“Quatre macarres de barri”
El cas d’Antonio García és excepcional: les agressions al metro acostumen a ser lleus
L’agressió que la matinada del 26 de juny va rebre en un vagó del metro de Barcelona Antonio García, cuiner, de 46 anys, és un fet excepcional com demostren les estadístiques. Des de començament d’any s’han denunciat un centenar de delictes de lesions al suburbà, dels quals una vintena són aldarulls de consideració i només dos de molt greus. Un va ser el viscut per l’Antonio en la línia quatre; l’altre, el protagonitzat per un individu que el 2 d’agost va apunyalar una parella al vestíbul de l’estació de Sants com a colofó d’una disputa que es va originar a les escales del metro d’aquella mateixa parada. En tots dos casos agressors i agredits no es coneixien.
Bona part de les agressions del metro les protagonitzen persones que no es coneixen de res. Ho explica el subinspector Carles Vallès, responsable de l’àrea de seguretat del transport dels Mossos d’Esquadra. Un exemple. Algunes de les discussions que acaben amb cops de puny comencen quan un passatger que no vol pagar es cola darrere d’un altre que sí que valida el seu bitllet i aquest últim li recrimina l’acció. Pot semblar una ximpleria però aquesta situació desencadena moltes baralles.
En el suburbà hi pot haver fins a 2.000 delictes en un mes complicat. I un alt percentatge d’aquests incidents, més d’un 95%, són furts. Els carteristes són el principal problema, com saben el centenar de mossos que de paisà i d’uniforme treballen a la unitat. Diàriament, mossos, guàrdies urbans i vigilants de seguretat poden identificar uns 80 carteristes. És estranyíssim que aquests lladres que aprofiten la distracció de mòbils i carteres actuïn amb violència. Al contrari, l’eviten perquè coneixen el Codi Penal i saben que no els interessa gens ni mica una imputació de robatori amb violència que els pot deixar fora de joc massa temps.
Però pel que fa a aquells altres actes violents que no superen la vintena des de gener, la tipologia és molt diversa. Hi va haver un temps, explica el subinspector
Els empresonats són espanyols i viuen al mateix barri de Badalona; només un tenia antecedents
Vallès, en el qual les bandes llatines se citaven al metro per desafiar-se. Ara ja no. La inversió de TMB en càmeres ha convertit el suburbà en un lloc vigilat amb pocs espais fora de l’ull de la seguretat. Les càmeres de vestíbuls i passadissos envien les imatges en directe al centre de control. No és així en els dispositius dels combois, que únicament graven.
Pel que fa als bergants, es van sentir massa vigilats per les càmeres, van buscar altres escenaris més discrets per a les seves fanfarroneries. El que sí que passa, expliquen els Mossos, són topades casuals a l’estació de metro protagonitzades per persones amb comptes pendents. “Les possibilitats de coincidir amb un veí a la parada més propera a casa teva són altes. I si hi ha un problema amb aquell veí...”.
En qualsevol cas, es tracta de baralles que no tenen res a veure amb la violència irracional i l’odi que van protagonitzar els quatre presumptes autors de la pallissa que gairebé mata Antonio García. Les tasques d’identificació de totes les imatges van portar el seu temps fins a aconseguir la detenció dels quatre acusats, el 9 d’agost. Viuen al mateix barri de Badalona. Es van negar a declarar. L’endemà van passar a disposició judicial i la fiscal va demanar presó per a tots. La titular del jutjat número 1 de Badalona els va enviar a presó després de veure el vídeo de l’agressió. Només un tenia antecedents per un robatori amb violència.
Com els definiria la policia? “Quatre macarres de barri que aquell dia van creuar una línia molt perillosa. Van actuar amb una violència fora de lloc. Ara mateix són un perill per a la societat”, adverteix un dels mossos que van participar en la investigació. Tots van néixer a Badalona. Violència autòctona.
http://bit.ly/2buS8oG