El City es col·loca líder a la Premier junt amb el Chelsea i el United
Excels en la primera part, l’equip de Guardiola va perdre les instruccions en la segona
El Manchester City s’ha après la lliçó de Guardiola, però només mitja. Per ser precisos, els citizens han assimilat la totalitat dels conceptes de l’entrenador, però la seva capacitat memorística es va esgotar a la mitja part després d’un primer temps excels. El principal adversari del Barcelona en el grup de la Lliga de Campions pot ser un conjunt dèspota, convertir en caricatura un adversari com el West Ham –ahir amb baixes d’alçada com la de Payet–, engrescar l’Etihad amb un espectacle desconegut en la geografia de la Premier o adquirir credibilitat per primera vegada a Europa. Té els recursos, els jugadors i el llibre d’instruccions que calen. Només li falta, com va dir Guardiola, temps per retenir la lliçó apresa durant un partit sencer.
La primera part de l’Etihad es va acostar deliciosament a l’ideal futbolístic de Guardiola. La defensa de cinc unitats del West Ham no va servir per oposar resistència a un City diabòlic, intens i precís, apressat a l’hora de recuperar, veloç en la circulació i dèspota en la possessió. El rival no pintava res. En el minut 7 va ser un espectador en la jugada iniciada per Silva i De Bruyne al mig del camp que l’espanyol va accelerar per a Nolito cap a l’esquerra i la introducció mesurada d’aquest va ser rematada a plaer per Sterling. Tot l’atac de l’Etihad es va implicar com un sol home en aquest gol, a excepció d’Agüero, que va tenir una actuació mediocre i es va mostrar impacient i excessivament individualista. Quan 11 minuts més tard De Bruyne va col·locar una falta just al cap de Fernandinho i el brasiler va anotar el segon, tothom va intuir una golejada. El domini local era complet, a tot arreu, en totes les facetes, però les oportunitats van anar decreixent i De Bruyne va malgastar la millor poc després de la mitja hora.
L’Etihad, que va vibrar com mai, no podia pensar que en el descans la festa podia interrompre’s, però l’equip va perdre la precisió com per art de màgia i es va vulgaritzar. La carrossa es va convertir en carbassa i quan Michael Antonio, una eminència del joc aeri, va escurçar distàncies l’enrabiada de Guardiola es va sentir des de Santpedor. Tot i que realment el triomf citizen no va estar mai en perill, entre altres coses a causa de la inoperància hammer, l’equip es va exposar a tenir un ensurt en alguna acció aïllada. L’avaria era general, fins al punt que en els últims instants Guardiola va canviar la filosofia pel pragmatisme i va donar entrada al protector Fernando per Agüero.
Al temps afegit Sterling, sense angle des de la línia de fons, va inventar una argúcia per firmar la diana definitiva. El City, que continua líder, es consolida com a màxim aspirant al títol juntament amb el Chelsea i Manchester United. L’equip de Mourinho també ha guanyat tots tres partits, però ni de lluny regala espectacle.
El principal rival del Barça en la Champions té tot el que cal per enlluernar a la Premier