L’enemic a casa
Alguns dels fundadors de Ciutadans i sectors de la militància acusen la política de ser tova amb l’independentisme
La líder catalana de C’s, Inés Arrimadas, pateix les crítiques de companys que la veuen tova amb l’independentisme.
Com una pluja fina que amb el pas dels dies amenaça tempesta, des de l’estiu, després del seu matrimoni amb Xavier Cima, exdirigent de CDC i en altre temps independentista declarat, sectors de la militància de Ciutadans, a més d’alguns dels fundadors del partit, com Arcadi Espada, Félix Ovejero o Albert Boadella, han censurat amb més o menys contumàcia l’estratègia traçada per Inés Arrimadas a Catalunya, perquè la consideren claudicant amb l’independentisme. Paradoxalment, aquesta reprovació pública coincideix amb el fet que Arrimadas s’hagi convertit en una de les dirigents de Ciutadans més ben valorada pels militants, habitualment reclamada per participar en actes del partit per tot Espanya i amb un ganxo mediàtic que segueix de prop la línia d’Albert Rivera.
Les crítiques des de cercles taronges (foc amic?) a “la tebiesa d’Arrimadas”, que li retreuen que intenti ocupar un espai central del tauler polític per seduir els votants que ha perdut CDC des de la seva aposta independentista, s’han multiplicat i endurit les últimes setmanes. I en part això passa pel procés congressual que afronta el partit que lidera Albert Rivera, amb un conclave el mes de febrer en què C’s ha de dissenyar una nova estructura interna d’acord amb el seu creixement territorial i amb la irrupció de l’eurodiputada Carolina Punset, que reclama tornar a “les essències del partit i no diluir el discurs antinacionalista” com a referent dels crítics (les crítiques a Arrimadas són també una censura al “viatge al centre” dissenyat per Rivera). Però l’ofensiva contra Arrimadas també respon als intents del PP de desgastar un partit que lidera l’oposició a Catalunya.
Tampoc no s’ha d’ignorar el factor personal, ja que per molt que Arrimadas hagi intentant mantenir la seva relació amb Cima –ara vinculat a la plataforma/partit Lliures, d’Antoni Fernández Teixidó– fora de l’escena pública, el seu casament l’estiu passat a Andalusia, tractat com un esdeveniment social per la premsa, ha donat “arguments” a aquells que asseguren que ha interioritzat per via marital alguns dels mantres del nacionalisme català, assumint-ne el marc mental respecte al “maltractament” de l’Estat a Catalunya.
Molt controvertida entre un sector de la militància de C’s va ser la seva decisió, una aposta personal que no va ser debatuda internament, de celebrar la Diada amb una paella popular a Premià de Mar, amb la senyera com a símbol.
Tot un canvi radical per a una formació que feia gala de no utilitzar les banderes en els seus mítings i actes, amb l’excepció del cor amb les tres insígnies (espanyola, catalana i europea), que després de les eleccions al Parlament del 2012 es va convertir en un símbol per a C’s. Un partit que en un passat no gaire llunyà havia criticat aquesta festa per la “manipulació històrica” per part del nacionalisme català (al web del partit encara hi ha una nota de per què no celebra la Diada).
Malgrat això, va ser una entrevista concedida per Arrimadas a aquest diari (29/IX/2016) el que va desencadenar definitivament les “hostilitats” contra la dirigent centrista. En aquella entrevista la líder de l’oposició al Parlament va fer una crida al diàleg i va acusar la Generalitat de “principal responsable alimentant el victimisme i la confrontació amb ‘l’Espanya ens roba’”, però també al Govern central, perquè no volia veure “el que estava passant a Catalunya”, d’haver propiciat el xoc institucional.
Arcadi Espada, persona decisiva perquè aquelles xerrades informals que un grup d’intel·lectuals celebraven al Taxidermista de Barcelona finalment cristal·litzessin el 2005 en un partit polític, va escriure poc després al seu article dominical d’El Mundo: “Arrimadas, líder parlamentària d’un partit, que havia fet del postnacionalisme la seva estratègia, ja parlava com una catalanista”.
Per aquelles dates també va expressar la seva contrarietat Antonio Robles, que va estar en els inicis de C’s i que acaba de fundar el Centre Esquerra Nacional. “Arrimadas repeteix el discurs nacionalista sense ni tan sols adonar-se’n”, va escriure a Libertad Digital.
Més recentment, unes declaracions a Catalunya Ràdio d’Arrimadas, en què va assegurar que participaria en un referèndum d’independència només si aquest fos “absolutament legal i tingués validesa”, van avivar les crítiques. Algunes de molt àcides, com les del dramaturg Albert Boadella, un altre dels pares intel·lectuals de C’s, en un debat celebrat la setmana passada a Madrid sota el títol “El nacionalisme i el populisme”, i que va estar presidit per Carolina Punset –qui va dimitir fa poc de l’executiva de Ciutadans per discrepàncies ideològiques–, i amb presència de representants d’UPyD (Gorka Maneiro) i PP (Borja Sémper). “Arrimadas celebra la Diada amb una paella col·lectiva, i no passa res en un partit que va ser fundat per al contrari”, va lamentar Boadella en aquella vetllada.
Davant aquestes veus, la direcció de C’s nega que hi hagi un canvi d’estratègia i recorda que Arrimadas es va presentar a les eleccions “plebiscitàries” del 27-S amb una aposta per ocupar el centre –el seu lema de campanya va ser “Una nova Catalunya per a tots”– i amb 25 diputats va obtenir els millors resultats de la història del partit socioliberal.
“En general, la nostra militància és aliena a aquest tipus de renyines i té molt clar que no hem rebaixat la nostra oposició frontal a l’independentisme”, manifesta el portaveu parlamentari, Carlos Carrizosa. Per Carrizosa darrere de les crítiques a Arrimadas hi ha la mà del PP i l’“intent d’Albiol de desgastar-nos”.
Mentrestant, Arrimadas, qüestionada al seu dia per aquest diari sobre la polèmica, va respondre: “No renunciarem a la nostra catalanitat. Vam néixer a Catalunya, estem molt orgullosos d’aquest origen i volem defensar els interessos dels catalans”.
Espada, Ovejero, Boadella o Robles han qüestionat la posició de C’s a Catalunya
Ciutadans recorda que amb aquesta estratègia van obtenir 25 diputats el 27-S
Arrimadas és una de les dirigents més populars entre els simpatitzants de C’s
VEUS CRÍTIQUES
L’ESTRATÈGIA
LA PARADOXA