Orfes que busquen pare
Un nombrós grup d’empresaris locals, representants sobretot de sectors com el turisme, la restauració i el comerç, van desfilar dimarts passat per El Molino per posar en comú les seves crítiques davant unes polítiques desenvolupades pel govern municipal que, entenen, no només perjudiquen els seus negocis, sinó que també atempten contra l’interès general de la ciutat i impedeixen que Barcelona exploti tot el potencial econòmic que atresora. Un dels laments que es van sentir amb més força a l’escenari del music hall del Paral·lel va ser el de la falta d’interlocutors a l’Ajuntament, una anomalia que els últims mesos Ada Colau ha provat de pal·liar en part cedint l’exercici de la diplomàcia –més que del poder de decisió– als seus socis del PSC.
La impressió que va deixar l’acte organitzat per l’associació de comerciants Barcelona Oberta és que hi ha una part important de la societat civil barcelonina, convençuda que contribueix de manera decisiva a fer que Barcelona sigui una ciutat pròspera, que se sent, d’una banda, menyspreada pels seus governants actuals i, de l’altra, òrfena de referents polítics com a conseqüència de les serioses dificultats que l’oposició municipal troba per combatre l’alcaldessa de tu a tu als fronts ideològic i mediàtic. Només la formació –ja existent o de nova
Hi ha una part de la societat civil barcelonina que s’ha quedat sense un referent polític clar
creació– que sigui capaç d’aglutinar aquest malestar encara desorganitzat tindrà alguna oportunitat de derrotar Colau el 2019. En definitiva, la clau és ocupar un centre polític que, com a conseqüència d’una combinació d’errors dels dos grans partits barcelonins (Convergència i PSC), atribuïbles més a factors d’àmbit català que a la gestió municipal, ha quedat sorprenentment desert.
El problema amb què es poden trobar els futurs aspirants al tron de Colau és que, quan ells considerin que estan ben armats per iniciar la conquesta i es posin en marxa, aquest centre lleugerament escorat a l’esquerra, el que per activa (alta mobilització) o per passiva (abstenció) treu i posa alcaldes a Barcelona, ja tingui amo. El número dos de l’Ajuntament, Gerardo Pisarello, va fer abans-d’ahir una intervenció en un fòrum format majoritàriament per empresaris que fa uns quants mesos hauria resultat impossible escoltar. “Us necessitem per construir un gran acord de ciutat”, va dir el tinent d’alcalde als vells enemics. Cadascú atorgarà el grau de confiança que cregui oportú a les paraules d’un responsable polític que, pocs dies abans, s’acomiadava del comandant Fidel amb una interpretació molt sui gèneris del sentit de la democràcia (a la carta, en funció del moment i del personatge històrics). Però queda clar, tenint en compte la moderació en el discurs, que ni tan sols els comuns rebutgen ja la possibilitat d’intentar pescar en aigües del centre.