Santuaris anti-Trump
Les ciutats dels EUA emergeixen com a últim desafiament a Trump sortint en defensa dels immigrants i contra el Govern
Nombroses ciutats dels Estats Units, conegudes com a Santuaris, han anunciat el seu total suport als immigrants que Donald Trump pretén expulsar del país, enfrontant-se si és necessari a les decisions que prengui la Casa Blanca.
En diuen ciutats santuari, en el sentit de refugi o de tapadora, depèn de qui ho digui. “No hi ha una definició precisa, però per a mi expressa que som una ciutat amigable cap a l’immigrant, no preguntem el seu estatus migratori i els nostres policies no exerceixen d’agents d’immigració”, contesta per telèfon Jorge Elorza, alcalde de Providence (179.000 habitants), capital de l’estat de Rhode Island. “Des de les eleccions hi ha molta gent ansiosa i el meu enfocament ha estat garantir a la comunitat que estem amb ells, que no sacrificarem ningú”, remarca.
Va néixer als Estats Units fa 40 anys, però és fill de pares que van arribar “sense papers” el 1975 procedents de Guatemala.
“Em vaig criar en una llar d’immigrants –aclareix aquest catedràtic de Dret amb un bon espanyol–, i entenc el que suposa l’experiència. Quan algú afirma que som criminals és perquè profundament disposa d’un mal enteniment dels qui som els immigrants”.
No està sol en el desafiament a la nova època trumpista, en la qual s’augura una guerra contra els indocumentats. El cens no oficial se situa per sobre dels onze milions. Els hooligans del president electe creuen que viuen sota l’amenaça de la transformació demogràfica del país i la pèrdua de la prevalença blanca.
Elorza disposa de poderosos companys de viatge. “Chicago sempre serà una ciutat santuari”, va proclamar el seu alcalde, Rahm Emanuel, després del 8-N. “Us dic que a Chicago esteu segurs”, va subratllar. El seu homòleg de Los Angeles, Eric Garcetti, va fer una promesa similar. Gairebé la meitat dels residents a la metròpoli californiana són hispans.
“No deixarem ningú de banda; aquest és el punt central”, va afirmar Bill de Blasio, el mayor de la Gran Poma. “Confrontarem qualsevol cosa que vegem com una amenaça per als novaiorquesos”, va advertir.
Les ciutats dels Estats Units, majoritàriament controlades per alcaldes demòcrates, emergeixen com l’últim desafiament davant l’expansió de Donald Trump i el domini republicà.
En els mítings del magnat es repetia un lema: “Construeix el mur”. Els seguidors li demanaven de complir la seva idea de fortificar la frontera amb Mèxic, com va proposar el juny del 2015, quan va anunciar la seva aspiració la Casa Blanca. El mur no és més que un eufemisme contra la immigració.
Es va comprometre a deportarne milions i va amenaçar les ciutats santuari –Trump utilitza el terme com a infern o niu de delinqüents– de treure’ls els fons federals per la seva falta de col·laboració a l’hora d’aplicar la llei. A Los Angeles li suposaria 500 milions de dòlars anuals.
“Aquests alcaldes criden l’atenció per assignar-se punts polítics”, assenyala Dave Ray, cap de comunicació de l’American In-
LA GRAN AMENAÇA Les ciutats poden perdre centenars de milions federals pel seu desacatament a la llei
migration Reform, que s’oposa a qualsevol via d’amnistia dels immigrants no autoritzats. “Però el fet cert –afegeix– és que moltes d’aquestes persones han comès seriosos crims contra americans innocents”.
Segons la seva previsió, el nou president disposarà “de gran llibertat d’acció per fer que aquestes ciutats tornin al camí de l’ordre”. En els seus càlculs cita la xifra de 113.000 milions de dòlars l’any que surten de les arques públiques “en serveis als immigrants il·legals”, a més de reiterar allò dels milions de llocs de treball que usurpen als nacionals i immigrants que compleixen la legalitat. “No es pot premiar els il·legals”, insisteix.
“En vénen molts que no sabem qui són i d’aquesta situació en treuen avantatge les organitzacions criminals i les del terror”, intervé Jessica Vaughan, directora d’estudis del Center for Immigration Studies, organització que també advoca per constrènyer la immigració.
En aquell ampli marge d’acció de què Trump disposarà, Vaughan apunta que no només té l’amenaça de congelar la tramesa dels ajuts econòmics: “Si els alcaldes continuen sent un cost per a la seguretat nacional –matisa– i alliberen criminals estrangers, el Govern federal o les víctimes podrien portar-los als tribunals”.
Els experts de l’altre costat repliquen que no és tan fàcil la imposició d’aquestes represàlies.
“Tota intimidació de Trump pot ser combatuda per querelles o reclamacions judicials”, comenta Melissa Keaney, advocada del National Immigration Law. Recorda que els policies locals “no tenen la responsabilitat d’actuar com a agents federals”, sobre els quals recau la llei d’immigració. “Les ciutats tenen capacitat per limitar la seva cooperació amb el Govern federal i gaudeixen de molt de poder de resistència”, postil·la Muzaffar Chishti, director del Migration Policy Institute de l’escola legal de la Universitat de Nova York. “La ironia del sistema –precisa– és que Washington necessita l’ajuda local per fer fora els no ciutadans”.
Des de Providence, l’alcalde Elorza indica que no s’han d’anticipar esdeveniments. “Ni Trump sap el que farà”, conclou. Però no té por de la confrontació. “És una qüestió de principis i de valors”.
LA RÈPLICA D’UN ALCALDE “És una qüestió de principis i valors”, diu Jorge Elorza, alcalde de Providence