Felicitat o agonia
El Barça, que visita avui ‘la catedral’, s’ha enfrontat a l’Athletic deu vegades en dos anys
Desè assalt en menys de dos anys. No hi ha equip al qual el Barcelona de Luis Enrique s’hagi enfrontat més que l’Athletic, amb qui es va veure les cares sis vegades la temporada passada i tres, comptant la final de Copa, a la campanya 20142015. Poden passar anys i anys que el duel entre aquests dos històrics sempre estarà marcat per l’empenta i el puritanisme de la catedral. “El plaer de gaudir jugant a San Mamés ens motiva. L’escenari del nou estadi és increïble i l’ambient és el que agrada als professionals. Això sí, fora de casa és un dels partits més complicats”, avisa Luis Enrique. Aquestes dues idees antagòniques, la felicitat i l’agonia, es barregen a Bilbao. Perquè hi ha coses que no canvien. I una d’aquestes és que a San Mamés es corre, es pateix, es juga un partit aferrissat i s’hi ha de deixar la pell.
No hi ha truc. Aquí no valen els subterfugis ni els renuncis. Encara que Valverde hagi dit que estudia l’opció d’esperar el Barça enrere. “Conec l’Ernesto i sé que és molt llest. Una cosa és el que diu a la premsa i una altra el que pensa. L’Athletic ens pressionarà alt segur per generar-nos dificultats en aquestes recuperacions. Si no, sí que serà una sorpresa”, diu l’entrenador asturià, que va rebre de bon grat els elogis del defensa Balenziaga.
–El Barcelona esgota físicament i anímicament el rival – va sintetitzar el lateral esquerre aquesta setmana.
“M’encanten aquestes paraules. Ells són els que pateixen els partits contra el Barça. Una clau d’aquest equip és el treball defensiu, no regalar cap pilota. Ho saben tots els meus jugadors. Aquesta pressió que fem implica un risc però ens dóna molts èxits”, va recordar que el Barça, que ha tingut 8 dies per preparar la visita, no s’intimidarà.
I és que blaugranes i blanc-i-vermells es coneixen molt, sobretot perquè a més els bilbaïns amb prou feines han canviat d’un any a l’altre. Si contra el Betis el Barça es va trobar un equip nou, avui contra l’Athletic s’enfrontarà a un conjunt que no ha fet cap fitxatge i continua fiant-ho tot al joc aeri d’Aduriz i Raúl García i la velocitat de Williams.
Així és com els lleons van endossar al Barça del tècnic asturià la seva pitjor derrota, aquell 4-0 de l’anada de la Supercopa d’Espanya del 2015. Ter Stegen va encaixar aquells quatre gols, inclòs un de San José des de més de 40 metres, però l’alemany es va lluir el gener del 2016 a la Copa amb dues grans aturades a Sabin i Aduriz que van servir per salvar el triomf. Aquesta nit torna Ter Stegen, lesionat l’11 d’agost i que va obtenir l’alta mèdica a temps, igual que Mascherano, que va caure lesionat al Pizjuán i es va perdre l’estrena de la Lliga. Luis Enrique també pot comptar amb André Gomes per primera vegada i s’emporta Rafinha, acabat d’arribar amb l’or dels Jocs de Rio.
El sorteig de la Champions va voler aparellar el Barcelona amb un altre tècnic i rival que coneix molt bé: el City de Guardiola. “Els del Barça ja sabíem que tindríem un grup bonic”, va ironitzar. “La Champions és exigència. Començarem amb un dels favorits al títol, el City, amb el morbo que té que Guardiola sigui l’entrenador, per la seva relació amb el Barça, i ara també amb Bravo. M’agrada perquè així el Claudio es podrà acomiadar de l’afició ara que tot està clar i podrà agrair l’afecte que crec que se li té”, va dir. La Champions per al Barça és com San Mamés. S’ha de gaudir i patir per guanyar.