Bogeria o esquizofrènia?

El dia 25 de novembre d’aquest any van confluir moltes coses. No només era Santa Caterina com ens va recordar el senyor Marcel·lí Virgili en el seu impagable Coses nostres al programa Versió RAC1 de Toni Clapés, sinó que era, també, el dia per l’Eradicació de Totes les Violències Contra les Dones, era el dia del black friday –importat amb un èxit més que creixent dels Estats Units– i era el primer dia del Gran Recapte anual del Banc d’Aliments d’abans de Nadal.

Una bogeria, sí. Així el van classificar molts mitjans per la voràgine de compres que es produeix en aquesta data, tret de sortida de la campanya nadalenca; tot i que per a molts, especialment el petit comerç, és l’avís d’un Nadal menys llustrós que abans. Ara bé, és ben bé que el concepte de bogeria té molts significats i no es precisament el de no atendre la norma el que es compleix en aquest cas.

Comprar és un dels fets més habitual de les nostres vides, comprar en excés encara més, i fer-ho sota l’esquer d’una suposada oferta és l’espoleta d’un gran desfermament; contrari –o fora o lluny–, això sí –i aquí torna a ser pertinent el concepte–, de tota raó. Les cues a segons quin lloc o la crispació per arribar abans que s’esgoti l’oferta té semblança de deliri malaltís en més d’un cas. Sembla que qui no aprofita el dia és tòtil i hi ha molt poca reflexió sobre si les ofertes són reals, sobre si hi ha manipulació dels preus i si és veritat que hi ha cadenes que els pugen primer per poder mostrar grans descomptes en els cartells.

Ara bé, la bogeria més gran que patim –que a mi em sembla directament esquizofrènia, errant, potser, el significat del concepte– són els contrastos del món en què vivim i com els integrem, amb plena normalitat, en la quotidianitat de les nostre vides. I no parlo només que al costat del luxe o de la despesa fàtua hi hagi gana, ara ja no necessàriament en casos individuals o familiars diferents.

Sinó que no és que hi hagi una part de la població que gasti desmesuradament, o que gasti per sobre del que pot, o per sobre del que necessita –si és que això té manera de definir-se neutrament– i una altra que sigui solidària i ompli el Banc d’Aliments, que també, sinó que la majoria fem els dos tipus de comportament. I, aquest any, pràcticament simultàniament; el que no sé si amb o sense desorganització de la personalitat.