Teories sobre les primeres cites
La vida del noctàmbul és abnegada i sense prestigi social. La gent matinera confon el noctàmbul amb un gandul que viu de nit quan és un altruista que cedeix la ciutat de dia i no empipa en hores punta.
El noctàmbul està obligat a actualitzar els seus coneixements urbans. La gent diürna s’esforça perquè els seus dies siguin iguals, mentre que el noctàmbul ha de fer que totes les seves nits siguin diferents. –Bona ruta per a pijas... –I per a luxemburgueses... Els cops amagats són imprescindibles en la vida nocturna i en la boxa. On se cimenta el sexe, la seducció o la bohèmia? En els cops amagats.
En passar els tres goril·les dijous davant de l’hotel Mercer, una joia recòndita de Barcelona, ens vam dir: No falla. Com més dolent és l’entorn, millor. Racó “romàntic”, territoris lliures.
Camí del Marula. El Marula és en ple carrer Escudillers, pollastres a Los Caracoles i la Sisena Flota desbravantse, possiblement la millor música de totes les discoteques de Barcelona. Quan les noies de la part alta de la Diagonal creuen el nostre particular Mekong van al Marula i ballen molt o es danyen la salut. Fins i tot jo ballo sense finalitats ulteriors al Marula (ballar per ballar és del gènere –masculí– ximple). –Aquesta cançó la coneixeu...! L’Eneida és discjòquei al Marula i té respecte pels noctàmbuls madurs. Potser va veure com queien els millors al Vietnam o creu que el Mekong és un riu qualsevol, però l’encerta: Born to be wild, versió Wilson Pickett –i pensar que és la menys coneguda!–, molt al gust funkie del local que es diu Café, vés a saber si perquè les noies del nord de la Diagonal dissimulin quan arriben a casa sense fer soroll.
El noctàmbul només sap una cosa: no pot encongir-se d’espatlles davant un “on anem”? O sorprèn o està liquidat. En sortir del Marula, ballats, beguts i avisats que els veïns descansen, algú va inventar una teoria digna de controvèrsia sobre primeres cites amb finalitats ulteriors.
–És absurd anar al Mercer a sopar i després al Marula en una primera cita.
–Doncs jo pensava fer-ho demà amb una baby pop...
–Si en una primera cita dónes el millor, tries un restaurant bo i prens una copa en un lloc formidable que ella no coneix i l’enlluerna... Et reserva per a grans empreses!
–No la voldràs convidar al Frankfurt Pedralbes?
–Jo crec que seria millor... Si accepta una invitació com aquesta, igual després es fica al llit amb tu perquè no pensa tornar a veure’t en sa vida. Si vas al Mercer i al Marula, pensarà que ets un home que val la pena, a qui no se li ha de donar res la primera nit per assegurar-se que hi haurà una segona.
La teoria té la seva paradoxa. Jo no la vaig poder aplicar divendres, però vaig prendre dues copes i vaig veure el cel a El Ascensor.
Amb finalitats ulteriors hi ha qui diu que és millor convidar al Frankfurt Pedralbes que enlluernar