L’enigmàtic estiu de Florentino
El futbol és pròdig en ritus, i pocs han estat més recurrents que el de Florentino Pérez governant el mercat des del Pitina. No el veia ningú, perquè no hi ha memòria del president del Reial Madrid sense els seus discrets vestits i les suaus corbates, però tots sabíem que al seu iot bullia cada estiu una saborosa bullabessa de traspassos i fitxatges. Ningú no l’ha guanyat en aquesta Lliga particular. Diuen que és un seductor amb mandíbula de tauró i que és difícil resistir-se a les seves ofertes. És evident que hi ha un abans i un després de Florentino Pérez en el futbol. El seu impacte va convertir Berlusconi en un aprenent. Per aquesta raó, el madridisme, i el futbol en general, es pregunta per l’enigmàtic estiu del Reial Madrid.
L’home que trencava el mercat ha estat quiet, tapat, sense fer soroll. El Reial Madrid ha recuperat Morata per 30 milions –en va rebre 22 per part de la Juve fa dos anys– i ha incorporat el jove Asensio, una operació que li va sortir gairebé de franc fa any i mig. Va pagar 4 milions d’euros al Mallorca. Pel que sembla, Florentino Pérez va tenir bon ull. Convé atribuir-li el mèrit perquè és el director esportiu de facto en el Reial Madrid, per al bo i per al dolent.
No hi ha comparació possible entre aquest estiu i els anteriors. Florentino és l’home que va fitxar Figo, Zidane, Ronaldo, Beckham, Cristiano Ronaldo, Kaká, Benzema, Özil i Bale entre altres lluminàries del futbol. Sempre a preu d’or. “No us preocupeu, ja el fitxaré quan sigui Pilota d’Or”, els va dir als seus consellers quan es va negar a contractar el 2002 el jove Kaká. Va complir la seva paraula, encara que el jugador havia empitjorat notablement. Res no l’ha aturat a la selva del mercat, i se suposava que res no l’aturaria aquest any, amb Cristiano ben entrat en la trentena, Benzema
Potser ha entès que els seus èxits no han servit per marcar una època
cada vegada més xacrós i els possibles 18 mesos de sanció que planteja la UEFA.
Mai no ha estat més enigmàtic Florentino Pérez. Quan falten tres dies per al tancament del mercat, el Reial Madrid només s’ha encarregat del producte nacional. Ha venut Jesé al París Saint-Germain i ha adquirit Morata. Es va dir que el jove davanter arribava per no quedar-se, però continuarà en el club. Enmig de les incessants càbales sobre l’atonia estiuenca del Reial Madrid, la continuïtat de Morata mereix destacar-se.
La sobtada prudència de Florentino Pérez planteja un misteri gairebé insondable. El campió de l’estiu no ha aparegut. Els comentaris apunten tota classe de teories, començant per les dificultats financeres, i tot perquè no hi ha manera d’explicar-se una situació sense precedents. Si per alguna cosa s’ha caracteritzat el president del Reial Madrid ha estat per la seva coherència econòmica i comercial: sempre el millor i el més car. No es pot dir el mateix de les seves decisions esportives, on ha barrejat moments d’inspiració amb ocurrències lamentables. En tot cas, no s’ha percebut mai un pla.
El fet sensacional d’aquest estiu seria que la prudència del Reial Madrid fos a causa d’un pla, d’un projecte, d’un objectiu que Florentino ha traçat en contra dels seus impulsos habituals. Potser se sent tranquil amb les dues copes d’Europa en tres anys i potser ha comprès que els seus èxits no han servit per marcar una època. D’això s’ha encarregat el Barça.
Ara, després d’un estiu de tensió baixa al mercat, són molts els madridistes que observen el seu equip en una situació d’equilibri perfecta, amb la barreja ideal d’estrelles i talent jove local. Sol ser l’equació que converteix els equips guanyadors en equips d’època. Potser és la clau del misteriós estiu de Florentino. Resulta que té un pla.