Inversors britànics compren edificis sencers a Barcelona
Les propietats verticals al centre de la ciutat són vistes com un valor refugi immobiliari
Tenien un pis ben situat al centre de Londres. El van vendre, i amb els diners que van guanyar es van comprar un edifici sencer de quatre plantes a Barcelona. És el cas d’una família britànica que s’ha convertit en la propietària del número 68 del carrer Hospital, al cor del Raval. L’immoble, construït fa més d’un segle, necessitava una reforma integral. Una vegada duta a terme, els quatre pisos es posaran al mercat de lloguer aprofitant els preus a l’alça del moment i d’aquí uns anys els vendran.
És la manera que famílies britàniques amb potencial inversor han trobat d’aconseguir rendibilitat assegurada en patrimoni immobiliari. La compra d’una propietat vertical com la del carrer Hospital pot vorejar el milió d’euros. Després d’una reforma, els lloguers rarament baixen de 1.000 euros. Després de la venda dels pisos poden obtenir més d’un milió i mig, com a mínim.
Aquesta jugada immobiliària no és un cas únic. Aquestes últimes setmanes la consultora Aguirre Newman ha tancat la venda de dos edificis de l’Eixample a un grup inversor britànic. “La finca està en mal estat, ells n’assumeixen la rehabilitació, hi fan obra nova i tot seguit es posa a la venda”, explica Anna Gener, directora general de la firma a Barcelona.
Sigui lloguer o compra, aquest any els britànics s’han adonat de l’alta rendibilitat que els ofereix Barcelona. “El Brexit s’ha traduït en el fet que cada vegada hi ha més inversors que temptegen la compra de sòl aquí”, assegura Albert Sarrias, director de l’àrea de comercial d’Engel & Völkers Barcelona, malgrat que deixa clar que “els veritables efectes se sabran a llarg termini, de moment temptegen més que compren”.
Per Miquel Laborde, de l’empresa de gestió patrimonial Laborde Marcet, en canvi, el divorci entre el Regne Unit i la Unió Europea no és el causant de la situació. “És un tema de simple rendibilitat: invertint i venent aquí guanyen més diners que a Londres”, assegura. La raó, més enllà de les fluctuacions de la lliura, és que a la capital britànica els preus del sector residencial se situen en màxims històrics i sembla que estan tocant sostre. El preu del metre quadrat d’habitatge nou al centre de la capital britànica es mou entre els 10.000 i els 15.000 euros. “Ara mateix tenir una propietat domèstica al centre de Londres i desinvertir en aquesta propietat per invertir en un altre lloc és una gran oportunitat de negoci”, diu Sarrias. Abans ho feien al
Busquen gangues en mal estat, rehabiliten íntegrament i venen a un preu més alt
barri parisenc de Le Marais; ara és Barcelona, i d’aquí uns anys la ciutat de moda a Europa serà una altra.
Els preus dels habitatges rehabilitats en llocs com el carrer Hospital apuntalen la gentrificació del barri i impossibiliten l’accés als veïns que els últims anys vivien en aquests pisos. Són britànics en molts casos els que adquireixen els habitatges que posen a la venda els seus compatriotes a Barcelona. Són els únics que s’ho poden permetre, i volen viure allà. El 17,66% de les compravendes d’habitatges a Espanya per part d’estrangers van ser efectuades per britànics, segons les dades del Col·legi de Registradors. Els segueixen, a una distància considerable, francesos, alemanys, suecs i belgues adinerats.
Aquest tipus d’operacions del sector residencial es concentren al centre de la ciutat. El Raval, el Born i l’Eixample són els emplaçaments preferits, malgrat que els
Professionals del Regne Unit temptegen la compra de sòl per fer obra nova
agents immobiliaris lamenten que hi ha poc producte al mercat. Segons Albert Sarrias, “a Ciutat Vella es poden trobar edificis per un milió d’euros, però a l’Eixample no baixen dels 2,5 milions”. Fonts municipals reconeixen que a l’Ajuntament es té constància del repunt d’interès dels inversors estrangers, malgrat que no entren a quantificar ni a valorar els tipus de compradors.
Les immobiliàries de luxe són les que més tracten amb aquest tipus de clients. La francosuïssa Barnes s’acaba d’instal·lar a Barcelona fa unes quantes setmanes. S’hi ha instal·lat atreta per “un escenari de bons preus i alta rendibilitat”, segons Emmanuel Virgoulay, responsable de Barnes Barcelona. “Al nord d’Europa el patrimoni immobiliari és un valor refugi: el prefereixen abans que fer inversions més arriscades. I Espanya s’ha convertit en una destinació molt atractiva per dur a terme aquest pràctica”, explica.
Ho ratifica l’últim informe del portal immobiliari Fotocasa, que considera el mercat espanyol “molt atractiu per als inversors”. La responsable d’estudis de Fotocasa, Beatriz Toribio, ho atribueix a les altes rendibilitats, però també a “l’estabilitat que ofereix en el context actual de baixos tipus d’interès i volatilitat als mercats”.
Els petits inversors prefereixen apostar per l’àmbit residencial. Les oficines i els edificis de més de 5.000 metres quadrats, en canvi, són un sector que aporta més ingressos, però només està a l’abast de socimis i grans fons d’inversió. Com M&G Real Estate, que el mes de juliol passat va adquirir per 30 milions d’euros l’edifici de 9.000 metres quadrats en què s’ubiquen les oficines centrals del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), al carrer Llull, al districte de Sant Martí.
Segons Cushman & Wakefield, el cost del lloguer d’oficines a Barcelona és 7,35 vegades més barat que a Londres. És una de les circumstàncies que l’Ajuntament vol aprofitar amb el seu “pla Brexit” per captar inversió productiva en lloc d’immobiliària. El tinent d’alcalde socialista, Jaume Collboni, ha anat a Londres i ha mantingut trobades amb representants de la comunitat empresarial britànica instal·lada a Barcelona amb l’objectiu d’atreure inversors britànics que vinguin amb activitat econòmica associada i amb ganes de continuar al mercat únic.