Errors que maten
Creixen les denúncies sobre greus deficiències arquitectòniques als edificis
El terratrèmol d’Amatricia, a Itàlia, ha posat en evidència, massa tard, els greus errors de construcció dels edificis en un territori d’elevada activitat sísmica, una deixadesa que es troba darrere la majoria de les morts sofertes.
Els greus errors de construcció i les deficiències estructurals dels edificis, tant dels vells com dels moderns, probablement van ser la causa de la majoria dels gairebé 300 morts del terratrèmol dels Apenins. Els indicis i les denúncies en aquest sentit es multipliquen: les fiscalies competents a la zona hauran de determinar responsabilitats criminals. No només s’investigaran empreses constructores i organismes públics de supervisió, sinó també propietaris privats d’immobles.
Experts dels bombers parlen d’“ensorraments anòmals”, és a dir, edificis que s’han ensorrat perquè estaven mal construïts, sovint amb teulades massa pesades per als dèbils murs que els sostenien. Hi pot haver múltiples raons per les quals algunes cases van resistir i d’altres no. A Norcia, per exemple, on es van adoptar mesures antisísmiques, no hi ha hagut cap mort. A Amatrice, al contrari, van morir més de dues-centes persones. Les deficiències estructurals poden ser causades pels materials, el disseny, els fonaments, el tipus de terreny, possibles modificacions, reformes i ampliacions realitzades en cases antigues.
Un dels casos més escandalosos és el de l’escola elemental Romolo Capranica d’Amatrice, reestructurada amb criteris antisísmics i inaugurada el 2012. L’edifici es va esfondrar majoritàriament. Segons el diari La Repubblica, a les obres va participar una empresa que ja havia estat investigada per irregularitats després del terratrèmol de L’Aquila, l’abril del 2009.
Renzo Piano, un dels arquitectes italians de més prestigi internacional i senador vitalici, va donar suport a la idea del Govern Renzi de reconstruir al mateix lloc, com més aviat millor, i d’evitar aixecar nuclis urbans alternatius, com es va fer a L’Aquila. Piano, en una entrevista amb el Corriere della Sera, va ser molt dur amb la seva anàlisi: “Som hereus indignes del gran patrimoni que hem heretat. Indignes perquè no el protegim. Som culpables de no escoltar. Davant les catàstrofes no es pot parlar de fatalitat”. Piano defensa des de fa anys un gran projecte per rehabilitar les perifèries de les ciutats italianes mitjançant projectes “lleugers”, “de pedaç” intel·ligent. El mateix proposa per a les àrees de perillositat sísmica.
El papa Francesc, durant la pregària de l’Àngelus, a la plaça de Sant Pere, va anunciar que visitarà la zona del desastre “el
El prestigiós arquitecte Renzo Piano critica que “som hereus indignes d’un gran patrimoni”
més aviat possible” per confortar els supervivents.
Les tasques de desenrunament continuen. A Amatrice es treballa diàriament per obrir una via d’accés alternativa, ja que una rèplica va ensorrar un pont. La solidaritat ciutadana ha fet que ja s’hagin recaptat gairebé 10 milions d’euros per als damnificats. En una altra acció promoguda pel Govern, els ingressos per les entrades d’ahir a tots els museus estatals es destinaran a restaurar el ric patrimoni cultural danyat.