Quintana somriu per fi
El colombià agafa el lideratge a La Camperona, on ningú no el pot seguir
A la sortida de la Vuelta, al Balneari Laias, a Orense, a Nairo Quintana se’l veia pensatiu, taciturn, seriós. No es fiava de ningú, que és el que els passa als ciclistes que no les tenen pas totes, que estan mancats de confiança. Una setmana més tard i després de vuit etapes de la ronda espanyola, el semblant del colombià del Movistar era un altre. Quintana va somriure a La Camperona, per fi. Es va animar quan va comprovar que les cames li responien com feia temps que no li anaven. Es va posar feliç quan va veure’s per davant un altre cop de Chris Froome, a qui amb prou feines va poder molestar al Tour. Va somriure quan va pujar al podi per recollir el mallot vermell.
La Vuelta dels gregaris de líder s’ha acabat. Quintana és un home ferm, un candidat a aguantar fins a Madrid. Ara té gairebé mig minut d’avantatge sobre el britànic, un minut de coixí amb Esteban Chaves i 1m39s per gestionar amb Alberto Contador. Però sobretot, el de Boyacá va deixar unes sensacions espectaculars a les dures rampes dels últims tres quilòmetres de La Camperona.
L’escalador es va reconciliar amb
Quintana, que ja va vestir el mallot vermell un dia el 2014, diu que es defensarà a El Naranco i Los Lagos
les muntanyes al primer port de primera categoria de la Vuelta, a 1.600 metres, on va guanyar el rus Serguei Lagutín (Katusha), el més fort de l’escapada del dia, que –casualitat– va tornar a triomfar, igual que als altres dos finals en alt previs d’aquesta edició.
Entre els favorits va ser Froome el que va obrir les hostilitats. El tricampió del Tour va començar al seu ritme, com sempre, es va tallar a l’inici de la pujada i va anar recuperant. Quan el de l’Sky va arribar a l’altura de la resta dels favorits, conservadors, no s’ho va pensar i va accelerar. Amb el britànic se’n van anar Contador –amb el braç esquerre embenat i amb la cama plena de tires adhesives– i Quintana, que no es va limitar a enganxar-se a la roda, sinó que el va atacar.
El còndor, sobrenom que li van posar a Itàlia, va alçar el vol com si estigués a Val Martello el dia que es va enfundar el rosa en el Giro del 2013, que va guanyar. O com en l’arrencada a l’Alpe d’Huez del Tour del 2015, on va fer trontollar Froome. Aquesta va ser potser l’última vegada que se’l va veure pletòric. Fins que ahir va desplegar les seves ales i se’n va anar en solitari.
“Hem pujat amb paciència perquè estàvem esperant l’atac de Froome”, va explicar Quintana, content per la renda obtinguda. “Fa confiança veure que estàs un puntet per sobre dels rivals”, va valorar, ja vestit de vermell. Un mallot que és la segona vegada que llueix, després que l’aconseguís a Aramón Valdelinares el 2014. Llavors una caiguda en la contrarellotge de Borja l’endemà el va enviar a casa mentre que l’any passat només va poder ser quart de la general, superat per Aru, Joaquim Rodríguez i Majka.
Quintana, que no ha guanyat mai una etapa a la Vuelta en quatre participacions, no és dels que malgasta forces de cara a la galeria. Economitza al màxim els esforços. En el Tour, conscient de les seves limitacions, ni tan sols es va plantejar intentar desbancar Bardet de la segona plaça en la penúltima etapa. I ara que es veu a dalt de tot es dedicarà a esperar els esdeveniments avui a el Naranco i demà a Los Lagos. “És millor estar uns segons per davant que haver de recuperar-los. El meu pla ara és defensar-me”, diu el líder.
Per darrere de Quintana, Contador va reaccionar bé i fins i tot va superar Froome, que se li va fer llarg el port. El madrileny no només va salvar el dia sinó que després de la seva caiguda de divendres va rodar fi. “Quan vaig arribar a l’hotel vaig pensar que la Vuelta havia acabat. Després vaig poder baixar a sopar caminant. Sóc optimista i el meu lema és voler és poder. El meu objectiu era sortir-ne viu, no volia perdre més temps amb Froome, i al final hem guanyat temps. No m’ho podia imaginar abans de l’etapa”, va dir el cap de files de Tinkoff, veient-se setè de la general. Ara li toca arriscar.