La Vanguardia (Català)

Escultura sacra

- JOAN MAYNÉ TORRAS (1928-2016) JOAN COMA I RIERA

El 14 de novembre va morir Joan Mayné Torras (Sant Boi de Llobregat, 1928Barcel­ona, 2016), renovador de l’escultura sacra. Tenia 13 anys quan amb les restes d’un decorat i l’ajuda d’un ganivet va tallar un cap de guix. De seguida el professor que havia descobert la seva predisposi­ció artística va trucar al seu pare. Aquest jove acabaria contribuin­t a la devoció familiar amb imatges de la Sagrada Família als cinc continents. Entre les desenes d’escultures que ha fet destaquen les seves obres per a l’església de la Sagrada Família d’Igualada, la catedral de Toledo, l’església dels Hostalets de Balenyà, les Germanes Hospitalàr­ies de París, el santuari de Torreciuta­t, una capella de Sydney o el mausoleu de Chicago, entre d’altres.

Va estudiar a l’Escola de la Llotja de Barcelona i va treballar amb Vicenç Navarro, Joaquim Ros i Josep Maria Camps Arnau. Doctor en Belles Arts el 1963, a partir de 1968 va ser professor a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi. Després seria catedràtic i director del departamen­t de Processos de l’Expressió Plàstica a la facultat de Belles Arts de la UB.

Els primers treballs els va fer en el seu petit estudi de Sant Boi. I més tard a l’estudi del Papiol, al costat del seu habitatge d’estiu, que es va convertir en estància definitiva. D’aquesta manera va poder gaudir de les visites freqüents dels seus sis fills i néts. Li agradava recordar que, nomenat director de departamen­t, va iniciar contactes amb una universita­t alemanya per fer intercanvi­s. i deia que això havia estat una de les primeres provatures del que es convertiri­a en el programa Erasmus.

La seva obra més coneguda és el gran retaule d’alabastre policromat del santuari de Torreciuta­t, un santuari marià situat a Osca i promogut per sant Josepmaria Escrivà de Balaguer. Allà va treballar amb arquitecte­s com

La seva obra més coneguda és el retaule d’alabastre policromat del santuari de Torreciuta­t

Santi Sols, que el defineix com un home de gran vitalitat i un escultor amb una capacitat especial per captar la transcendè­ncia. Una de les últimes aparicions públiques de Mayné va ser per pronunciar una conferènci­a sobre el retaule, al costat d’Heliodoro Dols, arquitecte del santuari. La conversa va acabar amb aquestes paraules de Joan Mayné: “Han passat 34 anys, i quan he vist el retaule m’he tornat a dir a mi mateix: Joan, això no ho vas fer tu”.

 ?? . ??
.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain