De “pacte de govern” a “promesa de millora”
Dos títols dispars per a sengles acords de diferent ambició
En què s’assemblen i diferencien el pacte PPCiutadans amb el que Albert Rivera va signar al febrer amb Pedro Sánchez? El líder de C’s destaca que 100 de les 150 mesures pactades amb Mariano Rajoy eren a l’acord amb el PSOE. Però entre tots dos documents hi ha notables disparitats. Sobretot en el model territorial. I per començar en el títol, que significativament passa de l’Acord per a un govern reformista i de progrés segellat amb Sánchez als 150 compromisos per millorar Espanya rubricats amb Rajoy. Aquesta és la comparativa en els punts més destacables.
Defensa de la unitat d’Espanya L’acord del PP i Ciutadans recull un apartat específic de “defensa de la unitat d’Espanya i de la sobirania nacional” i de defensa d’Espanya “com a nació de ciutadans lliures i iguals”. Es tracta d’impulsar “un pacte per la unitat d’Espanya i la defensa de la Constitució en què siguin presents totes les forces constitucionalistes”; els seus signants mantindran un “compromís ferm en defensa de la sobirania nacional i contra qualsevol intent de convocar un referèndum de secessió de qualsevol part del territori nacional”. PSOE i C’s incloïen aquesta referència en un “pacte complementari” a la reforma constitucional, i prometien “oposar-se a qualsevol intent de convocar un referèndum amb l’objectiu d’impulsar l’autodeterminació de qualsevol territori d’Espanya”.
Reforma de la Constitució Rivera no ha aconseguit arrencarli a Rajoy més que l’oferta d’“estudiar l’actualització del text constitucional”. Una taula d’estudi formada per experts que treballarien a partir de l’informe del Consell d’Estat del 2006 dirigit per Francisco Rubio Llorente. Si les conclusions fossin satisfactòries es podria obrir una ponència constitucional al Congrés. A diferència del pacte PP-C’s, el pacte amb els socialistes incloïa tres pàgines amb els eixos de la reforma de la Carta Magna, i la remetia a un funcionament federal de l’Estat. Es recollien nous drets civils i polítics, el reconeixement dels drets socials com a fonamentals i la supressió de la preferència de l’home sobre la dona en la successió a la corona, així com la revisió de les bases del sistema electoral i del títol VIII. Aquest acord plantejava incorporar les denominacions de les comunitats autònomes, garantir la igualtat de tracte de tots els espanyols, determinar amb precisió les competències de l’Estat i de les autonomies i la incidència que tenen en els fets diferencials reconeguts a la Constitució, establir els principis del sistema de finançament autonòmic i determinar el paper i la responsabilitat de l’Estat i les autonomies en les institucions europees.
Senat i diputacions La pregunta és com es reforma el Senat, segons PP i C’s, per convertir-lo en “una estricta cambra territorial” amb funcions com “la determinació del sistema de finançament autonòmic, els plans estatals d’infraestructures...”, o com es redueix el nombre de senadors sense reformar la Constitució. Reforma sense la qual tampoc no es podrien suprimir els aforaments. El pacte amb el PSOE incloïa fins i tot la possibilitat de suprimir la Cambra Alta si no se n’aconseguia modificar les funcions i la composició. L’oposició del PP ha estat clau perquè el compromís de supressió de les diputacions i creació de consells provincials d’alcaldes es converteixi en una simple reducció de despeses de 1.000 milions entre empreses públiques i diputacions per destinar-los a programes socials.
Finançament Les referències al sistema de finançament autonòmic també són dispars. L’única coincidència entre tots dos acords és la de crear un grup de treball el primer mes de govern perquè abordi la modificació de la Lofca, encara que en el pacte amb el PSOE s’establia un termini de sis mesos per dur-la a terme. L’acord amb el PP sí que detalla els eixos del sistema: una cartera de serveis comuns per a tots els espanyols garantits per l’Estat, que podran ser ampliats per les comunitats seguint el principi de corresponsabilitat fiscal. Es fa referència específica al règim especial de les Canàries, però s’obvia, com en el primer pacte amb el PSOE, la preservació del concert econòmic basc i foral, que Ciutadans defensa que s’ha modificar.
Poder Judicial i fiscal general El document de Rajoy i Rivera preveu “impulsar” una reforma en l’elecció dels vocals del Consell General del Poder Judicial perquè els 12 de procedència judicial siguin elegits directament per jutges i magistrats; ara els 20 –dotze jutges i 8 juristes– els elegeixen les Corts. El pacte C’s-PSOE establia deixar en 10 el nombre de membres del CGPJ mitjançant una reforma “urgent” de la Constitució. A més, les vacants a l’òrgan es cobririen mitjançant una convocatòria pública. Com a novetat C’s i PP prometen “valorar” la limitació de les “portes giratòries” entre la política i la carrera judicial, amb terminis estrictes de moratòria per al retorn a la carrera judicial. Pel que fa a la Fiscalia, socialistes i Ciutadans es van proposar reformar-ne l’Estatut per
reforçar l’autonomia de la institució i supeditar el nomenament del nou fiscal general a l’aprovació del candidat per tres cinquenes parts de la Comissió de Justícia del Congrés dels Diputats. L’acord C’s-PP planteja exigir a l’aspirant 20 anys d’experiència, i, el que és més innovador, preveu regular un mecanisme perquè el Congrés pugui reprovar i cessar el fiscal general.
Fiscalitat
Amb Pedro Sánchez, Albert Rivera es va comprometre a reduir l’IVA cultural al 10%. Amb Rajoy, l’oferta és més difusa: “modificar els tipus impositius de l’IVA cultural” per evitar discriminació entre activitats públiques i privades, i imposar el tipus reduït per als espectacles culturals en directe. D’altra banda, Rivera i Rajoy es comprometen a rebaixar l’IRPF en dos punts –fins a deixar-lo entre el 18% i el 43,5%– així que Espanya hagi aconseguit un objectiu de dèficit per sota del 3%. “Fins aleshores en cap cas no s’apujarà” l’impost sobre la renda. L’oferta és semblant a la que C’s va pactar amb el PSOE, que també passava per no apujar els tipus en cap cas i sí baixar-los quan “la situació pressupostària ho permeti”. També hi ha una gran coincidència en els plans de reforma de l’impost de societats per, en tots dos casos, acostar els tipus efectius als nominals. Les coincidències es repeteixen en la lluita contra el frau i la revisió de la llista de paradisos fiscals, així com en la substitució de l’“impost al sol” per una regulació de l’autoconsum i la generació d’electricitat a petita escala. I, encara que aquest cop Rivera hi ha posat més èmfasi, la previsió de recuperar els diners no cobrats en l’amnistia fiscal (es va recaptar el 3% en comptes del 10% previst) ja hi era al pacte amb el PSOE. En canvi, l’acord amb el PP no toca els impostos de donacions i successions, que els dirigents socialistes i de Ciutadans sí que van planejar reformar per harmonitzar-los a tot l’Estat.
Contractes i ajuts socials
Com en el pacte amb el PSOE, l’acord firmat ahir limita a tres els tipus de contracte: indefinit, temporal i formatiu. Però amb els socialistes els temporals s’indemnitzaven amb 12 dies el primer any i 16 dies el segon, mentre que al tercer passaven a indefinits. Amb el PP, en canvi, aquests contractes només durarien tres anys, i al final es percebria una indemnització de 20 dies. Tots dos pactes estableixen el complement salarial garantit per a treballadors amb ingressos baixos, així com l’ampliació i equiparació dels permisos de maternitat i paternitat.