Merkel deixa pendent la seva candidatura pel boicot dels seus socis

ternes que el partit sí que se salva de la desfeta i surt encara guanyador en les enquestes. Un factor que pot portar que Merkel visqui una revolta palatina.

La cancellera, de moment, no ha dit tampoc si es presenta o no a la reelecció. Les últimes vegades que se l’hi ha preguntat, ha comentat que ho comunicaria “quan calgui” o “en el moment apropiat”. Ara per ara, espera els resultats dels dos pròxims reptes electorals. El primer és aquest diumenge. Hi ha eleccions locals al land de Mecklenburg-Pomerània Occidental, el bressol electoral de Merkel. Un mal resultat podria ser un fort revés moral. El següent repte serà el 18 de setembre a Berlín, on també hi ha eleccions locals.

Si els resultats li són favorables, fonts de la CDU donen per fet que la cancellera es presentaria amb ells a la convenció de desembre i anunciaria la seva candidatura. Tot i això, amb la posició dels seus socis bavaresos clarament a la contra, ja ningú no s’arrisca a dir què passarà.

El líder bavarès, Horst Seehofer, va arribar a dir a començaments de mes que estava disposat a trencar una relació de dècades i presentar un candidat propi a canceller, si Angela Merkel era l’opció escollida pels seus col·legues de la CDU.

La dreta populista, que encapçala Alternativa per a Alemanya (AfD) continua captant adeptes. Fins a un 25% de vots van obtenir en les eleccions regionals de març al land de Saxònia-Anhalt. Això i el creixement constant dels xenòfobs del moviment Pegida han fet saltar totes les alarmes, especialment en el benestant feu bavarès.

A Alemanya pocs veuen ja les bondats del programa d’absorció improvisat pel Govern arran de la crisi de refugiats. El mateix Weise, que també dirigeix l’Agència Federal de Treball, reconeixia en l’entrevista d’ahir que la integració dels sol·licitants d’asil al mercat alemany serà una tasca àrdua. “Trigarà molt de temps i costarà molt”, va admetre.

I els alemanys creuen que ja han pagat prou i volen deixar de ser la germaneta de la caritat d’Europa.

Pocs o molt pocs llegeixen ara la lletra petita de la realitat social. Una realitat que reflecteix que aproximadament el 70% dels refugiats està en condicions de posar-se a treballar. Que un 10% dels que han arribat són especialistes molt capacitats i que hi ha un 40% més que encara que no té formació professional, sí que té experiència pràctica per poder integrar-se ara al mercat.