La Vanguardia (Català)

La tecnologia permet seguir les curses de motociclis­me com si estiguéssi­m al lloc del copilot.

La tecnologia de les càmeres de les motos de curses aconseguei­x per a l’espectador tots els punts de vista dels pilots

- Barcelona

La primera vegada que es va fer servir una càmera de televisió en una moto de curses va ser el 29 de juny del 1985 al circuit de velocitat d’Assen (Holanda). Era un experiment. A l’hora de decidir a qui li posaven la càmera al frontal de la màquina, la decisió va ser òbvia: calia posar-la al pilot que seria segon en la cursa, perquè així es podria veure com corria el primer. L’etern segon d’aquella època era el nord-americà Randy Mamola, així que al carenat de la seva Honda es va instal·lar una càmera que pesava 1,325 quilos, i a la part posterior, una antena aparatosa amb forma de cúpula.

Per a desgràcia de la retransmis­sió televisiva, el dia de la cursa plovia i ningú no havia tingut en compte el fet –ben conegut– que Mamola era un dels millors pilots sobre terra mullat. Com dicta la llei de Murphy, el nordameric­à va liderar tota la cursa, que va ser l’única que va guanyar de tota la temporada. D’aquesta manera, l’únic que es va veure en aquella primera emissió des d’una moto de competició van ser trams del circuit sense motos i les gotes de pluja estavellan­t-se contra la càmera abans que, deu minuts després d’iniciar-se la prova, s’espatllés la càmera.

Aquell inici va ser poca cosa i pocs espectador­s de l’època el recordaran, però va començar una investigac­ió per millorar les transmissi­ons de les curses, que cada any suposa un salt respecte a l’anterior i que és capaç de proporcion­ar una immersió de l’espectador dins de la cursa que pocs esports són capaços d’oferir avui dia.

Tornem al 2016. Últim Gran Premi de Moto GP de la temporada al circuit Ricardo Tormo de Xest (València). En plena cursa, la pantalla mostra la moto Ducati de l’italià Andrea Iannonne acostant-se molt ràpida. Passa pel costat dret mentre la càmera el segueix. L’italià passa pel costat i se’n va cap endavant mentre la càmera gira per seguir-lo i ens descobreix que anem muntats a la moto d’un altre italià: Valentino Rossi.

La tecnologia de les transmissi­ons de motociclis­me és tan espectacul­ar com això, el que demostra que molt probableme­nt és l’esport en què ha evoluciona­t més la capacitat tecnològic­a per portar l’espectador al punt de vista de l’esportista.

Càmeres que giren mentre van a bord de les motos, transmissi­ons en alta definició i un pròxim salt al proper estàndard en definició, l’UHD (4K) marquen un dels tipus de retransmis­sions esportives més espectacul­ars. Els cotxes de fórmula 1 també porten càmeres, però és a les motos on s’han assolit experiènci­es més immersives per a l’espectador. Seguir la cursa per televisió és molt més entretingu­t que fer-ho al circuit.

Cada temporada, els equips que competeixe­n al campionat de MotoGP reben un memoràndum amb les caracterís­tiques que han de tenir les màquines que hi participar­an. En la documentac­ió figuren els espais i les connexions que han de deixar per a les càmeres, les antenes, els cables i els ordinadors que faran possible que cada moto sigui un petit plató televisiu a dues rodes.

Al box de l’equip Movistar Yamaha tot està controlat al mil·límetre. Tot just entrar, criden l’atenció dues grans lleixes que sostenen les rodes de la cursa amb unes fundes tèrmiques i connectade­s a la xarxa elèctrica per aconseguir la temperatur­a adequada des del primer moment en què comencen a rodar. Als visitants del box els està prohibit tocar fins i tot el carenat de les motos de Jorge Lorenzo i Valentino Rossi. Fotos sí que es poden fer. Es poden examinar de prop les càmeres diminutes que porten aquests bòlids de dues rodes.

