Beure fins a caure, esport nacional
Una nena de 12 anys morta i una altra de 13 ingressada molt greu a l’hospital i, de cop i volta, el país ha descobert que tenim un problema amb el consum d’alcohol entre els menors. Sobtadament tothom es pregunta com és possible que les dues beguessin vodka i rom fins a caure rodones a terra en coma. Crits a la plaça pública demanant el nom dels establiments que els van vendre alcohol tot i ser menors o dels adults que els hi van passar les ampolles.
Fora hipocresies. Només cal donar un tomb els caps de setmana pels llocs on es fa botellot per veure-hi centenars de menors bevent ampolles i ampolles de licors d’alta graduació. Tothom sap on es compren i qui els hi ven. Els nois i les noies beuen, molt i sovint. I els nens i les nenes s’estan apuntant a la tendència, per imitar els germans grans i perquè tampoc no passa res.
Molts ajuntaments han decidit legalitzar el botellot i hi ha destinats espais públics amb discreta vigilància policial i sanitària. És una assumpció del fracàs davant un fenomen que no admet segones lectures: els joves hi van exclusivament per beure en companyia, a un preu mòdic i sense control. Els municipis argumenten que, com a mínim, en tenir a la vora una ambulància i
Només cal fer un tomb els caps de setmana pels llocs on es fa botellot per veure-hi centenars de menors bevent
un cotxe policial, s’actua ràpid en cas d’emergència. Vist el que ha passat amb les dues nenes de Madrid, gairebé sembla una mesura assenyada. En el cas mortal, els amics la van portar en carretó a l’ambulatori, perdent molt de temps, i en el segon per sort una conductora la va portar a l’hospital.
La nova ministra de Sanitat ha anunciat una nova llei contra el consum d’alcohol en espais públics i la venda a menors. Només que es complissin les ja vigents... Que les ampolles portin un missatge com el tabac alertant dels riscos, que els adults no puguin beure en espais on hi hagi menors com ara parcs infantils o al carrer ja fa anys que s’intenta tirar endavant. Fa més d’una dècada que en sento parlar i el sector empresarial s’hi resisteix titànicament. I no només ells.
Possiblement els fabricants tenen raó, perquè els hi fem pagar els plats trencats d’una cultura tolerant amb l’excés alcohòlic de la qual ells en són, senzillament, els principals beneficiats. Fa uns dies, els mossos van tenir feina per aturar una conductora beguda que tornava de matinada després de la festa i que va conduir vora 30 quilòmetres en direcció contrària per l’AP-7 i sense una roda. O l’home begut que aquesta setmana conduïa de forma temerària per les costes del Garraf, envaint el carril contrari i donant cops de volant fins a acabar caient daltabaix d’un pont a Sant Pere de Ribes. En cap d’aquests casos hi ha hagut morts, però són la punta visible d’un iceberg de borratxeres, amb i sense volants a les mans, que contemplem sense escandalitzar-nos.
Deixem de ser hipòcrites i de posar el focus al que passa a places, carrers i carreteres. El debat de veritat ha de fer-se a casa. Ho podem aconseguir com ho hem anat fent amb temes com el casc per als motoristes, el tabac o el preservatiu. No és estrany que els nens i les nenes del país s’horroritzin en veure algú que fuma però estiguin bojos per emborratxar-se. Perquè és exactament el que ens veuen fer a nosaltres.