La Vanguardia (Català)

La pressió continua

El maó ja ha colonitzat el 60% dels primers 500 metres a la província de Barcelona

- A. CERRILLO Barcelona

Catalunya mereix també una anàlisi en l’informe d’Observator­i de la Sostenibil­itat. Les seves tres províncies costaneres presenten una pressió urbanitzad­ora antiga, anterior als anys vuitanta, que s’ha mantingut constant fins a l’actualitat, especialme­nt a la província de Barcelona.

Girona. Urbanitzat el 40% de la primera línia. La colonitzac­ió de la costa es va iniciar als anys cinquanta. Sant Feliu de Guíxols, Platja d’Aro i Palamós ja havien format una gran muralla constructi­va el 1987. Per això, l’evolució recent marca un creixement cap a l’interior davant la impossibil­itat d’estendre’s longitudin­alment a causa de la protecció del Massís de Cadiretes i de la zona de Castell-Cap Roig. Per l’interior, l’espai protegit de Les Gavarres, a tan sols 4 km del mar, limita de moment aquesta expansió.

A la costa nord, la situació és similar. Tot allò que no ha estat específica­ment protegit va ser urbanitzat abans del 1987 (Empuriabra­va, que va ser eximida del compliment de la llei de Costes, o l’Escala). El ritme mitjà d’artificial­ització de la costa en els últims 25 anys analitzats ha estat de 0,3 km/any en la primera línia. La urbanitzac­ió litoral és antiga i s’ha aturat en gran manera.

Barcelona. Urbanitzat el 60% de la primera línia (500 m). En ella, tot just queden 17 quilòmetre­s lineals lliures de transforma­ció en un litoral d’aproximada­ment 120 km de longitud. La zona encara lliure està molt fragmentad­a. El sector no urbanitzat més llarg en aquesta franja de 500 m amb prou feines arriba als 2,5 km. L’informe assenyala que a la zona al nord de la ciutat de Barcelona la costa no està prou protegida. Les àrees amb protecció se situen a l’esquena de les grans poblacions costaneres, sobretot a les serres litorals. El punt més calent d’aquest àrea és el tram entre Mataró i la frontera amb Girona. Aquí, encara que la primera línia de la costa està totalment reblerta, hi ha molt espai sense protecció, entre la costa i el Montnegre. Al sud de Barcelona, la zona més calenta és l’entorn meridional de Vilafranca del Penedès, una mica aïllada per la seva topografia però molt propera a la primera línia de costa. La velocitat de l’ocupació costanera ha estat de 0,84 km/any.

Tarragona. Urbanitzat el 37% de la franja litoral. La costa de la província pateix una important pressió urbanitzad­ora des dels vuitanta, amb una ocupació molt intensa des de la frontera provincial de Barcelona fins als voltants del delta de l’Ebre. En els 87 km de litoral que hi ha entre Segur de Calafell i l’Ametlla de Mar, tot just 8,5 km són lliures a la franja dels 500 m. La protecció es concentra en les àrees marines i les properes al delta. El ritme mitjà anual d’artificial­ització entre el 1987 i el 2011 ha estat de 0,33 km a l’any. És de les més baixes. Les principals iniciative­s estaven consolidad­es en els anys setanta i vuitanta.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain