La ‘violència gratuïta’
Es qualifica de violència gratuïta aquella agressió que, a primera vista, no té explicació. És una paradoxa, per tal com la violència no és mai gratuïta i sempre existeix una causa, que no una justificació. A més, la majoria de les vegades aquesta figura literària troba les seves raons des del punt de vista de la víctima. “Gairebé em maten i encara no sé per què”, explicava ahir a La Vanguardia un cuiner que la matinada del passat 26 de juny va rebre una pallissa brutal, sense que existís la més mínima provocació, en un vagó del metro de Barcelona.
No és un fet habitual, però tampoc no és inusual. De cop, es produeixen agressions masclistes i/o xenòfobes o pallisses en el transport públic, normalment de nit o de matinada, quan el vagó és mig buit, sempre amb víctimes innocents. Quan passen i es donen a conèixer aixequen una justificada onada d’indignació social. Però en l’actualitat la majoria dels vagons i de les estacions de la xarxa suburbana de l’àrea metropolitana estan dotats de sistemes de vídeo, que permeten acudir immediatament en ajuda de les víctimes, i d’enregistrament, que proporcionen dades rellevants a la policia per identificar i detenir després els agressors. Per aquesta raó, els quatre joves que van ferir a cops de puny i puntades de peu l’esmentat cuiner, amb conseqüències molt greus, són a la presó. La seva violència gratuïta no quedarà impune, afortunadament.
Molt s’ha escrit sobre aquella violència gratuïta. Les biblioteques són plenes de tesis genetistes i racistes sobre les bases de la maldat o fins i tot fonamentades en patologies ideològiques que tenen més d’un segle d’existència i que alguns voldrien desempolsegar. Tot i això, l’empirisme de la ciència delimita el camp d’estudi i del coneixement sobre aquell fenomen humà universal. Avui se sap que, en la majoria dels casos, hi ha unes causes psicosocials individuals que són fruit de la falta de formació per la desigualtat i la marginació social i unes teràpies col·lectives diagnosticades que competeixen a les autoritats emprendre.
A més de posar els delinqüents a disposició judicial, per a la seva reinserció en la societat, és totalment necessari atendre les víctimes d’aquestes agressions. Al greu trauma físic provocat per la pallissa se suma la majoria de les vegades un dur problema psicològic. La societat té el deure de tenir cura d’aquelles víctimes fins a aconseguir-ne el ple restabliment, com es fa en el cas de l’esmentat cuiner i altres de similars ocorreguts anteriorment.