‘Neocon’ vota Clinton
L’evolució del conservadorisme dels EUA divideix el seu vot en l’elecció del 2016
La dreta dels Estats Units ha evolucionat bastant des d’aquells moments després de l’11 de setembre del 2001 quan els anomenats neoconservadors van aconseguir el comandament de l’Administració de George W. Bush i van impulsar una agenda de guerres en nom de la democràcia. Gairebé 15 anys després, diversos líders neoconservadors donen suport a la candidatura de Hillary Clinton, considerada un falcó en política exterior després de donar suport a la guerra a l’Iraq i l’Afganistan, així com a intervencions militars a Síria i Líbia, alhora que qüestionava l’acord amb l’Iran impulsat per Barack Obama. Mentrestant, una nova extrema dreta, ultranacionalista i racista, però molt més pragmàtica en la seva política exterior, gestiona la campanya de Donald Trump.
Paul Wolfowitz, considerat un dels arquitectes de la guerra de l’Iraq, acaba d’anunciar el seu suport a la candidata demòcrata. “Tinc reserves, però pot ser que em vegi forçat a votar Clinton”, va dir a Der Spiegel la setmana passada. Robert Kagan, signant del notori document New American Century, abans de l’11-S, que va proposar un agressiu programa bèl·lic per restablir l’hegemonia global dels EUA, ha organitzat actes a Washington per recaptar diners per a la campanya de Clinton. Kagan va dir al New York Times que la política exterior de Clinton “hauria estat qualificada de neocon, encara que evidentment els seus seguidors no l’anomenen així”. Eliot Cohen, col·laborador de Wolfowitz a la Universitat Johns Hopkins de Washington, que va defensar després de l’11-S “la declaració de la Tercera Guerra Mundial” contra l’Afganistan, l’Iraq i l’Iran, afirma que “Clinton és molt millor que Trump en política exterior”. Max Boot, analista del Consell de Relacions Exteriors, que va arremetre contra Obama per les retallades del pressupost de defensa i va mostrar-se a favor dels bombardejos de les forces governamentals a Síria, també dóna suport a Hillary.
Els neoconservadors rebutgen Trump per la seva insistència que els Estats Units redueixin la seva presència militar global (vol que els països aliats paguin per la seva protecció) i que s’oblidi de les guerres “humanitàries” en nom de la democràcia. Trump ha dit que “cal construir aquesta nació, i no altres nacions”, encara que la seva defensa dels bombardejos nuclears contra
Wolfowitz, arquitecte de la guerra de l’Iraq, dóna suport a la candidata demòcrata
Rebutgen Trump per la seva intenció de reduir la força i la despesa militar dels EUA
l’Estat Islàmic l’allunyen de la tradició de l’aïllacionisme conservador. Wolfowitz va dir: “Seria un enorme error abandonar la promoció de la democràcia” a l’exterior.
Els neoconservadors compten amb el fet que Clinton adopti una estratègia més agressiva en la defensa dels “valors dels Estats Units” a escala mundial que Obama, la política exterior del qual ha estat més cauta. A diferència d’Obama, Clinton manté la filosofia de l’“excepcionalitat americana”, segons Ed Luce, l’autor del llibre América en la era del descontento. Aquesta excepcionalitat, caldria afegir, va unida en el manual neocon a la defensa incondicional d’Israel, que Obama ha qüestionat, encara que sigui tèbiament.
D’aquí l’extraordinari dilema que afronten molts votants davant les eleccions. Mentre torna, en el discurs de Clinton, el neoconservadorisme rebutjat tan contundentment per l’electorat després dels anys de Bush, l’altra faceta gens atractiva de la dreta es manifesta en la campanya de Trump. Tal com va denunciar la mateixa candidata demòcrata en un discurs la setmana passada a Nevada, Trump “està ajudant que un grup radical de la ultradreta segresti el partit Republicà” en nom d’una “emergent ideologia de racisme”. Steve Bannon, el nou assessor de Trump, el director del mitjà extremista Breitbart, “rebutja el conservadorisme tradicional, promociona el nacionalisme i considera que la immigració i el multiculturalisme representen una amenaça per a la identitat blanca”, segons The Wall Street Journal.
L’estratègia ultranacionalista
d’aquest programa xoca contra la global, tant dels neoliberals que han dominat el discurs econòmic des dels anys de Reagan com dels neoconservadors, tal com es va veure en el disseny de l’ocupació de l’Iraq, en què la privatització d’empreses estatals i la liberalització de l’economia van ser les primeres mesures adoptades després de la caiguda de Bagdad. Aquestes dues agendes es consideraven complements des de l’òptica neoconservadora. La democràcia s’expandiria gràcies a l’aclaparadora superioritat militar dels EUA i la democràcia s’identificava amb l’economia de mercat i la globalització de les grans marques dels Estats Units.
Trump representa un enorme perill per a aquesta agenda, perquè lidera una campanya amb assessors que defensen el “populisme i el nacionalisme davant el món global”, va explicar Alexander Marlow, director de Breitbart al New York Times. El magnat immobiliari vol desmantellar els grans acords de liberalització i desregularització i aplicar aranzels prohibitius sobre les importacions des de la Xina i Mèxic, molts sobre plantes deslocalitzades per multinacionals dels Estats Units. Així mateix, encara que Trump ha buscat el suport dels peixos grossos del lobby proisraelià als EUA, com Sheldon Adelson, el suport de Trump a Rússia (i per tant a Assad), així com les seves simpaties pel nacionalisme de la nova dreta europea, posa en dubte el seu compromís amb la “relació especial” entre els EUA i Israel.
Encara que tot indica que la majoria de nord-americans rebutjarà l’ultranacionalisme de Trump, no es palpa, ni de bon tros, un desig de tornar a l’època de les guerres “humanitàries”. Els millors portaveus d’això són els veterans de la guerra de l’Iraq. “La majoria dels veterans veuen que han perdut el seu país, que ja pertany als corruptes, i arriba Trump i, de sobte, identifica els corruptes a cada costat del passadís”, va dir Evan McAllister, que tenia 23 anys quan era combatent de l’Iraq, al Washington Post. “El que va passar a l’Iraq ha deixat un gust amarg”, va assegurar un altre veterà de l’Iraq, Jim Webb. Va afegir que temia “més aventures militars si guanyava Hillary”.