La imatge inexistent
Tots us heu fet una selfie alguna vegada. Davant d’un plat de sushi, en una platja exòtica, en un hotel de luxe, amb el vostre ídol i alguns fins i tot heu posat en perill la vostra vida per fer-vos-el. D’ençà que els mòbils tenen càmera frontal que no tenim excusa.
Un que hi entén molt de selfies és el Federico Clapis, un atípic poeta visual italià que fins al març d’aquest any era un youtuber. En Federico i la seva xicota es van fer famosos gràcies a una sèrie de vídeos curts penjats a Facebook (no a YouTube, curiosament) que portaven com a títol #BehindASelfie (darrera una selfie). Els vídeos són molt senzills i tots tenen el mateix patró: ell i la seva xicota en una situació quotidiana mentre ella busca el millor moment per fer-se una selfie junts, situació que enerva en Federico i que expressa amb gràcia italiana. Al final quan ella troba l’enquadrament perfecte crida “Amore: selfie” i la cara de mal humor d’ell es torna en cara de felicitat que junt amb la d’ella fan la selfie perfecta.
El que va començar com una broma a Facebook es va convertir en un fenomen global i els vídeos de #BehindASelfie els van reproduir cadenes de televisió de tot el món. Els vídeos fan molta gràcia quan els veus però no tanta quan te n’adones que tu n’has estat protagonista algun cop. Fan aquella sensació de quan algú et deixa en evidència amb intel·ligència i l’únic que pots fer és aplaudir, que traduït al llenguatge de les xarxes socials seria somriure i compartir.
En el seu vídeo de comiat (aquest sí a YouTube), en Federico explica l’experiència de fer els vídeos, d’on va sortir la idea, com els va canviar la vida i l’impacte dels mitjans socials en les persones. Un tractat de comunicació audiovisual explicat en nou minuts.
El primer que ens revela és que la xicota dels vídeos no és la seva xicota i que el que feien era interpretar un guió. La dificultat que tenim per distingir realitat de ficció en entorns mediats —televisió, cinema, xarxes socials— els havia portat a situacions compromeses en la seva vida privada i en la interacció amb els seus seguidors a les xarxes. “Al principi els comentaris m’espantaven però vaig aprendre a conviure-hi i després em divertien”, afirma la coprotagonista Francesca Iannuario Melillo. L’èxit i l’odi són dues cares de la mateixa moneda als mitjans.
Els vídeos de #BehindASelfie em van fer pensar en els postulats que Jerry Mander explica en el seu llibre Quatre bones raons per eliminar la televisió (1978). Mander argumentava que la televisió és inherentment perversa perquè falseja la realitat i ho explica posant com a exemple els documentals de natura del National Geographic: la cacera d’una lleona ha estat filmada durant setmanes, amb diferents lleones i gaseles com a protagonistes i en la major part de les caceres la gasela s’ha escapat, però el que finalment veu l’espectador són deu segons frenètics de cacera amb final feliç per la lleona que mai no han existit. Doncs això.
Totes les ‘selfies’ que heu vist durant aquestes vacances en realitat no han existit mai