Trista evidència
Acabo de llegir en aquest mateix diari que el salari de les directives és un 20% inferior al dels seus homòlegs masculins. Seguint el pensador Tarnas, hem d’acceptar que en moltes societats actuals encara l’hegemonia del pensament masculí comporta la repressió del femení.
Pensadors del segle passat com Rilke (1927), García Márquez (1994) més recentment Alain Touraine, els qui adonant-se del progressiu deteriorament de la societat van considerar com a absolutament necessària la incorporació de la dona amb igualtat de drets que l’home, aportant valors molt propis d’elles; no es tracta d’una proclama feminista sinó d’una necessitat i reconeixement social i laboral.
Si la lectura de l’esmentat article ha de ser una reflexió sobre la injustícia laboral que pateix un important i necessari sector del nostre món laboral, no es tracta de recrear-nos en proclames feministes sinó influir per tots els mitjans democràtics perquè s’elimini aquesta evident injustícia que, no cal dir-ho, té un lamentable fons masclista.
No hem d’oblidar les paraules d’Ibsen (1828-1906): “Una dona no pot ser autènticament ella mateixa en una societat actual que és exclusivament masclista...”. Aquestes paraules afortunadament no poden ser aplicades al nostre món actual, ja que quan les va escriure Ibsen no es concebia que una dona arribés a ser fiscal o obtenir qualsevol graduació superior. Quan vaig iniciar la carrera de Medicina, vam passar la selectivitat 200 homes i només quatre dones... que eren observades com a intruses més que com a companyes.
No podem oblidar el que està passant al nostre país en l’actualitat. El maltractament a les dones arriba a la criminalitat en no pocs casos. La resposta política sol limitar-se a lamentar que les víctimes no haguessin denunciat el maltractament.
Per mi, el problema de fons és un masclisme impenitent que s’inicia en moltes ocasions a les mateixes escoles de primer ensenyament.
Els molt joves passen hores davant un televisor en el qual les escenes brutals, les agressions més sàdiques... són quotidianes. El nen pot cridar, amenaçar... la nena ha de ser pudorosa i mesurada. Llenguatges diferents que poden condicionar actituds futures. Esperem un futur millor.