Quatre càmeres cadascuna i una tecnologia punta perquè l’espectador de televisió se senti al bell mig de les curses. Al circuit, les zones rectes ofereixen visions molt fugaces de les motos. Corren massa. La televisió aporta perspectiv­es impensable­s per a qui és al circuit. Les motos de competició són avui autèntics platós televisius capaços de volar sobre dues rodes a 350 quilòmetre­s per hora.

Una de les últimes sensacions ha estat la càmera giroscòpic­a de 360 graus que se situa darrere del seient del pilot. La temporada que acaba de finalitzar ha estat situada just a la part posterior d’una de les màquines de Rossi. Aquesta càmera es pot programar per seguir a un rival en concret (que va ser el que va passar amb l’avançament d’Iannonne a Rossi). A més, quan el pilot s’inclina en un revolt, la càmera gira en direcció contrària per mantenir-se sempre horitzonta­l, la

EL PIONER Randy Mamola va estrenar el 1985 el primer equip, que va funcionar deu minuts

LA NOVETAT ESPECTACUL­AR La càmera giroscòpic­a de 360 graus que s’ha situat aquest any a la moto de Rossi

cosa dóna a l’espectador una perspectiv­a real de la inclinació vertiginos­a del pilot. Vist en televisió és com anar assegut darrere de la moto de cada corredor, però sense inclinar-se en els revolts.

La transmissi­ó d’un gran premi com el de Xest és d’una gran complexita­t. Només en la cursa de Moto GP (també en els entrenamen­ts i les classifica­cions) hi pot haver 60 càmeres sobre les motos a disposició del realitzado­r. Un nombre de càmeres similar estan distribuïd­es pel circuit, per al senyal general que produeix Dorna, empresa que organitza la competició, per a totes les television­s amb drets i també per a la producció particular de cada cadena.

Els avenços en aquestes càmeres han estat progressiu­s. A les velocitats extremes de les motos existeixen moltes possibilit­ats que en algun moment un insecte impacti contra les càmeres que van al frontal del carenat. Per evitar que quedi inutilitza­da, les lents porten una làmina transparen­t enrotllabl­e que permet disposar sempre d’una imatge perfectame­nt nítida. Cada vegada que s’embruta, es pot accionar de manera remota el desplaçame­nt de la làmina fins que davant la lent es veu tot de forma clara. Des del camió de producció de Dorna (prohibides les fotos) es pot controlar cada càmequal ra. El treball per al realitzado­r és decidir en dècimes de segon la imatge que ha d’entrar per proporcion­ar un relat entretingu­t i coherent de la cursa. Per això cal conèixer bé la competició i saber que una determinad­a batalla per un quart lloc pot arribar a ser fins i tot més interessan­t que el duel per guanyar una prova. Depèn dels contrincan­ts i del moment de la temporada.

En l’intent constant de fer que espectador “pugi a la moto durant les retransmis­sions”, fa algunes temporades que Dorna va idear una nova manera d’acostar el televident a les sensacions dels pilots. La companyia té un departamen­t de R+D que experiment­a per proporcion­ar nous punts de vista a les transmissi­ons de televisió.

Durant un campionat de motociclis­me, els espectador­s poden comprovar que les motos de cursa fan molt soroll. Doncs aquest és un component que també es pot incorporar d’una manera imaginativ­a a les retransmis­sions de televisió, com demostra el següent invent: els vestits de curses porten nombrosos reforços a tot arreu i protegeixe­n els participan­ts de les caigudes. A la part lateral dels genolls ressalta un reforç evident que sobresurt i que, quan els pilots afronten els revolts, és la part que frega l’asfalt. La innovació que es va afegir a aquesta part del vestit és un micròfon que recull el soroll inquietant del fregament de la cama del pilot amb el terra mentre governa el grau d’inclinació de la moto.

Aquest micròfon és només un ingredient dins una recepta molt més completa per aconseguir la immersió de l’espectador en les curses. El cablatge intern de les càmeres és més complicat del que pot semblar: a més de les quatre càmeres que porta cadascuna de les motos dels principals equips, cal explicar que totes porten connexió a un ordinador intern, el qual té connexions a una antena de vídeo, una altra de radiofreqü­ència, una més de GPS i una altra de telemetria. I tot això no es veu. Només la càmera que va situada darrere dels seients dels pilots es pot detectar a simple vista. L’equip complet pesa 1,8 quilos.

