La tecnologia permet seguir les curses de motociclisme com si estiguéssim al lloc del copilot.

La tecnologia de les càmeres de les motos de curses aconsegueix per a l’espectador tots els punts de vista dels pilots

La primera vegada que es va fer servir una càmera de televisió en una moto de curses va ser el 29 de juny del 1985 al circuit de velocitat d’Assen (Holanda). Era un experiment. A l’hora de decidir a qui li posaven la càmera al frontal de la màquina, la decisió va ser òbvia: calia posar-la al pilot que seria segon en la cursa, perquè així es podria veure com corria el primer. L’etern segon d’aquella època era el nord-americà Randy Mamola, així que al carenat de la seva Honda es va instal·lar una càmera que pesava 1,325 quilos, i a la part posterior, una antena aparatosa amb forma de cúpula.

Per a desgràcia de la retransmissió televisiva, el dia de la cursa plovia i ningú no havia tingut en compte el fet –ben conegut– que Mamola era un dels millors pilots sobre terra mullat. Com dicta la llei de Murphy, el nordamericà va liderar tota la cursa, que va ser l’única que va guanyar de tota la temporada. D’aquesta manera, l’únic que es va veure en aquella primera emissió des d’una moto de competició van ser trams del circuit sense motos i les gotes de pluja estavellant-se contra la càmera abans que, deu minuts després d’iniciar-se la prova, s’espatllés la càmera.

Aquell inici va ser poca cosa i pocs espectadors de l’època el recordaran, però va començar una investigació per millorar les transmissions de les curses, que cada any suposa un salt respecte a l’anterior i que és capaç de proporcionar una immersió de l’espectador dins de la cursa que pocs esports són capaços d’oferir avui dia.

Tornem al 2016. Últim Gran Premi de Moto GP de la temporada al circuit Ricardo Tormo de Xest (València). En plena cursa, la pantalla mostra la moto Ducati de l’italià Andrea Iannonne acostant-se molt ràpida. Passa pel costat dret mentre la càmera el segueix. L’italià passa pel costat i se’n va cap endavant mentre la càmera gira per seguir-lo i ens descobreix que anem muntats a la moto d’un altre italià: Valentino Rossi.

La tecnologia de les transmissions de motociclisme és tan espectacular com això, el que demostra que molt probablement és l’esport en què ha evolucionat més la capacitat tecnològica per portar l’espectador al punt de vista de l’esportista.

Càmeres que giren mentre van a bord de les motos, transmissions en alta definició i un pròxim salt al proper estàndard en definició, l’UHD (4K) marquen un dels tipus de retransmissions esportives més espectaculars. Els cotxes de fórmula 1 també porten càmeres, però és a les motos on s’han assolit experiències més immersives per a l’espectador. Seguir la cursa per televisió és molt més entretingut que fer-ho al circuit.

Cada temporada, els equips que competeixen al campionat de MotoGP reben un memoràndum amb les característiques que han de tenir les màquines que hi participaran. En la documentació figuren els espais i les connexions que han de deixar per a les càmeres, les antenes, els cables i els ordinadors que faran possible que cada moto sigui un petit plató televisiu a dues rodes.

Al box de l’equip Movistar Yamaha tot està controlat al mil·límetre. Tot just entrar, criden l’atenció dues grans lleixes que sostenen les rodes de la cursa amb unes fundes tèrmiques i connectades a la xarxa elèctrica per aconseguir la temperatura adequada des del primer moment en què comencen a rodar. Als visitants del box els està prohibit tocar fins i tot el carenat de les motos de Jorge Lorenzo i Valentino Rossi. Fotos sí que es poden fer. Es poden examinar de prop les càmeres diminutes que porten aquests bòlids de dues rodes.

Quatre càmeres cadascuna i una tecnologia punta perquè l’espectador de televisió se senti al bell mig de les curses. Al circuit, les zones rectes ofereixen visions molt fugaces de les motos. Corren massa. La televisió aporta perspectives impensables per a qui és al circuit. Les motos de competició són avui autèntics platós televisius capaços de volar sobre dues rodes a 350 quilòmetres per hora.

Una de les últimes sensacions ha estat la càmera giroscòpica de 360 graus que se situa darrere del seient del pilot. La temporada que acaba de finalitzar ha estat situada just a la part posterior d’una de les màquines de Rossi. Aquesta càmera es pot programar per seguir a un rival en concret (que va ser el que va passar amb l’avançament d’Iannonne a Rossi). A més, quan el pilot s’inclina en un revolt, la càmera gira en direcció contrària per mantenir-se sempre horitzontal, la

EL PIONER Randy Mamola va estrenar el 1985 el primer equip, que va funcionar deu minuts

LA NOVETAT ESPECTACULAR La càmera giroscòpica de 360 graus que s’ha situat aquest any a la moto de Rossi

cosa dóna a l’espectador una perspectiva real de la inclinació vertiginosa del pilot. Vist en televisió és com anar assegut darrere de la moto de cada corredor, però sense inclinar-se en els revolts.

La transmissió d’un gran premi com el de Xest és d’una gran complexitat. Només en la cursa de Moto GP (també en els entrenaments i les classificacions) hi pot haver 60 càmeres sobre les motos a disposició del realitzador. Un nombre de càmeres similar estan distribuïdes pel circuit, per al senyal general que produeix Dorna, empresa que organitza la competició, per a totes les televisions amb drets i també per a la producció particular de cada cadena.

