Visió hipnòtica
La panoràmica és, de tan espectacular, gairebé de vertigen. Des d’aquí es pot veure més enllà del Bòsfor i s’arriba a albirar, en dies sense boira, les illes Príncep, en ple mar de Màrmara. Quan els ulls ja s’han acostumat a la visió hipnòtica es poden començar a enumerar els edificis més reconeixibles: el museu de Santa Sofia, en ple Corn d’Or. O el pont de Gàlata. O la torre de la Donzella. Això d’una banda. I, de l’altra, la resta de la ciutat. Perquè, com el nom del restaurant indica i promet –360°–, fent tombs per la terrassa es pot arribar a veure tot Istanbul des de les altures.
Encara que la visió panoràmica d’un hotel, el Marmara-Pera, amb prou feines a uns carrers de distància, encara és més elevada –per no esmentar la del gratacels Sapphire, de 261 meque tres d’alçària, o l’Istanbul Metropolitan, en construcció, que està previst que arribi als 300– la visió del 360° permet una vista única. Una vista, a més, acompanyada de l’agulla de l’església, que és ben a la vora, de Sant Antoni de Pàdua o, com se la coneix aquí, Sent Antuan, l’església catòlica més gran d’Istanbul.
Si no us voleu perdre la terrassa del 360°, aquest és el camí: baixeu per la Istiklal –la principal artèria de la ciutat, adjacent a la plaça Taksim– en direcció a Tünel, un recorregut d’uns 1,4 quilòmetres; a la meitat del camí trobareu l’apartament Misir a l’esquerra, molt a prop del liceu Gàlata. Quan arribeu davant el número 163 d’Istiklal no heu de fer més que entrar-hi... i cap a l’ascensor, fins al pis més alt, el vuitè. I, compte, l’edifici per si mateix també es mereix una mica d’atenció: és un dels primers de construcció amb l’estil art nouveau o modernista a Istanbul, aixecat cap a l’any 1910 i dissenyat per l’arquitecte otomanoarmeni Havsep Aznavur.
Com mostra un documental de la cadena estatal TRT Türk, l’edifici continua estant ple de professionals liberals: actors de teatre, un dissenyador, una artista plàstica...
Una vegada ja elevat a les altures, quan ja es contempla la torre neogòtica de la Sent Antuan, no hi ha res com degustar alguna oferta de l’àmplia carta de vins. Per exemple, una copa de vi negre Kavaklidere, procedent d’Ankara (collita del 2013, 27 lires/ 8,4 euros ), o el més exquisit sauvignon de Galípoli (44 lires/ 13,75 euros), per fer la visita encara més inoblidable.
A més a més, durant tota la setmana l’establiment presenta una àmplia oferta d’entrants (mezzeler). I, els caps de setmana, per si de cas hi faltava res, tot aquest tiberi s’amenitza amb música de dj.