Polèmica a Bayreuth
Directors: Frank Castorf (escena), Marek Janowski (orquestra) Lloc i data: Bayreuther Festspielhaus (25/VIII/2016) Estrenada el 2013, la producció de L’anell del Nibelung que signa Frank Castorf no ha deixat indiferent a ningú, i la polèmica persisteix. El director alemany segueix la idea de Bernard Shaw, que afirma que la tetralogia wagneriana representa el pas del capitalisme al socialisme, un concepte que ja va explotar a Bayreuth –no sense polèmica– Patrice Chéreau fa quaranta anys. Castorf completa el tema amb idees brillants, d’altres discutibles i d’altres gratuïtes, amb quatre muntatges irregulars i, fins i tot (Die Walküre), avorrits, que culminen amb la idea que el millor que es pot fer és superar els “ismes” i retornar a un estat natural primigeni. L’espectacle està excessivament fragmentat i utilitza massa recursos audiovisuals que distreuen d’una idea original que es dissol en moltes ocasions.
Marek Janowski assumia la direcció musical, sense massa idees, amb temps lleugers i amb pocs matisos en el discurs, tot i el sumptuós so del cor i l’orquestra del Festspielhaus. El repartiment ens ha donat més alegries, començant pel rotund i musical Wotan de la primera i segona jornades, John Lundgren, mentre que un excessivament abaritonat Iain Paterson era el pare dels déus a Das Rheingold. Catherine Foster tendeix a calar els aguts, però el fraseig és magnífic i la seva Brünnhilde té el to heroic propi de la filla predilecta de Wotan. Stefan Vinke és un Siegfried que no defalleix, ni al final de la segona jornada ni al Götterdämmerung. Poderós Siegmund de Christopher Ventris, al costat de la Sieglinde de Heidi Melton amb un registre agut poc solvent. Els greus de Nadine Weissmann com a Erda eren avellotats; autoritària i molt musical Fricka de Sarah Connolly, i majúscul l’Alberich d’un exWotan com Albert Dohmen, amb la malícia pròpia del personatge, però sense abandonar un innegable deix de dignitat. Repulsiu i reeixit va ser el Mime d’Andreas Conrad, mentre que el trio en majúscules dels tres personatges “nous” de Götterdämmerung va ser excels: poderós i cavernós, Stephen Milling (Hagen); líric i generós en l’emissió, Markus Eiche (Gunther), i solvent, Allison Oakes (Gutrune).