40 anys menys

El Barça, de sortida, es va treure 40 anys de sobre amb la seva alineació. Ter Stegen (24) té nou anys menys que Bravo (33); Sergi Roberto (24), nou menys que Dani Alves (33); Umtiti (22), deu menys que Mascherano (32) i Denis Suárez (22), deu menys que Iniesta (32). El rejoveniment de la plantilla, sumat al comiat d’alguns elements no aprofitables, era un dels objectius marcats pel cos tècnic aquest estiu, però potser no s’esperava que en la segona jornada, en un estadi tan exigent com San Mamés, aquest lífting s’apliqués tan atrevidament. Les circumstàncies (vendes com la de Bravo i lesions com la d’Iniesta) convidaven a llançar-se, però sense un entrenador convençut de les possibilitats dels meritoris, l’alineació hauria estat una altra, més reconeixible i, alhora, més conservadora, és a dir, la que Luis Enrique va repetir en la recta final de la temporada passada perquè, com a director, no es creia la meitat del seu repartiment d’actors. Aquella rigidesa ha estat vençuda. Els secundaris són tan bons que es veuen capaços de robar escenes que no els pertanyien. I en futbol aquesta circumstància és una victòria perquè suposa repartir forces i papers al llarg dels mesos per evitar fallides com el de l’abril passat.

Samuel Umtiti, per exemple, ha avançat molt de terreny en poc temps. Sent central, el mèrit és superior. El primer era fer-se creïble dins el vestidor (un devorador de predecessors apocats, lents, espantats o directament dolents), i segons expliquen testimonis directes el francès ha impressionat. Aquesta percepció privada va esdevenir pública ahir a Bilbao, escenari compromès per a un central perquè la pressió ambiental sumada a la dels davanters bascos sol provocar tremolors en els principiants. Umtiti va resistir l’episodi amb nota, un mèrit ressenyable perquè enfrontar-se a Aduriz (13 anys els separen) i no sortir-ne malmès no és senzill.

Sergi Roberto, per la seva part, ja és el lateral dret indiscutible i amb això està tot dit. Pletòric físicament, l’honora no haver-se queixat davant una reconversió que l’ha apartat del seu lloc natural i l’entusiasme que està demostrant en el reciclatge. A Denis Suárez, finalment, li falta encara per ascendir d’estatus però el partit no li va venir gran precisament. El gallec no ve de teloner.

Bons presagis, per tant, per al Barça.