El canvi de xip de la construcció
El sector planteja nous models en la gestió de projectes per reduir costos i evitar desviacions
La construcció ha estat un dels sectors més castigats per la crisi. Avui, només l’edificació, especialment la residencial, sembla mostrar signes clars de reactivació, encara que continua a anys llum dels valors de la bombolla immobiliària, uns nivells que, no obstant això, no creu bo recuperar ningú. La gran assignatura pendent és l’obra pública. Les restriccions pressupostàries, obligades per la contenció del dèficit, i l’impacte en la població dels nombrosos casos de corrupció lligada a aquesta activitat que han sortit a la llum, mantenen l’aixeta pràcticament tancada. I la situació política, molt inestable i instal·lada en un llarg període de provisionalitat, no ajuda.
Vista aquesta situació, quaranta entitats, agrupades en la comissió Construint el Futur, plantegen un canvi de xip en l’elaboració i execució de projectes així com en la seva gestió pública. L’objectiu és reduir costos, evitar desviacions i despertar les licitacions. Les seves propostes, que estan acabant de definir, seran presentades al Govern català al setembre. Aquest és un primer pas, perquè la intenció és que siguin assumides per totes les administracions.
“Hem identificat què es pot canviar perquè el model sigui més eficient, amb l’ajuda de noves eines que serveixin tant per a la promoció pública com per a la privada”, explica Francisco Diéguez, director general de l’Institut de Tecnologia de la Construcció (ITeC), una de les organitzacions que participen en la comissió. Diéguez és conscient que la manera de treballar que ha portat al boom previ a la crisi, encara que “en general va funcionar perquè no va ser més costosa que la dels països del nostre entorn”, avui “no és la millor per remuntar la situació complicada en què estem”. Així, advoca per incorporar elements que ajudin a “industrialitzar la construc-
Unes 40 entitats, des de la comissió Construint el Futur, proposen millores en les licitacions públiques
ció”, ja que, insisteix, “les pràctiques que han estat habituals, artesanals, comporten ineficiències i, al final, sobrecostos”. I és precisament en aquest punt on estan sorgint problemes per a la continuïtat de grans obres d’infraestructures començades –en l’extensió de la xarxa de l’AVE, amb rescissions de contractes per tot Espanya, per exemple– i també pràctiques corruptes, com les denunciades recentment en la construcció de l’estació de la Sagrera.
Una d’aquestes eines que ha d’ajudar a que aquest canvi de xip sigui possible és el BIM (Building Information Modelling). Aquest sistema permet que tots els actors que intervenen en el procés de construcció posin les seves dades en un únic suport 4D, de manera que en comptes de treballar de manera aïllada, ho facin de forma col·laborativa situant l’edifici en el centre del procés de producció. “Es tracta d’una nova cultura d’entendre els projectes que genera una nova relació entre els professionals i que redunda en uns millors resultats”, afirma Jordi Gonsalves, president del Col.legi d’Aparelladors de Barcelona, una de les organitzacions més actives en aquest camp, organitzadora de l’European BIM Summit, la trobada anual de referència d’aquest sistema de disseny.
El BIM permet que, des dels arquitectes i els enginyers fins als aparelladors, els industrials que faciliten accessoris o els tècnics que intervenen en la construcció treballin sobre un mateix suport digital que es va enriquint a mesura que avança. És com si l’obra es fes, entre tots, dues vegades, primer a l’ordinador i després en la realitat. “Això permet –prossegueix Gonsalves– ajustar al màxim els temps d’execució i els costos i també definir com ha de ser el manteniment”. Amb tot, és conscient que la seva implementació costarà temps. “Per això –subratlla– és necessari que les administracions s’involucrin, des de la formació fins a la licitació i execució de les seves obres”.
Entre els projectes que s’estan fent amb BIM hi ha el de la remodelació i ampliació del Camp Nou. El FC Barcelona estima que amb l’ús d’aquesta nova tecnologia podrà estalviar-se fins a un 20% en el pressupost de construcció i més d’un 15% anual en la gestió i manteniment. Això és així, argumenta el club, perquè es minimitzen els riscos del projecte i s’incrementa l’eficiència de tot el cicle de vida del projecte, des de la fase de disseny, construcció, posada en marxa i gestió futura de l’edifici.
Per a l’obra pública, la comissió Construint el Futur planteja l’ús de fórmules que fomentin una col·laboració més gran entre els actors que intervenen en el procés de licitació. Entre les propostes, explica Diéguez, està que “les constructores puguin incorporar-se abans en el procés, per exemple, en la fase d’avantprojecte o mitjançant les adjudicacions de projecte i obra al mateix temps”; el “diàleg competitiu”, mitjançant el qual les constructores “aporten elements al projecte per millorar-lo i encara que finalment s’adjudiqui a una, a les altres se les compensa”; o el “desenvolupament integrat de projectes” (conegut amb les sigles IPD, en anglès), on “es prefixa un objectiu i un preu de partida i les empreses que van al concurs plantegen com estalviar i com repartir l’estalvi”.
Eines com el BIM donen més eficiència al procés, des del disseny fins al manteniment