“No hi ha res pitjor que ser insensible”
Kristen Stewart es va donar a conèixer gràcies a la saga Crepuscle ia la seva aventura amb Robert Pattinson, encara que no ho va reconèixer mai i ara digui que no va existir mai. Aquesta actriu hiperactiva, capaç de rodar cinc pel·lícules en un any i mig, acaba de posarse a les ordres de tot un mite com Woody Allen, amb qui ha treballat a Café Society, l’última pel·lícula del director novaiorquès.
Què va ser el que més la va sorprendre de treballar amb Woody Allen? Com molts dels meus directors favorits, el seu estil, molt personal. Ell et permet que t’apropiïs del teu personatge. Tractant-se d’algú que fa pel·lícules amb un to particular, la forma casual en què dirigeix va ser el que més em va sorprendre. Jo vaig pensar que rebria més indicacions. Ja sabia que no té discussions profundes amb els seus actors abans de rodar ni tampoc en els assajos, però no va ser de cap manera detallista. N’hi havia prou que digués el meu diàleg perquè volgués continuar a la següent escena. És que els moments més intensos en la teva vida passen sense que te’ls esperis, i ell aconsegueix plasmar aquesta sensació a les seves pel·lícules. Vaja, jo esperava més una lliçó de cinema, en la qual em mostrés com aconsegueix aquell ritme a cada una de les seves pel·lícules.
La seva audició va ser tan impersonal com expliquen altres actors que han passat per la mateixa experiència amb ell? Sí. Va ser una conversa telefònica en la qual em va demanar que li llegís un parell d’escenes. Amb això en va tenir prou. Em va dir que no m’havia vist mai interpretar un personatge tan animat, que necessitava verificar que ho podia fer i això va ser tot. No em va preguntar mai què pensava sobre el personatge ni em va explicar per què volia fer aquesta pel·lícula. És que tot el que necessites saber és al guió. Però sí, va ser molt sec. És el que passava en el vell Hollywood: quan una actriu es presentava en una prova, li donaven el paper i quan arribava al plató saludava el director d’una manera impersonal.
Com va ser tornar a treballar amb Jesse Eisenberg? Excel·lent. L’adoro. És una persona meravellosa i té una intel·ligència que no et cohibeix. Em fa sentir bé i em sento molt segura de mi mateixa quan estic amb ell. Tenint en compte que Vonnie és tan diferent de mi i de la meva forma de ser, va ser molt bo que m’acompanyés en aquesta pel·lícula. No podria avergonyir-me mai per alguna cosa si el tinc davant. Puc actuar d’una manera totalment estúpida amb ell i sé que li cauré bé de tota manera. Hem de continuar fent pel·lícules junts.
Quins són els records de la seva feina amb ell a Adventureland? Érem més joves i érem més ansiosos. Ell no podia menjar dels nervis i jo li donava galetes per tranquil·litzar-lo. Crec que els dos ens hem calmat, però continuem sent els mateixos. I no ens quedem parlant entre presa i presa. No som realment amics i no ens truquem tret que tinguem un projecte compartit. Però així que ens veiem ressorgeix la química que tenim d’una manera molt natural.
Sol qüestionar-se, com fa la pel·lícula, què hauria passat amb la seva vida si hagués fet una cosa en lloc d’una altra? Per descomptat. Tothom ho fa. Preguntar-se què és el que hagués passat és una reacció natural, però de tota manera estic molt contenta amb el lloc al qual he arribat.
Alguna vegada li han trencat el cor? Per descomptat, me l’han destrossat...
I com es repara? Continuant endavant. Sento que cada minut que vaig passar patint per amor va fer que la meva vida fos molt més intensa. No canviaria els sentiments. Hauria estat molt pitjor no sentir res. Crec que el pitjor que li pot passar a una persona és tornar-se insensible. Em sembla que la clau és experimentar el dolor i no ignorar-lo.
WOODY ALLEN “La forma casual en què dirigeix les seves pel·lícules em va sorprendre molt”
LA SEVA VIDA “No em qüestiono haver estat actriu, estic molt contenta del lloc on he arribat”
Què és el que recorda de quan va començar en el cinema? Jo tenia 9 anys. La meva mare és assessora de guions, el meu pare és director d’escena, per la qual cosa no em va semblar mai una professió glamurosa. Des d’un principi vaig sentir que jo era part d’un equip que aconseguia que una pel·lícula es fes realitat. Això va ser el que em va atreure de l’actuació i uns anys després vaig decidir que volia continuar actuant tota la meva vida. Al principi en tenia prou a fer pel·lícules i ser en un plató. Només volia tenir una feina, però després vaig descobrir que m’agradava tant que no m’interessava fer una altra cosa en la meva vida.
Si pogués recuperar l’anoni-
mat per un dia, què faria? No ho sé, suposo que em dedicaria a caminar, a visitar centres comercials. Encara que no em molesta gaire no poder-los visitar.
Sortiria de copes i s’emborratxaria? No, això és una cosa que encara puc fer. Crec que em dedicaria a observar la gent. M’agradaria mirar-los sense que se’m quedessin mirant. M’encantaria poder intercanviar els papers perquè en general si surto i aixeco la mirada, es genera tota una situació amb la gent que de vegades és difícil de portar. A mi m’encanta observar els altres. Per això sóc actriu. M’obsessiona la gent i sempre em pregunto què és el que els porta a actuar de determinada manera.
No para de treballar... És una mica així. Jo acostumo a treballar sense mesura. Sempre ha estat així. Vaig fer 5 pel·lícules en un any i mig. Quan vaig acabar Personal shopper a finals de l’any passat, vaig decidir agafar unes llargues vacances. Després vaig poder donar-me el gust de dirigir el meu primer curt, cosa que em va fer molt feliç. Suposo que després actuaré en una pel·lícula, però jo vull dirigir. Vaig voler fer pel·lícules des dels 9 anys i no sento que hi hagi una gran divisió entre actuar i dirigir. Jodie Foster em va dir, quan li vaig explicar que faria el curt, que el primer que aprendria era que no necessitava aprendre gaire més, que amb la quantitat de pel·lícules que havia fet era obvi que estava llesta. Va ser una cosa que em va tranquil·litzar molt.
L’AMOR “Cada minut que vaig passar patint per amor va fer que la meva vida fos molt més intensa”
EL SEU FUTUR
“Suposo que després actuaré en una pel·lícula, però jo vull dirigir”