El nostre currículum
AEspanya tenim un tipus de curriculum vitae poc acceptable en altres llocs. Té aspectes discriminatoris que valdria més replantejar. Ara mateix estic assegut en una cafeteria d’un centre comercial Bloomingdale’s i veig un home gran i d’aspecte sa que serveix, entre petites bromes, els clients. Si ens hagués enviat el currículum, qui l’hauria entrevistat a Espanya?
El currículum, encara que es refereix a la vida, inclou poc de la vida, només les activitats. És, millor, curriculum operae. Però fins i tot referint-se a les activitats, no deixa de ser un document molt important, i fins i tot vital. Ja a l’escola està justificat, almenys en altres països, que el nen pugui desenvolupar el seu propi currículum, quant a llengua, matèries, activitats, competències. El curriculum vitae serveix després per a moltes coses –feina, carrera universitària, promoció personal, esport, associacions–. I, per dir la veritat, també serveix per dir mentides. Però el frau en el currículum encara no està prou rebutjat. És com copiar en els exàmens o enganyar el fisc: està tolerat.
Però vull referir-me a l’aspecte discriminatori del currículum. Posar-hi la foto pot ser motiu de marginació, per mostrar el grup racial o ètnic i el físic mateix de la persona. Igual que la data de naixement. Igual que el sexe. Són dades d’ús discriminatori. Se suposa que el currículum va de la formació i les activitats individuals que deixen al marge la vida personal, així com les esmentades condicions: físic, origen, edat, orientació de gènere. Si es demana alguna d’aquestes coses ha d’estar raonat i ser raonable. Però, en principi, i èticament parlant, no han d’importar aquells trets individuals que no tenen a veure amb la formació, activitats i competència de la persona.
L’ocupador pot, per desgràcia, seleccionar per la imatge. I si la noia porta vel o el noi té les celles gruixudes? També pot descartar un candidat perquè és més gran; o més jove, depèn. O per antipatia o incomoditat cap al sexe o l’orientació sexual del declarant. Llavors, val més no enganxar-hi la foto, ni posar la data de naixement, ni comunicar res que tingui a veure amb la pertinença ètnica o la cultura d’un mateix o dels seus pares. Si ara com ara no ho fem, és perquè obliguem la gent a jubilar-se –ha de ser un dret, no un deure–, jutgem per l’aspecte i tenim encara alguns prejudicis racials. És a dir, perquè falta madurar alguna cosa.