Un autor prolífic
El pare del ‘nouveau roman’, que acaba de morir, va publicar uns 2.400 llibres; molts són manuscrits i estan il·lustrats per pintors
Dimecres passat va morir l’escriptor Michel Butor, que va publicar al llarg de la seva carrera prop de 2.400 llibres, alguns d’ells en col·laboració amb artistes catalans de la talla de Pey, Barceló o Tàpies.
Michel Butor, que va morir dimecres passat a l’Alta Savoia quan estava a punt de fer 90 anys, és un dels escriptors més prolífics. És difícil quantificar els seus llibres ja que fa anys que va deixar d’escriure novel·les –és considerat un dels artífexs del nouveau roman– per dedicar-se al llibre d’artista, i n’ha publicat prop de 2.400. Molts són manuscrits, alguns de tres o de quatre exemplars, en els quals els seus poemes o relats acompanyen pintures, gravats i fotografies.
Més de cinquanta artistes han realitzat edicions conjuntes amb Butor. Des de Pierre Alechinsky, amb qui va començar el 1968 amb Tourmente, a Henri Maccheroni, André Villers, Antoni Tàpies o Miquel Barceló. De l’obra Une nuit sur le mont Chauve (2013), amb dibuixos de Barceló i poemes de Butor, es va fer una edició limitada de 99 exemplars que es venien amb un cofre de fusta de til·ler. A l’interior hi havia un conjunt de vuit rotllos de 30 centímetres d’alçària amb els textos de l’escriptor i les imatges dibuixades per Barceló amb lleixiu sobre paper negre, resultat d’un carnet de viatge per una illa propera a Cap Verd. Editat per La Différence, el seu preu de venda és de 20.000 euros.
El 2006 es va començar a publicar l’obra completa de Butor: dotze volums, cadascun amb més de 1.200 pàgines, i en queden molts d’inèdits. Hi ha artistes, com Julius Baltazar i Bertrand Dorny, que s’han consagrat a l’edició de llibres manuscrits de Butor –més de cinquanta cada un– que es publiquen amb les seves pintures originals. En els darrers anys un altre dels artistes que més ha treballat amb ell és François Garnier, un pintor, fotògraf i gravador que viu i treballa entre París i Garriguella (Alt Empordà). El seu primer treball conjunt va ser el 1988: Douze fois le même galet, amb dotze exemplars, gravats de Garnier i text de Butor, editat per Matarasso (Niça). Els llibres que el van seguir van ser amb text manuscrit de l’autor francès. De Figures dans un paysage. Sédimentation només se’n van fer tres exemplars (un és a la Biblioteca Nacional de França i els altres dos en mans dels dos autors).
Una altra obra es titula Incarnation de la côte de l’Empordà, de la qual se’n van fer quatre exemplars. Garnier hi aporta 16 fotografies de paisatges de la costa de Portbou i Colera sobre els quals va sobreimpressionar nus femenins, roques i pedres que hi donen un aire misteriós. Butor va escriure uns poemes de tons surrealistes a partir de la contemplació d’aquestes imatges, tot i que no va arribar a visitar mai la Costa Brava. Una altra obra en aquesta línia es titula Émanation sur la plage de Garbet, també inspirada en aquesta platja del nord de l’Empordà. L’últim treball conjunt de Butor i Garnier és del 2016 i són dos poemes que acompanyen una obra titulada L’arbre extraterrestre.
L’artista català amb qui va tenir més relació Butor va ser Martí Pey (Barcelona, 1948), que viu a Campins, a prop del Montseny. Ha estat el seu guia en les visites que va fer a Catalunya, el seu traductor al català, i junts han realitzats diverses obres. Entre elles, Petit musée de l’horizontale, amb dibuixos humorístics de Pey sobre l’horitzontalitat comentats per Butor. Es va publicar el 2013 i es va rodar una pel·lícula a la llibreria Jaimes de Barcelona el 25 d’abril del 2014. Però potser la seva obra més coneguda, en francès i català, és Maison hantée (1984), en què va intervenir André Villers.
En una ocasió, Butor va dir: “Els únics llibres que ens interessaran en el futur són aquells que es pugui considerar que són una obra d’art”.
Butor va crear llibres d’artista amb Miquel Barceló, Martí Pey, Antoni Tàpies i François Garnier