Kroos salva els mobles
El Madrid va patir fins als últims minuts per guanyar un Celta valent que va plantar cara
El Madrid va suar sang per guanyar contra un bon Celta que li va posar les coses molt difícils en un vespre xafogós al Bernabeu. Ningú no podia preveure que tinguessin tantes dificultats després de la derrota de l’equip gallec al seu debut a Balaídos contra el Leganés. Però el futbol és imprevist. L’última versió del Madrid abans del retorn a l’equip d’estrelles com Cristiano i Benzema va ser la pitjor de totes. L’equip va tenir el partit compromès fins al final i només el va salvar amb una rematada de Kroos quan quedaven deu minuts pel final.
Els blancs van entrar al duel com si fos un partit de pretemporada, imprecisos i amb un ritme molt baix. El Celta va estar molt més ben col·locat al camp i amb una actitud superior. La seva pressió alta va incomodar constantment el rival, i si els celestes no van aprofitar-se del domini va ser perquè van patir de malícia als últims metres.
El Bernabeu, que va aplaudir a l’olímpica Mireia Belmonte (va fer el servei d’honor i va seure amb Florentino a la llotja), esperava molt de la posada de llarg d’Asensio i el balear va passar desapercebut. De fet, quan més es va fer notar va ser quan va fallar un gol cantat a una jugada que no va desaprofitar Morata a un primer gol que no hauria d’haver anotat al marcador, perquè era un clar fora de joc del davanter a l’inici de l’acció. Tampoc no va ser el dia de Bale, molt marcat i sense gairebé espais. Curtcircuitat al seu joc, el Madrid gairebé no va aparèixer al primer temps. L’única cosa bona de l’equip va sortir de les botes de Modric, el més actiu dels migcampistes. La seva millor rematada va acabar al travesser, però l’ocasió més destacable va ser de l’equip gallec. Bongonda va deixar tirat Carvajal, va fugir de Varane i ho tenia tot a favor per passar la pilota a Guidetti, que podria haver rematat al lateral.
La segona part va ser força més vistosa. El Celta va sortir igual de batallador, disposat a portar el joc a l’àrea de Casilla. El Madrid va millorar a la recuperació i també va començar a arribar a l’àrea de Sergio amb perill: el partit es va convertir en un estira-i-arronsa. Quan hi ha intercanvi de cops, el Madrid se n’acabava sortint. Al quart d’hora van marcar els blancs després d’un mà a mà malgastat per Asensio que va intentar la vaselina sobre el porter gallec, que va aconseguir ficar la mà i la pilota va caure a Morata, que va afusellar la xarxa.
El Bernabeu, que ja estava molt impacient, va respirar i va demanar penal per qualsevol jugada que passava per l’àrea. El gol en contra no va tirar per terra les il·lusions del Celta. Tot el contrari. El va encoratjar més i va pujar els seus jugadors a l’assalt de l’àrea de Casilla. Sorprès per la valentia del contrari, el Madrid no va aconseguir muntar la contra ni va saber ajustar la defensa. Guidetti ho va aprofitar i va posar una pilota d’or a Orellana, que va empatar de rematada a l’escaire.
Amb 25 minuts per davant els nervis van tornar de cop a l’estadi. Zidane va fer sortir Lucas Vázquez, James i Mariano per refrescar la davantera. James va ser fonamental, perquè va robar una pilota (potser el seu últim servei a la causa?) a prop de l’àrea que va propiciar un xut verinós de Kroos que després va fer un xut que va acabar al pal.
Quedaven deu minuts i el Celta va tornar a la càrrega contra un Madrid disposat a defensar-se amb dents i ungles. No hi va haver ocasions clares i els jugadors del Celta van acabar molt emprenyats amb l’àrbitre. Pel primer gol i per les reiterades faltes d’un Casemiro que no va veure cap targeta.
Mireia Belmonte va fer el servei d’honor i va veure el partit a la llotja al costat de Florentino Pérez