Rafael de la Torre
L’IMIM busca finançament per continuar en nens la investigació que va demostrar la millora intel·lectual en adults amb trisomia
INVESTIGADOR DE L’IMIM
El responsable de neurociències de l’hospital del Mar lidera un grup investigador que ha demostrat que un component del te verd millora les capacitats intel·lectuals de persones adultes amb síndrome de Down.
Al’estiu, investigadors de l’hospital del Mar (IMIM) van publicar els seus primers resultats en adults: un component del te verd, l’epigalocatequina galato, millorava les capacitats intel·lectuals, les funcions executives, de persones adultes amb síndrome de Down en combinació amb teràpies cognitives. “Jo em moc ara amb Google Maps per anar on vulgui”, assegura David Ubiñana, un dels 43 participants en l’assaig. La seva capacitat intel·lectual, als 23 anys, s’ha ampliat a partir de sumar aquest medicament a la seva teràpia cognitiva. Per exemple, ara fa servir pel seu compte transport públic, va a comprar al mercat o al súper quan l’hi demanen a la feina o capta el doble sentit d’algunes de les pulles del seu germà Jordi. “Plasticitat cerebral”, expliquen els investigadors, Rafael de la Torre, director de l’IMIM i responsable de neurociències de l’hospital del Mar, i Mara Dierssen, líder del grup d’investigació de neurobiologia de sistemes del mateix centre.
El cervell millora per una molècula? “Havíem identificat quins gens en aquesta trisomia estaven sobreexpressats i en vam poder identificar un, el Dyrk1A, relacionat clarament amb les alteracions neuronals i de cognició”, explica Mara Dierssen. “Amb teràpia gènica vam veure que es podia normalitzar aquesta alteració en ratolins, però no es pot fer servir en persones; així que ens vam proposar de provar aquesta molècula del te verd amb propietats inhibitòries sobre aquell gen, veure si l’efecte de fre al gen sobreexpressat tenia conseqüències cognitives, si millorava. I vam poder demostrar que sí, que augmentava la seva capacitat de prendre decisions, d’organitzar la seva vida: les funcions executives. Una cosa que es veu alterada en moltes discapacitats”, descriu.
Tot això deriva en un altre descobriment, aquest en àmbit privat, a casa: “Vam comprovar que no ha arribat al seu sostre, una cosa que m’explicaven que passava quan es feien adults i per la qual cosa tots estem entossudits a estimular-los el cervell al màxim des que són petits, primer perquè tinguin les màximes capacitats i després per mantenir-les i que no les perdin”, explica la mare del David, Lupe Fernández. “I ara veiem que no hem topat encara amb aquest sostre”. El David ha continuat prenent el medicament en càpsules. Està disponible a les farmàcies.
“Els últims cinc anys s’ha produït un salt qualitatiu brutal en els tractaments farmacològics per a problemes cognitius i de conducta”, assenyala Rafael de la Torre, “el problema és que la política científica sembla que no se n’ha assabentat encara. La discapacitat cognitiva com la d’aquestes síndromes i d’altres és susceptible a aquests tractaments. Però la indústria no hi està interessada”. El coneixement ja existeix i els responsables polítics continuen pensant en la discapacitat com una cosa irreversible.
L’equip de De la Torre comença l’any vinent la continuació de la primera investigació, ara en nens. Primer un assaig de seguretat amb dos tipus de dosi, “perquè els cervells de nens de 6 a 12 anys són diferents dels cervells dels adults”. Després un doble cec per comparar i quantificar la millora amb molts més voluntaris. Amb la participació d’hospitals de Santander, Santiago de Compostel·la, Madrid, Sevilla i el Mar de Barcelona. Fins i tot volen arribar a una intervenció farmacològica prenatal, perquè puguin néixer nens amb síndrome de Down amb la millora que els proporciona aquesta molècula del te verd. A Espanya neixen pocs nens amb aquesta síndrome pel cribratge prenatal: 0,55 de cada mil naixements. En altres parts del món, especialment a Sud-amèrica, quatre cops més, per l’absència d’aquest prova i de la interrupció voluntària de l’embaràs.
El projecte complet necessita més de 400.000 euros. Miren de trobar aportacions de tot arreu, també a través de la fundació Amics de l’Hospital del Mar, que promou un micromecenatge a la plataforma Mi Grano de Arena. “Una hora d’investigació per cada 25 euros”. Aquest de mica en mica els dóna molts ànims, “però necessitem un finançament amb xifres molt més elevades”, reconeix De la Torre.
La seva investigació és en un terreny poc apetitós comercialment, “però per a nosaltres significa guanyar autonomia”, concreta Lupe Fernández. “David havia après a llegir i escriure, i una vegada has assolit una sèrie de coneixements, el que més necessites són les habilitats que et permeten viure amb els altres, tenir una feina, poder anar a sopar junts i que siguis capaç de servir amb seguretat un plat, agafar un autobús o el metro, poder triar el que et convé més, continuar aprenent...”.
“Queden moltes més coses a fer”, apunta De la Torre. “Per exemple, amb neuromodelació. Sabem que el casc d’elèctrodes extern afavoreix la plasticitat cerebral”, anuncia.
Un component de la planta inhibeix l’acció exagerada d’un gen causant d’alteracions cognitives i de conducta