La Mare de Déu de Queralt baixa a Berga
Una multitud va rebre ahir al vespre la imatge dins els actes del centenari de la coronació
Berga va viure ahir la primera de les grans festes pel centenari de la coronació de la Mare de Déu de Queralt. Una jornada que es recordarà durant molt de temps. Havia començat a les 12 del migdia amb el tritlleig de campanes de totes les esglésies, però el seu punt àlgid va ser a les 7 de la tarda, quan va arribar al poble la Mare de Déu. Ho va fer en un vehicle totterreny i dins d’una urna de vidre il·luminada amb leds i, enmig d’una gran gernació, va ser descarregada i duta a peu pels capitans de gala (els responsables de la seva vetlla), el capellà de Queralt i el vicari de la diòcesi fins a l’església de Santa Eulàlia. Va anar en processó pel carrer Major fins a la plaça de Sant Pere amb una comitiva inèdita formada per les comparses de la Patum (més d’un centenar, que no sortien fora d’aquesta festa des de l’època que se celebrava la processó del Corpus i que mai havien acompanyat a la Mare de Déu de Queralt), el gremi de Sant Eloi i la banda de l’escola municipal de música. Abans de fer entrada a l’església, on es va fer una pregària, prop de tres-centes persones, músics i cantaires del Berguedà, van cantar l’Himne de la coronació.
Berga i Queralt han mantingut des de sempre un fort vincle que demostra l’arrelament de les pràctiques de religiositat popular. Sempre que Berga sofria sequeres, epidèmies, plagues de llagosta o guerres, els seus habitants anaven a demanar protecció a la Mare de Déu i era baixada en processó des del santuari fins a Berga. Al llarg del temps s’han produït baixades i jornades de pregària almenys unes 17 vegades. I d’una manera especial es va baixar la imatge amb motiu de la coronació el 1916 i posteriorment en ocasió de celebrar-se els 25, 50 i 75 anys d’aquesta efemèrides. Cada 25 d’abril (dia de Sant Marc) s’organitza a més una processó des de Berga. Diversos escriptors com el Baró de Maldà, Jacint Verdaguer, Prudenci Bertrana, Ramon Vinyes o Baltasar Porcel li han dedicat belles pàgines. I naturalment el seu gran propagandista ha estat mossèn Josep Maria Ballarin, que en va ser capellà custodi des del 1958 fins al 1993 i que malauradament la seva mort el passat mes de març li ha impedit viure aquesta celebració. Ballarin va dissenyar un retaule el 1958 que va substituir el que es va cremar durant la Guerra Civil. L’any 1966 també es va reconstruir la façana i la teulada del temple, a càrrec de l’arquitecte Josep Antoni Coderch de Sentmenat.
La llegenda diu que un bover de la masia de Vilaformiu estava pasturant els bous per la muntanya quan de sobte un dels animals es va enfilar per una cinglera. El bover el persegueix i quan el troba el veu agenollat davant una petita imatge de la Mare de Déu. El pastor agafa la imatge i se la posa al sarró, però en arribar a casa ja no hi és. La història es va repetir altres dies i la Verge desapareixia en arribar al poble, fins que comprengueren que volia ser venerada justament en el lloc on la trobaven i allà es va construir el santuari.
Les festes del centenari es prolongaran 13 dies i durant aquest temps la imatge passarà per diferents pobles de la comarca i per totes les esglésies de Berga. El dissabte, dia 3, hi haurà l’ofici solemne a l’església parroquial oficiada pel cardenal Lluís Martínez Sistach i el bisbe de Solsona, Xavier Novell, i amb presència del president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Dijous, dia 8, es retornarà la imatge a peu al santuari. Tots aquests actes es complementen amb exposicions i activitats musicals (web: www.queralt2016.cat). Els regidors i l’alcaldessa de la CUP han anunciat que només participaran en els actes civils i culturals, però no en els religiosos.
Durant 13 dies la talla de la Verge passarà per diversos pobles del Berguedà i per totes les esglésies de Berga