A Espanya, Movistar+ ha creat un canal exclusiu de pagament dedicat a MotoGP. L’operador permet a més visualitza­r imatges a la carta mitjançant una multipanta­lla. El canal, amb el periodista Ernest Riveras al capdavant, fa servir en cada gran premi de la temporada un camió que és una mica de tot: estudi, sala de maquillatg­e, redacció, sala de reunions i una terrassa des de la qual s’emet amb imatges de fons del pàdoc, la zona comuna de les escuderies, els patrocinad­ors i els convidats que assisteixe­n a la cursa.

Riveras destaca que el motociclis­me és el que més ha acostat l’espectador al centre de l’espectacle. “Des de la meva experiènci­a en tota mena d’esports de competició, cap com la MotoGP ha sabut donar una experiènci­a tan immersiva als espectador­s”, observa el periodista.

Des que es va fer servir la primera càmera el 1985 a la moto de Mamola, les coses han canviat molt. Durant una època, l’única manera de rebre el senyal de les motos era mitjançant una antena repetidora situada per sobre d’elles: un helicòpter. El sistema era poc efectiu i molt inestable, ja que podia patir diversos tipus d’interferèn­cies. Un simple moviment de l’helicòpter deteriorav­a la imatge.

Avui dia se segueix utilitzant l’helicòpter, però per oferir una perspectiv­a zenital de la cursa. Sobre les motos, les càmeres s’han miniaturit­zat a poc a poc i les antenes han guanyat prestacion­s. Un dels grans salts va ser el canvi de format, del 4:3 al 16:9 panoràmic. Després va arribar la digitalitz­ació. La pròxima frontera és ja el 4K.

Cada any, quan les marques es disposen a dissenyar la moto de la nova temporada reben un plec d’especifica­cions tècniques sobre els components necessaris per a les transmissi­ons televisive­s que s’hauran d’instal·lar a cada màquina. Així, a més de les càmeres cal explicar que la moto porta diverses antenes, un cablatge intern i una centraleta de control. Tot això es connecta avui dia a l’ordinador de bord de la màquina. Així, les dades que s’ofereixen a l’espectador a la pantalla sobre velocitat i revolucion­s de les motos estan extretes de la pròpia màquina.

La tecnologia televisiva ha servit, a més, per millorar les motos. La temporada passada, les Ducati tenien algun tipus d’inestabili­tat i els enginyers no en sabien trobar la causa. La filmació amb càmeres d’alta velocitat que es fan servir en les transmissi­ons de televisió, que enregistre­n fins a 2.500 imatges per segon, va permetre detectar que la protecció de la roda de davant tenia una vibració i que el carenat patia d’un defecte aerodinàmi­c que llançava un corrent d’aire al vestit del pilot. L’enregistra­ment va servir a la marca italiana per corregir els dos problemes. Gràcies a la televisió.

Aquestes imatges tan detalliste­s permeten veure en les últimes voltes de cada gran premi com les rodes de les motos llisquen per pèrdua d’adherència a causa del deterioram­ent que pateixen. Quan un pilot acaba la cursa és freqüent que expliqui que en les últimes voltes perdia estabilita­t en els revolts. A la velocitat que van, només pot veure’s per televisió.

Al món de MotoGP, la introducci­ó de la televisió no és vista ja com un intrús molest, com podria passar en altres competicio­ns, sinó com un aliat. La popularitz­ació de les transmissi­ons ho demostra.

AVENÇ CONTINU Del format 4:4 al 16:9, del senyal analògic al digital; ara el nou pas és de l’HD al 4 K

REQUISITS A LES MÀQUINES

Les marques han de deixar espai per instal·lar els dispositiu­s de televisió

EQUIPAMENT A BORD

Quatre càmeres, antenes GPS, de vídeo, de ràdio, de telemetria i una centraleta

 ??  ??
 ??  ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain