Quan avorrir-se passa a ser una obligació
Parar i no fer absolutament res ha esdevingut un luxe que poca gent es permet
Avorrir-se no és dolent. Ans al contrari. Una aturada en l’activitat per dedicar-se un moment a no fer absolutament res és avui, amb tanta hiperactivitat, més necessària que mai. I a més és bo per a la salut. Ho afirmen diversos psicòlegs experts en la conducta humana i l’han dut a la pràctica dos publicistes enginyosos, impulsors de la plataforma Napflix, un canal audiovisual en línia que està aconseguint un gran èxit en vendre l’avorriment com una cosa entretinguda.
Com pot ser que algú s’entretingui i s’avorreixi alhora? La resposta, afirma un dels creadors de Napflix, Víctor de Tena, cal buscar-la en els vídeos penjats a la plataforma. La programació no pot ser més singular, ni tampoc més monòtona. Qualsevol pot elegir entre la imatge fixa d’una finestra un dia de pluja, la cocció de pollastres a l’ast, la lectura d’El Quixot (gairebé nou hores de vídeo) o el casament de la infanta Elena i Jaime de Marichalar. El que han creat aquests dos publicistes i l’efecte buscat amb l’emissió d’aquestes imatges recorda els documentals d’animals de La 2 de TVE (programats a l’hora de la migdiada) o el Tour de França, l’emissió del qual coincideix amb aquesta mateixa franja horària i en ple estiu.
El secret de l’èxit aconseguit per aquesta plataforma a escala mundial “és haver sabut crear una marca que fa que un contingut aparentment poc entretingut tingui valor”, afirma Víctor de Tena. L’ús que després farà cada usuari de la visió dels vídeos ja no el controla Napflix. “Hi haurà persones que veuran les imatges del món del tupper (un altre dels vídeos que gaudeix d’èxit) perquè els apassiona i d’altres que triaran aquest vídeo simplement per desconnectar, avorrir-se o fer la migdiada”, afegeix el publicista.
L’objectiu final d’aquesta plataforma és oferir una finestra per escapar d’un món dominat per les noves tecnologies i en el qual molta gent queda atrapada, fins i tot als moments de lleure. “Vivim en una època en què el contingut és a tot arreu i no sempre és de bona qualitat, però tot i així el veiem i el compartim. Passem hores actualitzant el timeline de Facebook, veiem històries a Snapchat, Periscope o Instagram de gent que ni coneixem, juguem amb aplicacions tan avorrides que ens tenen enganxats i que són monòtones però ens atrapen”, relata De Tena. “Napflix –afegeix– entén que existeix un altre tipus d’entreteniment. És l’entreteniment avorrit a què hem donat un espai perquè sigui fàcil de trobar i ens ajudi a desconnectar de tot i, a més, a fer-ho a poc a poc”.
Els continguts d’aquest plataforma estan pensats per consumir-los com si fossin música de fons. Es tracta, com passa en les pel·lícules amb trames predictibles o les que tenen un argument en què simplement no passa res, que un es pugui adormir, i en despertar i mirar la pantalla se senti relaxat perquè sap que no s’ha perdut res. Com els passa a la majoria de teleespectadors d’un canal públic de la televisió noruega que està triomfant amb l’emissió de documentals interminables sobre la pesca del salmó o la confecció d’un jersei. L’aposta –alguns devien pensar que era arriscada– ha estat al final tot un èxit. Es pot interpretar com un senyal que el teleespectador també busca a la televisió (moltes vegades tan sobreestimulada com la mateixa societat) continguts que l’avorreixin i l’ajudin a desconnectar.
Guillermo Cánovas, director d’EducaLIKE (observatori per a la promoció de l’ús saludable de la tecnologia), aplaudeix que una plataforma de televisió creada per avorrir triomfi. “Sens dubte, això avui dia és tot un èxit”, afirma. Considera que tant els adults com sobretot els nens haurien de dedicar molt més temps a l’avorriment. “En l’actualitat fins i tot el lleure s’organitza minuciosament per por de l’avorriment quan està demostrat que avorrir- se afavoreix la creativitat, la innovació i la flexibilitat i ens ajuda a descobrir les nostres pròpies motivacions internes”, apunta Cánovas.
Rafael Santandreu, psicòleg autor del llibre Ser feliç a Alaska, no creu, segons la seva opinió, que un canal de televisió sigui el mitjà més idoni per buscar la desconnexió, que afavoreix la migdiada o l’avorriment. “Les imatges projectades amb llum, tant fa si és un ordinador com un televisor o un telèfon, són per si mateixes estressants per a l’ull i el cervell”, destaca Santandreu. Afirmació que comparteix Víctor de Tena, creador juntament amb Francesc Bonet de Napflix. “És totalment cert –afirma– i per això acabem d’incorporar a la plataforma un temporitzador que transforma la imatge en negre (l’usuari fixa el moment en què vol que això passi) i desactiva el so. De Tena insisteix que els seus continguts estan més pensats com a acompanyament que per ser vistos.
Rafael Santandreu comparteix que el problema d’aquesta societat és que “molta gent té por d’avorrir-se perquè ens han ficat al cap que la vida feliç és una vida molt activa i productiva”. I un consell d’aquest psicòleg: “Per avorrir-se de debò només cal quedar-se mirant una paret sense fer res, ni música, ni tele, ni
lectura...”. Quan això s’aconsegueix “viurem l’experiència de l’ananda el que en sànscrit significa ‘l’alegria sense causa’”.
Rafael Santandreu anima a experimentar l’“avorriment joiós” durant tot el temps que es pugui i al llarg de tota la vida. Cal aprendre a no tenir cap remordiment per passar estones llargues, quan no es treballa, sense fer absolutament res. El primer que cal fer, afegeix aquest psicòleg, si un vol assolir l’ananda ,és començar a limitar l’ús dels telèfons mòbils i altres aparells tecnològics. “Són els que més temps roben, quan un podria dedicar-se a avorrir-se, a les persones que estan tot el dia connectades”.
Una altra prova que hem perdut les habilitats necessàries per buscar l’avorriment “la trobem en les persones que al segon dia d’estar de vacances (programades també com una obligació més) ja anhelen tornar a la rutina, que és la seva veritable zona de confort”, conclou Guillermo Cánovas.