Nicolas Sarkozy
EXPRESIDENT FRANCÈS
Sarkozy (61) no ha tingut cap problema per criticar la decisió del Consell d’Estat i donar suport als alcaldes que prohibeixen el burquini .Un gest populista que busca guanyar vots de l’extrema dreta de cara a les presidencials.
Des del 15 d’agost, l’opinió pública francesa ha estat entretinguda amb la lamentable polèmica del burquini. La resolució del Consell d’Estat que divendres va anul·lar la prohibició de l’ús d’aquest banyador integrista a la platja d’un municipi concret de la Costa Blava, estableix jurisprudència: qualsevol que denunciï aquesta mateixa prohibició a qualsevol altre ajuntament té guanyada la partida. Malgrat això, només dos municipis (amb alcalde socialista i centrista, respectivament) dels 30 que van vetar el burquini a les seves platges han aixecat la prohirò bició. Els altres, en mans de la dreta, continuen sense afluixar, cosa que augura que aquesta distracció tan del gust dels mitjans de comunicació té encara força futur.
Però en la polèmica també apareixen altres coses: els matisos i els accents del combat dels caps ,la lluita que han iniciat els capitostos de l’espectre conservador per resoldre en una consulta qui d’ells serà el candidat de la dreta i el centre a la presidència de França a les eleccions, previstes per a l’abril o el maig.
Falten tres mesos perquè, entre el 20 i el 27 de novembre, gairebé tres milions de francesos, segons es calcula, participin en aquesta primària de la dreta i el centre, pe- la campanya ja ha començat, i es parla del burquini amb tres candidats destacats: l’expresident Nicolas Sarkozy; l’alcalde de Bordeus, Alain Juppé, i a una considerable distància en possibilitats, François Fillon, ex-primer ministre igual que Juppé.
Sarkozy i Juppé tenen diferents estils. El primer gasta pirotècnia berlusconiana, mentre que el segon segueix el camí clàssic a l’estil de Jacques Chirac. Sarkozy es manté en el seu joc d’arrabassar banderes a l’ultradretà Front Nacional. En matèria de convivència nacional atia la radicalització i la reivindicació d’una “identitat francesa” i un “mode de vida francès” que posa el dogal al coll als francesos d’origen nordafricà. En aquesta cursa l’expresident va fer dijous el seu primer míting de campanya a Châteaurenard, a prop d’Avinyó, terreny de caça del Front Nacional, i va proposar augmentar les penes per a reincidents, internar els fitxats preventivament per radicalització islamista i suspendre el reagrupament familiar d’immigrants. En matèria de burquinis i altres indumentàries islàmiques, vol més prohibició. “Ja està bé de demanar perdó per ser francesos”, va dir.
Juppé, que busca el seu electorat cap al centre, acusa l’expresident, sense citar-lo, de “tirar llenya al foc” i de fer populisme: “Cal resistir-se a la temptació de proposar lleis a partir de circumstàncies propiciades per polèmiques mediàtiques”, va dir en una entrevista amb Le Figaro. L’alcalde de Bordeus no pensa entrar en el joc de Sarkozy sobre la identitat. “Faré la meva pròpia campanya, no la d’altres; no penso dir a cadascú el que vol sentir per seduir-los millor i després decebre; sempre rebutjaré instrumentalitzar les pors i excitar els baixos instints”. “No acceptaré Guantánamos a la francesa que empresonin milers de persones per simples sospites”, va dir en el seu primer míting Juppé. En matèria de convivència nacional, va afirmar: “Cal unir en lloc d’excloure, estigmatitzar i excitar l’acarnissament”. “No seré el candidat de l’aigua tèbia”, respon Sarkozy.
Malgrat aquests intercanvis, els dos principals rivals es respecten. Des de la seva distància, François Fillon utilitza artilleria més pesant contra Sarkozy.
“No sóc un oportunista sense conviccions, un intèrpret de guions escrits pels sondejos”, va dir en el seu míting d’ahir. “Empresonar desenes de milers de sospitosos sense judici ni control no reduirà el risc d’atemptat, sinó que l’agreujarà; no penso participar en concursos de solucions estúpides en nom de la lluita contra el terrorisme”. Només Fillon recorda que Sarkozy té dos afers judicials: “Qui no ha respectat la llei no pot presentar-se davant els electors”, clama.
La recerca del vot, al centre o a la ultradreta, separa els discursos de Juppé i Sarkozy