La cara de Ter Stegen
El porter va fer més passades bones que qualsevol rival, amb molta fredor però amb dos errors imperdonables
El barcelonisme patidor haurà de familiaritzar-se amb la moderna figura del porter-jugador que representa Marc ter Stegen. La til·la o, més dràsticament, la farmacologia poden contribuir a mantenir el ritme cardíac del Camp Nou en nivells normals mentre l’alemany piloteja fredament en zones de risc ometent tots els codis de conducta estipulats per als arquers tradicionals. Cinquanta-sis passades va completar el dia del seu debut com a titular del marc del Barcelona, més entregues correctes que qualsevol jugador de l’Athletic. Serveis curts, llargs, horitzontals, verticals, amb totes dues cames, un repertori extens i no exempt de negligències en un dels estadis que més penalitzen els errors.
Fa un any, en el partit d’anada de la Supercopa d’Espanya, Ter Stegen va comprovar la inclemència de San Mamés. Va sortir lluny dels límits de l’àrea per refusar de cap una pilota fins al cercle central, però l’esfèrica va caure als peus de San José, que va disparar i va marcar des de llarga distància en absència del porter. Ahir l’alemany va ser indultat, però no li va sortir del tot de franc una entrega defectuosa que va fer en el minut 12 i que es va convertir en la millor oportunitat del partit per a l’Athletic. Pressionat per Adúriz, el porter va voler jugar amb Busquets, però la passada va ser interceptada per Beñat. El migcampista va avançar, va xutar amb l’ànima i l’esfèrica va impactar violentament a la cara de Ter Stegen. Evidentment el cop de pilota li va fer mal, però la víctima va assimilar el dolor sense cap gest de lament, com si fos una penitència merescuda. En els instants finals, en el moment de màxima pressió local i patiment blaugrana, Ter Stegen va fer un servei de porteria defectuós de la qual l’Athletic tampoc no va poder treure profit.
“Tant de bo tots els porters fossin com ell”, va defensar Jordi Alba. “Amb la pilota als peus per mi és el millor del món i és molt bo parant”, va afegir. Per a Rakitic, la figura de Ter Stegen és encara més important contra rivals com l’Athletic, que pressionen de manera global. “De vegades suposa una mica més de perill, però és impressionant l’ajuda que ens dóna i sempre hi és per donarnos una sortida pel darrere”, va argumentar el croat. Efectivament, tret dels ensurts, Ter Stegen va actuar com si fos un defensa més a l’hora d’iniciar les jugades, i, amb els rivals atrets a l’àrea blaugrana, de les seves botes van néixer dos contraatacs dignes d’acabar en gol, però Arda Turan primer i Luis Suárez després van fallar a l’hora de resoldre.
Canvia l’estil a la porteria blaugrana i el dorsal número 1 agafa més influència en el joc del conjunt. El que queda, malgrat el pas de les temporades, és el dissortat nivell arbitral. Mateu Lahoz, l’únic col·legiat que té el mèrit d’haver-se fet creditor de crítiques explícites del vestidor blaugrana en els últims anys, va emular ahir Míster Rabillo. Així va ser batejat fa dècades Andújar Oliver –actualment analista arbitral– després d’expulsar Landáburu, un jugador de l’Atlètic, per una agressió que no va veure ningú. El col·legiat estava d’esquena, però va al·legar que va veure la jugada “de cua d’ull”. Ahir Mateu va qualificar com a falta de Denis Suárez una simulació matussera de Beñat al mig del camp que no va poder veure tret que tingui ulls al clatell, que tot és possible. En qualsevol cas se suposa que l’àrbitre es va equivocar per un mal consell d’un assistent, però Mateu no va dubtar a l’hora de respondre amb targetes grogues a les protestes de Busquets i Luis Suárez. Així, el Barcelona, que va fer tres faltes a la primera part, es va retirar al descans amb tres targetes grogues, mentre que l’Athletic, que n’havia comès set en aquest període, únicament va acumular una amonestació i va ser en el temps afegit.
L’alemany va haver de repel·lir amb el rostre un obús de Beñat originat en una mala entrega seva
D’esquena a la jugada Mateu va xiular una falta inexistent i va amonestar Busquets i Luis Suárez