L’assassí rellogat
Va matar i enterrar la seva arrendatària en un paratge de Badalona perquè era d’ell o de ningú més
Durant el judici les parts van passar de puntetes sobre l’estranya naturalesa d’aquella relació. Què unia una dona refinada, culta i mare d’una família nombrosa a un home rude, primitiu i tan poc conreat com Ali Miah Howladar, més conegut com a Rob Miah? Fos quin fos aquell vincle, Rob va creure que era seva o que ella li devia algun tipus d’obediència i la va matar en una zona semiboscosa de la zona de Montigalà, a Badalona, on s’havien citat d’amagat de tothom. Hi va deixar enterrat el cos de la dona, que no va ser localitzat fins dos mesos després que els familiars de Nelufa Ali Khant en denunciessin la desaparició. Els membres de la unitat central de desapareguts dels Mossos d’Esquadra van anomenar la investigació cas Nelufa. Ella tenia 38 anys.
La seva desaparició es va produir el 7 de febrer del 2014. Ella formava part de la comunitat bengalina de Barcelona i l’àrea metropolitana. Vivia amb el seu marit, Yonus Ali Khan, a Santa Coloma de Gramenet en companyia del seu fill de 17 anys i de les seves filles de 14, 7, 4 i 2. No eren els únics que habitaven aquell pis del carrer Sant Andreu proper a la mesquita. També compartien l’habitatge amb uns altres dos bengalins rellogats. Feia anys que convivien en una espècie d’unitat familiar. Un d’ells era Rob Miah, que tractaven com un germà.
El paterfamilias, en Yonus, treballava de nit en una empresa de residus i la Nelufa era mestressa de casa. Va deixar la seva ocupació com a mestra en un centre educatiu del seu país quan, sis anys abans de desaparèixer, va arribar a Santa Coloma.
Aquell divendres 7 de febrer tots els habitants del pis van dinar plegats. Acabat l’àpat, en Yonus i Rob Miah se’n van anar junts cap a la mesquita. Per la seva banda, la Nelufa i les filles van anar a fer un tomb al centre comercial Montigalà de Badalona. A les petites els agradava anar a jugar a uns gronxadors que hi havia davant del Decathlon. Vigilava les nenes a certa distància quan es va posar a parlar pel telèfon mòbil. Feia una espècie de petit passeig mentre parlava. Es va allunyar una mica més i ja no la van tornar a veure amb vida. A causa de l’absència prolongada de la mare les nenes se’n van anar al centre comercial. Allà les van descobrir els membres de l’equip de seguretat quan anaven a tancar les portes. Van donar unes explicacions una mica confuses, fins i tot atropellades. Però és que la mama no havia tornat. La més gran va encertar a dir que la mare “es va allunyar parlant per telèfon”. Els vigilants van trucar als Mossos d’Esqua- dra, que se’n van fer càrrec. Quan van arribar al domicili del carrer Sant Andreu només hi havia el fill gran de la parella.
Les primeres diligències les va obrir la comissaria de Badalona. Va prendre declaració a tot l’entorn de la dona, que, en aquell moment, només era una desapareguda en circumstàncies estranyes. Perquè una mare no decideix escapar-se deixant les filles enmig del carrer quan pot deixarcorrecta. les a casa seva sense problemes. La desaparició era forçada. Es va demanar a la unitat de desapareguts que fes un cop d’ull al cas.
De seguida va sorprendre l’actitud de Rob Miah. Va fer diverses rectificacions en el seu relat. Tot el que deia resultava estrany.
Els agents especialitzats en desapareguts van demanar les dades de trànsit telefònic del marit i de l’amic fidel. Les indagacions s’anaven encaminant de forma natural, com si la veritat busqués obrir-se pas per la via Aquesta sensació semblava que es confirmava, perquè entraven en col·lisió les dades del mòbil i les declaracions de Rob Miah. Aquesta informació situava aquest home a l’atur des de feia dos anys a Montigalà. Els agents s’hi van centrar més. Aquest company de pis amb un perfil cada vegada més sospitós assegurava que va ser a la mesquita. Allà van començar els seus problemes, però encara no ho sabia. Els investigaels dors no van ensenyar totes les seves cartes. El van informar només del que calia per deixar que es delatés per si mateix, perquè ja havien descobert que la Nelufa li trucava amb molta freqüència.
–Sabem que la tarda que va desaparèixer et va trucar per telèfon. Què et va dir?
–No em va dir res. Em va trucar, sí, però no vaig respondre perquè tenia l’aparell en silenci. Era a la mesquita.
Però a l’hora que se suposava que el sospitós es trobava pregant repetidors telefònics el situaven a Montigalà. Els policies no l’hi van dir. Van apuntar la seva resposta i van anar a buscar un altre indici. Rob Miah va anar cometent un error rere l’altre.
Era evident que aquell rellogat de la família Khant ocultava alguna cosa. Els investigadors es van submergir en la comunitat bengalina. Fent caure una barrera de silenci rere l’altra van arribar a trobar una vella història que va servir per anar encaixant les peces.
Van saber que Rob Miah s’havia vist involucrat cinc anys abans en una agressió a una compatriota seva a la mateixa Santa Coloma. Tot i això, no hi havia res als arxius policials.
Una mena govern de savis o de vells resol els problemes de la comunitat com es fa a Bangla Desh, però a l’àrea metropolitana barcelonina. D’amagat de l’administració i amb mecanismes arcaics i masclistes, resolen les querelles. No hi va haver denúncia i sí un càstig ridícul. Es va fer passar Rob Miah pel centre d’un passadís d’homes proveïts de sabatilles a les mans amb què anaven colpejant l’acusat mentre hi passava. Amb aquell joc infantil es va tractar de rescabalar de forma patètica aquella víctima de violència masclista que no va poder fer una denúncia.
No es va esperar més. El 15 de febrer, una setmana després de la desaparició, es va ordenar que se’l detingués per homicidi, i finalment va ingressar a la presó. El cos no havia aparegut i ell negava els fets en rodó.
La relació amb la família Khant encara era molt estreta, llavors, malgrat que Rob Miah era el principal sospitós. El marit de la Nelufa i el seu fill gran van anar a visitar-lo a la presó abans que aparegués el cadàver.
Els agents van arribar a tenir molt centrat el lloc on se suposava que la Nelufa podia haver mort, però no van trobar el cos fins que el 26 d’abril un recol·lector d’espàrrecs de marge va descobrir sortint de terra una cama que els senglars havien desenterrat. El cos de la Nelufa va aparèixer en un paratge anomenat serra de Mosques d’Ase, de Badalona. S’hi va trobar moltes vegades amb el seu assassí. Per a les seves trobades havien habilitat una mena de forat entre la brossa, i li havien donat consistència assegurant les mates amb cinta adhesiva.
La reconstrucció virtual dels moviments que l’assassí va fer el dia del crim partint de les dades telefòniques reunides pels investigadors va ser la peça clau per condemnar Rob Miah per la mort de la Nelufa.
Ningú no es va creure que la Nelufa, una bengalí de 38 anys, s’hagués escapat deixant totes soles les quatre filles al centre comercial de Montigalà