El Barça lluita i mana a San Mamés (0-1)
El Barcelona doma i hipnotitza San Mamés però no sentencia i pateix al final
San Mamés no regala res, l’Atlethic no dóna treva, la setmana gran de Bilbao es va tancar amb un fenomenal partit de futbol i el Barcelona va acabar domant tota la pressió. Quina manera de patir, quina manera de gaudir, quina manera de guanyar. Aquest Barça sap golejar, sap suar, gaudeix competint i desxifrant els partits. Pot córrer i pot tocar o pot fer les dues coses com a la catedral. L’Athletic va voler ficar-li mà i no va trobar per on. Ter Stegen va fer un recital amb els peus (enfosquit per dos mals entregues) per construir el joc i superar la trampa blanc-i-vermella i va ser gairebé tan important com Messi i Suárez, que no van sentenciar i van provocar l’últim ensurt. Són ja sis punts de sis però per al Barcelona el partit d’ahir va tenir un regust de deu.
Després de jugar contra els nous equips de Sampaoli (Sevilla) i Poyet (Betis), el Barça es va trobar amb un vell conegut, l’Athletic de Valverde, un tècnic que fa quatre temporades que dirigeix els lleons. I això es va notar en els mecanismes perfectament greixats dels locals, que van collar els blaugrana fins a empènyer-los a jugar més temps en la seva meitat del camp que en el contrari. Així que l’única sortida era endarrerir la pilota cap al porter perquè ell ho veiés tot de cara.
Quan un rival pressiona com l’Athletic, tenir Ter Stegen és una benedicció. L’alemany té els nervis d’acer i la confiança pels núvols. Es va implicar en la construcció, va tenir paciència i no va dubtar mai, que és el que busca el contrari quan s’estira
Ter Stegen va tenir un paper principal per superar la pressió local; va actuar de defensa lliure
fins a l’àrea petita. Si el de San Mamés era un examen per al porter alemany després de forçar el final de l’alternança amb Bravo, es va carregar de raons per demostrar que és l’home ideal. Té peus però també mans. Passa i atura. Ell va ser la clau perquè el Barcelona es trobés còmode al mig del desori de pati d’escola que promovia l’Athletic.
Fins i tot quan es va equivocar va saber solucionar-ho ell. Va passar una vegada a la primera part. La seva passada frontal a Busquets es va quedar curta i Beñat es va avançar. El de l’Athletic tenia la porteria per a ell però Ter Stegen no va tenir por, es va avançar més per tancar-li angle i va treure el xut amb la cara.
Amb l’Athletic tan avançat, la temptació de jugar a l’esquena de la defensa blanc-i-vermella i de ser molt vertical es va apoderar del Barça. Els blaugrana es van precipitar moltes vegades per voler arribar massa aviat. Es llepava els dits de veure que disposaria d’espais i s’imaginava en contraatacs en superioritat, i es va oblidar de tocar. De Marcos va aparèixer un parell de vegades per salvar l’última passada en una fase en què van destacar els incansables Rakitic i Sergi Roberto, que comencen a formar una banda consolidada. Però curiosament el primer cop que el Barcelona es va posar a tocar, va marcar el gol. El retorn a les essències va ser el que li va donar l’avantatge.
Va ser una circulació d’un minut esgotadora per als lleons, domats per la pilota, hipnotitzats per tantes passades. La van tocar gairebé tots. Fins que Busquets va trobar Luis Suárez per l’interior i l’uruguaià va obrir la banda esquerra com si fos
El Barça, que es va precipitar volent córrer, troba el gol en una jugada de toc d’un minut
Messi. Turan es va frenar en comptes d’atabalar-se i va col·locar una centrada al cor de l’àrea, on va entrar com una exhalació Rakitic per rematar de cap a l’escaire i culminar la gran obra col·lectiva.
El gol no va empetitir l’Athletic però li va ensenyar que no hi ha ningú que surt de la pressió com el Barça. Messi va tornar a deixar Turan sol però el turc, tan fi en aquest inici, no va poder batre Iraizoz. El Barça és tan madur que ni tan sols Mateu Lahoz xiulant una falta que no va veure –el va agafar d’esquena– i ensenyant dues de grogues per protestar, el va desequilibrar.
Tot i això, aquesta vegada li va faltar donar el cop de gràcia quan es va quedar en avantatge amb Iraizoz. Messi, amb la dreta, va fallar el que no falla mai –li va sortir alt–. Luis Suárez, amb l’esquerra, també va desaprofitar per sentenciar –no li va agafar la rosca després de dues grans retallades a l’àrea–. I Bóveda va treure sota pals una combinació entre tots dos que ja entrava.
L’Athletic va tenir una vida extra perquè el Barça no tancava el partit. Una frivolitat de Gomes li va costar haver de fer una falta. Beñat va xutar al lateral de la xarxa i una part de San Mamés, molt rondinaire, va cantar un gol que no va ser. Patiment fins al final per a un Barcelona deliciós.