Tornen ben musculats
Quan fa un parell de temporades els Wild Beasts van provocar diversitat d’opinions amb el seu Present tense una mica reflexiu, ara els britànics no només han recuperat bona part d’aquella fe perduda momentàniament, sinó que han eixamplat el seu camp d’acció. No ho han fet, com potser es temia, abandonant completament els innovadors recursos electrònics que havien fet servir en aquell àlbum, sinó que més aviat una mica al contrari, els han fet definitivament seus, assimilantlos al seu mostrari sonor: l’electrònica. Així doncs, s’han fet amb l’imparable batec funk i amb els inconfusibles riffs guitarrers.
La potència energètica es mostra novament d’una manera espectacular, però mai desmesurada, una fórmula que s’adiu perfectament a l’esperit temàtic del disc, d’una masculinitat que ja és visible en el propi títol o en les paraules del seu vocalista, Hayden Thorpe, en inequívoques cançons en aquest sentit, com Big cat, Eat your heart out Adonis o He The Colossus, cantades amb la seva veu convincent de falset. El vestit sonor acostuma a tenir les costures ben rematades, amb preponderància de les filatures que beuen de l’electro-funk o del pop sintètic, que ofereixen un caràcter vigorós també d’acord amb el missatge de mascle alfa que gravita sobre el producte. El més destacable d’un disc que possiblement sigui el millor que han elaborat fins ara Thorpe i altres companys és la seva gloriosa capacitat de reinvenció alliberadora.