“La meva feina va ser tractar Escobar com un ésser humà”
Wagner Moura, actor brasiler que dóna vida al narcotraficant colombià Pablo Escobar a la sèrie ‘Narcos’, de Netflix, la segona temporada de la qual s’estrena divendres vinent
La història del narcotràfic com no s’ha explicat mai. Narcos narra fidedignament com va néixer i es va consolidar el contraban de cocaïna entre Colòmbia i els Estats Units des de finals dels setanta fins a principis dels noranta. I ho fa centrant-se en la figura de Pablo Escobar, que durant més de quinze anys va ser protagonista de l’actualitat colombiana. El brasiler Wagner Moura va ser l’elegit per interpretar Escobar, raó per la qual es va engreixar vint quilos. Divendres vinent Netflix estrena la segona temporada de la sèrie, que narrarà l’últim any de vida d’Escobar.
Com es va preparar per interpretar aquest personatge real? La primera cosa que em va tocar fer és aprendre espanyol. Vaig estar cinc mesos vivint a Medellín i també vaig visitar Rionegro, la ciutat on va néixer en Pablo, on vaig estar parlant amb la gent. Mentrestant també llegia tots els llibres que podia sobre ell i vaig mirar uns quants documentals. Quan vam començar la filmació la feina va continuar, sempre aprenent alguna cosa sobre ell.
Interpretar un personatge tan controvertit li va crear cap problema moral? De cap manera. Moralment l’únic que m’importava era que fóssim el màxim de respectuosos amb la història de Colòmbia i amb les víctimes dels anys vuitanta a Bogotà i Medellín. Però respecte a en Pablo, no, perquè la meva feina va ser saber el màxim d’ell i després tractar-lo com un ésser humà, no com un criminal o com un Robin Hood, sinó buscant aquella zona grisa que tots tenim i que ens fa humans.
Pablo Escobar és un antiheroi, com Tony Soprano i altres protagonistes de la televisió recent. Però en aquest cas és un personatge real. Es corre el risc que l’espectador empatit- zi amb una persona que va causar tanta desgràcia? Era un ésser humà, com també ho van ser Ossama Bin Laden i altres criminals de la història. Tots ells tenien família: un pare i una mare, fills, néts... La feina dels actors és mostrar les dues cares d’aquests personatges. Si no ho féssim així es tractaria del típic personatge del cinema sense matisos: o és bo o és dolent. I la gent és molt mes complexa. Els veritables herois a Narcos no són els policies nord-americans, sinó la gent de Colòmbia que va resistir a en Pablo: Lara Bonilla, Luis Carlos Galán, el mateix president César Gaviria i les víctimes del conflicte. Això ens enorgulleix quan parlem de Narcos, perquè no és una sèrie de policies ianquis bons que van a un país llatinoamericà a matar bandits. És molt més complexa, fins i tot els personatges que interpreten Noyd Holdbrook i Pedro Pascal (els agents Murphy i Peña) són personatges que també mostren dubtes i conflictes ètics. En la part moral Narcos és molt acurada i respectuosa. No retratar Pablo Escobar com algú que va ser un ésser humà real no tindria sentit.
Plata o plom és una frase que quedarà per a la història de la televisió. És real o fictícia? Real. En Pablo solia enviar missatges a la gent a qui amenaçava
amb aquesta sentència: o reps els meus diners i et faig una persona rica o et matarem.
En la primera temporada, sobretot en els primers capítols, van sorgir comentaris sobre l’accent brasiler del seu espanyol. L’ha polit?
Jo crec que sí. Però de tota manera no és una sèrie feta per a Colòmbia sinó per a tothom. L’actriu que fa de la meva mare és xilena i la que és la meva esposa és mexicana. També hi ha actors argentins, veneçolans, espanyols... de tot arreu. El tema dels accents no ens preocupava perquè sabíem des del començament que tindríem actors amb molts accents diferents. Sí que vam intentar, almenys, neutralitzar una mica els nostres accents d’origen, però en aquest sentit és una sèrie completament diferent.
També la fa diferent que es rodés en anglès i en espanyol.
A mi m’encanta. Sempre em va semblar estrany que, per exemple a les pel·lícules sobre la Segona Guerra Mundial, els alemanys parlessin anglès amb accent alemany. Narcos respira autenticitat per tot arreu. Tota la sèrie s’ha rodat a Colòmbia i a molts dels escenaris on van passar els fets reals. L’escena en què en Pablo mor va ser rodada al mateix lloc on va passar.
Això és un espòiler? Veurem morir Pablo Escobar en aquesta temporada?
No és un espòiler; tothom ja sap que en Pablo morirà en aquesta
temporada.
Llavors no hi haurà tercera temporada?
Crec que sí, però sense en Pablo. La idea sempre va ser fer una sèrie sobre el narcotràfic, i sobre això encara hi ha molt a dir. Podem fins i tot quedar-nos a Colòmbia i explicar la història del cartell de Cali o anar-nos-en a Mèxic i els Estats Units. Pablo Escobar només és el començament.
Ens pot avançar res més de la segona entrega?
La primera va cobrir 15 anys de la vida d’en Pablo, des del moment que descobreix la cocaïna en una plantació peruana fins al moment en què surt de La Catedral, la presó que es va construir al seu gust després de pactar amb el govern colombià. Era una temporada molt èpica, en què es tractava d’explicar a l’espectador com es va consolidar el narcotràfic. I la segona temporada comença des del moment en què s’escapa de La Catedral fins a la seva mort, tot just onze mesos després. És una temporada més dramàtica, més enfocada en els conflictes dels personatges i menys en la història de la cocaïna.
Narcos ha tingut molt d’èxit en països tan diferents com Espanya, Finlàndia i el Japó. A què ho atribueix? Primer perquè és una sèrie molt original pel que fa a l’estètica i la manera d’explicar la història. També perquè està rodada íntegrament a Colòmbia i és bilingüe. I després passa que el narcotràfic és un problema arreu del món. La gent sempre estarà interessada en la vida dels criminals perquè viuen sota les seves pròpies regles, no com nosaltres, que acceptem les regles de la societat. Ells simplement les ignoren. A mi, com a llatinoamericà, m’interessa molt el tema del narcotràfic.
Com va reaccionar Colòmbia a Narcos?
Jo crec que a qui més ha agradat la sèrie és precisament als colombians, encara que també hi haurà hagut alguna crítica, com és normal. Els colombians estan una mica farts de la narcohistòria perquè ara Colòmbia s’ha convertit en un país totalment diferent, modern i cultural. A molts colombians no els interessa estar associats a la cocaïna, i en això tenen raó. Però sempre és important recordar que aquest període va ser una part important de la història del país. El cinema i la televisió, i l’art en general, existeixen precisament per posar un mirall davant de la nostra història i la nostra vida. Jo ara faré una pel·lícula sobre la dictadura militar al Brasil. Crec que és un tema molt important per als brasilers i com ciutadans és important que hi reflexionem.
PROTAGONISTES “Els veritables herois de la sèrie són la gent de Colòmbia que van resistir a Pablo”
EIX DE LA SEGONA ENTREGA
“La nova temporada comença amb la seva fuga de la presó de La Catedral fins a la mort”