La crisi dels refugiats desgasta Merkel davant el nou examen electoral
La polèmica del ‘burquini’ agita les primàries de la dreta a França i enfronta Sarkozy i Juppé
Angela Merkel afronta aquesta setmana un nou examen de les urnes, aquest cop al seu bressol electoral, el land de Mecklenburg-Pomerània Occidental. Un mal resultat podria ser un fort cop moral per a les seves perspectives polítiques. Les enquestes revelen un descens continuat de la cancellera, que es va posar al capdavant de l’Europa hospitalària i avui és qüestionada pel flux incessant de refugiats. El Govern alemany admet que aquest any podria rebre fins a 300.000 refugiats més.
La cancellera alemanya, Angela Merkel, es lleva cada matí amb el mateix problema, que té aparences de convertir-se en l’espasa de Dàmocles que posi fi a la seva carrera política, l’emigració. Rep pals de l’oposició, del seu mateix partit i d’un ampli sector de socis europeus.
Un dia després que acabés el seu periple de visites als països d’Europa de l’est i que li tornessin a respondre amb un no rotund a les quotes de refugiats, ahir es va despertar amb unes enquestes que posaven més en dubte les seves opcions a la reelecció: la meitat dels alemanys no volen que es torni a presentar a un quart mandat. Només un 42% li dóna suport i això suposa un 3% menys que fa nou mesos, quan la crisi dels refugiats estava en el seu pitjor moment i la seva popularitat ja queia d’una manera alarmant.
Significativament, a més de l’enquesta que publicava ahir Bild am Sonntag, el diari incloïa una entrevista amb el màxim responsable en polítiques d’asil, FrankJuergen Weise, que augurava que a finals d’any hauran arribat a Alemanya entre 250.000 i 300.000 refugiats més. La xifra es podria considerar moderada en comparació al milió que van rebre el 2015. De fet, Weise diu que el país està preparat per rebre fins a 300.000 persones sense gaires problemes. “Si arriba més gent tindrem massa pressió”, afegia, però creia molt poc probable que s’assolís aquesta xifra, ja que la situació al mar Egeu està més controlada.
El seu missatge era tranquil·litzador. Però la realitat és que qualsevol xifra comença a ser massa per a una població cada vegada més refractària a continuar amb aquesta imatge de portes obertes.
Quan va esclatar la crisi de refugiats, Merkel es va posar al capdavant d’aquella Europa hospitalària i receptiva. Poc podia imaginar llavors la cadena d’atemptats gihadistes a França i Brussel·les, els aldarulls i agressions protagonitzats per emigrants al carnaval de Colònia i els atacs de dos sol·licitants d’asil d’aquest estiu al sud del país que van costar la vida a tretze persones.
La paciència alemanya sembla haver arribat al seu límit. I les declaracions de Weise, al capdavant de l’Oficina Federal de Migració, que intenten corroborar
El Govern admet que aquest any podria rebre fins a 300.000 refugiats més
NOVES PREVISIONS
que Alemanya ha posat el fre i ha fet bé les coses, no calen en una opinió pública que veu que al Govern aquest tema se li ha escapat de les mans.
És cert que el pacte amb Turquia ha permès controlar en part el flux d’emigrants, sobretot provinents de Síria, però és obvi que hi ha moltes altres portes. A més a més, la noves friccions entre Brussel·les i Ankara i l’amenaça del president turc Erdogan de trencar el pacte no són gens tranquil·litzadores.
La mà estesa de Merkel a l’emigració no té bona premsa ni tan sols en el seu mateix partit, la Unió Cristiana Demòcrata (CDU), i no diguem entre els seus socis de Baviera, que ja van mostrar reticències abans que es convertís en una crisi.
Potser sigui precisament gràcies a aquestes desavinences in-
El prestigi de Merkel, en joc aquesta setmana a les eleccions locals de Pomerània Occidental
PROVA DE FOC