El pòquer aposta per Barcelona
La ciutat rep 5.000 participants del segon campionat més important del món
I de sobte com si es tractés d’una tempesta d’estiu. Clinc, clinc, clinc, clinc. Centenars de fitxes s’escorren entre els dits dels jugadors emetent un espetec aclaparador. Les mouen amb una mà sense parar com un tic nerviós. El locutor ha anunciat per megafonia l’inici del torneig. En aquell moment hi ha mil jugadors repartits en 120 taules situades en una planta subterrània del Casino de Barcelona que connecta amb l’hotel Arts. Han hagut d’ampliar l’espai a causa d’una demanda de rècord i durant l’any el centre ha organitzat quatre cursos de crupiers per donar servei a la competició.
L’European Poker Tour (EPT) és el segon torneig de pòquer més important del món, que s’ha celebrat a la ciutat en l’última setmana i que s’acaba avui. La competició ha reunit 5.000 participants provinents de tot el món. Un total de 161 nacionalitats diferents s’han citat al Casino de Barcelona per jugar al pòquer. Un autèntic boom.
La febre per aquest joc es va consolidar el 2012 amb l’èxit de les plataformes en línia. La majoria d’aficionats neixen allà. “Recordo quan el 2003 vam organitzar el primer torneig de pòquer al Casino. El vam anomenar Póquer Barcelona Open i s’hi van inscriure 250 persones. Ara en vénen 5.000”. Ho diu el director del Casino de Barcelona, José Luis Cernuda.
Explica satisfet com Barcelona és l’única ciutat europea que ha estat seu del torneig en els últims 13 anys de forma ininterrompuda. “El director de l’EPT sempre ens diu que tenim la ciutat més bonica del món. Tenim un gran clima i una gran gastronomia, estan encantats”.
“L’EPT són les olimpíades del pòquer”, destaca David Martín, cap de comunicació del Grup Peralada, propietari del Casino. “Els participants vénen a la ciutat perquè saben que a més de jugar podran passar el matí a la platja i menjar a bons restaurants”. Fer-ho a l’estiu és clau. “El 2011 vam provar de fer-ho al novembre però no va tenir tant d’èxit”, recorda Cernuda.
Un estudi del mateix centre de lleure, fet el 2014, va calcular que aquest torneig de pòquer té un impacte directe d’entre 7 i 8 milions
El torneig té un impacte d’entre 7 i 8 milions d’euros a la ciutat, segons un estudi de l’any 2014
d’euros a la ciutat de Barcelona. Unes xifres de vertigen que permeten entreveure els números que mou aquest joc.
Hi ha jugadors de totes les edats, n’hi ha de molt joves. El 85% són homes. Tenen entre 20 i 60 anys. Són professionals del pòquer. Si no fos per l’espetec de les fitxes ningú no diria que la partida ha començat. Mantenen el rictus seriós. Impertorbable. Alguns porten auriculars, miren el mòbil, escriuen watsaps amb la partida en marxa. Uns quants reben el massatge d’una fisioterapeuta que posen a la seva disposició els organitzadors i que cobra un euro per minut. La tensió els engarrota els músculs ja que es passen més de 8 hores al dia participant en diversos tornejos.
La clau d’aquest joc consisteix a evitar que qualsevol gest els delati, que una ganyota doni pistes al rival. Uns porten caputxa o gorra i ulleres de sol per eludir que les pupil·les es dilatin o s’infli una vena i faci veure als contrincants que els ha sortit una bona carta. “Tot són matemàtiques i psicologia, aquí no existeix l’atzar”, explica Martín.
Al Casino de Barcelona s’han celebrat 64 tornejos des del 21 d’agost. Els certàmens més freqüentats són l’EPT i el torneig Estrellas. La inscripció del primer costa 5.000 euros i la del segon 1.000 euros. De mitjana els jugadors passen cinc dies a Barcelona i juguen quatre partides. O sigui, es gasten 20.000 euros. En total, s’han dut a terme 22.000 inscripcions. Un altre rècord.
“La gràcia del pòquer és que tot el que es recapta en inscripcions es reparteix entre els guanyadors”. En aquesta partida, el guanyador s’embutxacarà un milió d’euros i els vint primers també s’enduran part del premi. “Això provoca que els jugadors sempre tinguin un repte. Saben quant gasten i quant poden guanyar”, diu el director.
El torneig dura 55 minuts i l’espetec de la tempesta de fitxes s’acaba de cop. El guanyador marxa ben xop.