“Necessitem una revolució alimentària”
Aitor Sánchez García, dietista-nutricionista
Aitor Sánchez García (Albacete, 1988) és dietista-nutricionista, tecnòleg alimentari i investigador predoctoral a la Universitat de Granada, tot i que també ha passat per la Universitat de Bristol i pel Karolinska Institutet suec. El 2011 va començar una exitosa tasca de divulgació a través d’un blog que ara ha convertit en el llibre Mi dieta cojea. Los mitos sobre nutrición que te han hecho creer (Paidós, 2016). Sánchez carrega contra la indústria alimentària, però també contra els professionals de la salut i les autoritats sanitàries, que segons el seu parer són els principals responsables de la nostra “desfeta dietètica” .
Diu vostè que “necessitem una autèntica revolució alimentària”. Estem entre els tres primers països quant a obesitat infantil. La situació és molt greu i ens explotarà en 20 anys. Amb un 80% o un 90% de probabilitats un nen obès serà un adult obès. Això farà que la despesa sanitària per hipertensió, hipercolesterolèmia i la despesa associada en termes d’eficiència es dispari. Si una persona pesa el 140% del seu
pes normal, un ascensor gasta un 140% més per pujar i un avió, un 140% més en combustible. Això, al costat dels costos socials de l’obesitat i les retallades en sanitat, fa que la situació sigui molt preocupant.
I en què ha de consistir aquesta revolució?
Vivim en un ambient obesogènic i això ha de canviar. Estem envoltats d’aliments ultraprocessats. Però també hi ha un problema de disponibilitat econòmica. La verdura és més cara que dotze croissants en un súper. Tenim els millors aliments de la història, però ningú no els compra. Ja no morim per falta d’higiene alimentària, sinó per tenir un patró alimentari dolent i barat. Volem que els nens facin esport, però la majoria viu en entorns urbans en què per fer esport cal pagar. No es creen ambients saludables ni des de l’arquitectura ni des de l’urbanisme. Això també són polítiques de salut. Cal urbanitzar els barris de manera saludable. I per descomptat ha de canviar la legislació, i que un menú infantil no pugui dir-se “happy meal”. O que no es pugui dir que els nostres fills seran més llestos si mengen una cosa o una altra. Això fa que la gent consumeixi d’una manera absolutament irresponsable.
Cal menjar per estar prim o per estar sa?
Si menges per estar sa, en conseqüència estaràs en el teu pes. És un fracàs haver de substituir el menjar per perdre pes, i a més no funciona. La indústria de l’aprimament és l’única que triomfa amb un 99% de fracassos.
Una dieta no cura, però preveu i
“Vivim en un ambient obesogènic, envoltats d’aliments ultraprocessats”
ajuda a tractar. Totes les patologies tenen la dieta com una gran ajuda. L’alimentació és transcendental en la resposta farmacològica. Paradoxalment, un 62% dels pacients surt dels hospitals més desnodrits que quan va entrar.
L’etiquetatge dels aliments és l’última línia de defensa que tenim els consumidors?
Ho hauria de ser, però és el responsable que la gent pensi que una llet amb omega 3 és més sana que un tomàquet. Cal controlar les declaracions de salut que hi ha als envasos. Cal fomentar una alimentació basada en matèries primeres, no en aliments suposadament funcionals o enriquits. L’etiquetatge no és clar. La gent pensa que un producte amb xarop de glucosa o fructosa no porta sucre. No sap que unes farinetes infantils de cereals tenen un 33% de sucre.
En la nostra cultura el menjar és important, però per contra mengem molt malament. Creiem que per viure a la conca mediterrània tenim una dieta mediterrània i és mentida. La mediterrània és bàsicament una dieta de moderació. Espanya el que ingereix és una dieta occidental. El que més mengem són farines refinades i el que més hauríem de menjar són llegums, fruita i verdura.
Existeixen els aliments miraculosos?
No. Hi ha aliments saludables i d’altres que no, però no hi ha superaliments. A més se’ls solen atribuir propietats que no tenen. Nosaltres al cap del dia ingerim un quilo de menjar, i no serveix de res menjar cinc baies de goji si abans t’has menjat una pasta.
El més saludable és un patró en conjunt. Mengem prou fruita, però el problema és que no deixem de menjar aliments ultraprocessats. I en nutrició i dietètica importa més el que no menges que el que menges. Una dieta saludable està exempta de productes ultraprocessats. És primordial estar informat i que les autoritats defensin el consumidor, cosa que no s’està fent: no legisla sobre la publicitat, no forma adequadament el personal sanitari i no vetlla perquè no visquem en un ambient obesogènic.
I quina és la responsabilitat dels professionals de la salut?
Tot el personal sanitari s’ha format i cobra per vetllar per la salut pública, no pels interessos comercials d’una marca. Però la nostra sanitat no és de prevenció. És capaç de gastar-se un dineral en medicaments quan podria invertir en la prevenció de la malaltia. Una persona obesa surt molt cara en medicaments.
“És confús, fomenta el consum irresponsable i cal regular-lo a fons”