Els avenços en aquestes càmeres han estat progressius. A les velocitats extremes de les motos existeixen moltes possibilitats que en algun moment un insecte impacti contra les càmeres que van al frontal del carenat. Per evitar que quedi inutilitzada, les lents porten una làmina transparent enrotllable que permet disposar sempre d’una imatge perfectament nítida. Cada vegada que s’embruta, es pot accionar de manera remota el desplaçament de la làmina fins que davant la lent es veu tot de forma clara. Des del camió de producció de Dorna (prohibides les fotos) es pot controlar cada càmequal ra. El treball per al realitzador és decidir en dècimes de segon la imatge que ha d’entrar per proporcionar un relat entretingut i coherent de la cursa. Per això cal conèixer bé la competició i saber que una determinada batalla per un quart lloc pot arribar a ser fins i tot més interessant que el duel per guanyar una prova. Depèn dels contrincants i del moment de la temporada.

En l’intent constant de fer que espectador “pugi a la moto durant les retransmissions”, fa algunes temporades que Dorna va idear una nova manera d’acostar el televident a les sensacions dels pilots. La companyia té un departament de R+D que experimenta per proporcionar nous punts de vista a les transmissions de televisió.

Durant un campionat de motociclisme, els espectadors poden comprovar que les motos de cursa fan molt soroll. Doncs aquest és un component que també es pot incorporar d’una manera imaginativa a les retransmissions de televisió, com demostra el següent invent: els vestits de curses porten nombrosos reforços a tot arreu i protegeixen els participants de les caigudes. A la part lateral dels genolls ressalta un reforç evident que sobresurt i que, quan els pilots afronten els revolts, és la part que frega l’asfalt. La innovació que es va afegir a aquesta part del vestit és un micròfon que recull el soroll inquietant del fregament de la cama del pilot amb el terra mentre governa el grau d’inclinació de la moto.

Aquest micròfon és només un ingredient dins una recepta molt més completa per aconseguir la immersió de l’espectador en les curses. El cablatge intern de les càmeres és més complicat del que pot semblar: a més de les quatre càmeres que porta cadascuna de les motos dels principals equips, cal explicar que totes porten connexió a un ordinador intern, el qual té connexions a una antena de vídeo, una altra de radiofreqüència, una més de GPS i una altra de telemetria. I tot això no es veu. Només la càmera que va situada darrere dels seients dels pilots es pot detectar a simple vista. L’equip complet pesa 1,8 quilos.

A Espanya, Movistar+ ha creat un canal exclusiu de pagament dedicat a MotoGP. L’operador permet a més visualitzar imatges a la carta mitjançant una multipantalla. El canal, amb el periodista Ernest Riveras al capdavant, fa servir en cada gran premi de la temporada un camió que és una mica de tot: estudi, sala de maquillatge, redacció, sala de reunions i una terrassa des de la qual s’emet amb imatges de fons del pàdoc, la zona comuna de les escuderies, els patrocinadors i els convidats que assisteixen a la cursa.

Riveras destaca que el motociclisme és el que més ha acostat l’espectador al centre de l’espectacle. “Des de la meva experiència en tota mena d’esports de competició, cap com la MotoGP ha sabut donar una experiència tan immersiva als espectadors”, observa el periodista.

Des que es va fer servir la primera càmera el 1985 a la moto de Mamola, les coses han canviat molt. Durant una època, l’única manera de rebre el senyal de les motos era mitjançant una antena repetidora situada per sobre d’elles: un helicòpter. El sistema era poc efectiu i molt inestable, ja que podia patir diversos tipus d’interferències. Un simple moviment de l’helicòpter deteriorava la imatge.

Avui dia se segueix utilitzant l’helicòpter, però per oferir una perspectiva zenital de la cursa. Sobre les motos, les càmeres s’han miniaturitzat a poc a poc i les antenes han guanyat prestacions. Un dels grans salts va ser el canvi de format, del 4:3 al 16:9 panoràmic. Després va arribar la digitalització. La pròxima frontera és ja el 4K.

Cada any, quan les marques es disposen a dissenyar la moto de la nova temporada reben un plec d’especificacions tècniques sobre els components necessaris per a les transmissions televisives que s’hauran d’instal·lar a cada màquina. Així, a més de les càmeres cal explicar que la moto porta diverses antenes, un cablatge intern i una centraleta de control. Tot això es connecta avui dia a l’ordinador de bord de la màquina. Així, les dades que s’ofereixen a l’espectador a la pantalla sobre velocitat i revolucions de les motos estan extretes de la pròpia màquina.

La tecnologia televisiva ha servit, a més, per millorar les motos. La temporada passada, les Ducati tenien algun tipus d’inestabilitat i els enginyers no en sabien trobar la causa. La filmació amb càmeres d’alta velocitat que es fan servir en les transmissions de televisió, que enregistren fins a 2.500 imatges per segon, va permetre detectar que la protecció de la roda de davant tenia una vibració i que el carenat patia d’un defecte aerodinàmic que llançava un corrent d’aire al vestit del pilot. L’enregistrament va servir a la marca italiana per corregir els dos problemes. Gràcies a la televisió.

Aquestes imatges tan detallistes permeten veure en les últimes voltes de cada gran premi com les rodes de les motos llisquen per pèrdua d’adherència a causa del deteriorament que pateixen. Quan un pilot acaba la cursa és freqüent que expliqui que en les últimes voltes perdia estabilitat en els revolts. A la velocitat que van, només pot veure’s per televisió.

Al món de MotoGP, la introducció de la televisió no és vista ja com un intrús molest, com podria passar en altres competicions, sinó com un aliat. La popularització de les transmissions ho demostra.

AVENÇ CONTINU Del format 4:4 al 16:9, del senyal analògic al digital; ara el nou pas és de l’HD al 4 K

REQUISITS A LES MÀQUINES

Les marques han de deixar espai per instal·lar els dispositius de televisió

EQUIPAMENT A BORD

Quatre càmeres, antenes GPS, de vídeo, de ràdio, de telemetria i una centraleta