Queda molt i hi ha Iniesta
Hi ha errades tan escandaloses que s’haurien de descomptar del sou. Arda Turan en va cometre una de les que no s’obliden quan va donar generosament una falta lateral al Madrid perquè Ramos i la seva destresa esotèrica en els últims minuts pogués empatar el partit. Els errors es paguen en els partits grans i el turc va comparèixer ahir miniaturitzat quan, ni que fos per una vegada, se li demanava simplement l’1% de la pausa que va aportar Iniesta per matar el partit. Hi va haver més equivocacions al Barça que expliquen el resultat final. També a títol individual ho van ser les dues claríssimes ocasions de gol desaprofitades per Messi i Neymar, dos cracs que escaparan del bullying mediàtic perquè són qui són i perquè per a això hi haurà Arda Turan disposat al sacrifici durant uns quants dies. Paco Alcácer, un altre blanc fàcil, l’hi agrairà de ben segur.
Col·lectivament tampoc no van faltar deficiències remarcables, en especial en una primera part en què l’equip blaugrana no sempre es va mostrar convençut del que feia, divagant existencialment entre el que volia i el que podia proposar en realitat. La solució a l’enigma la va aportar Iniesta quan va entrar al partit. Amb el de Fuentealbilla dins del camp els dubtes es van extingir per donar pas a un equip situat a un altre nivell, agrupat entorn de la pilota i confiat per fi. En el minut 63 va arribar l’acció del partit, absolutament anònima en els resums de les millors jugades: Iniesta, Messi i Busquets van triangular en un espai no més gran de cinc metres proper al cercle central i el Camp Nou es va estremir. El Madrid, conduït fins aleshores per Modric, Isco i Kovacic amb delicadesa però sense instint assassí, va sucumbir sense resposta fins que va arribar la recta final, mal gestionada per l’equip blaugrana i espatllada per Turan.
Els clàssics, i més encara en els temps que corren, al·lèrgics a la reflexió pausada, sempre deixen sentències grandiloqüents després del seu pas i aquest no serà una excepció. Hi haurà els que diguin que la Lliga està sentenciada, obviant que falten 24 jornades o, el que és el mateix, 72 punts en joc. Queda moltíssim campionat i, encara que és evident que el Madrid considera una urgència recuperar el títol (una Lliga de les últimes vuit així l’hi ordenen), també ho és que el Barça el competirà.
Els punts de distància no han de ser la principal preocupació dels de Luis Enrique. La clau de la remuntada en la classificació estarà a reprendre el pròxim partit en el punt on el va deixar ahir Iniesta. Amb Busquets ressorgit al seu costat i amb els tres de davant tocant l’harmònica com ho feia el senyor que esmolava els ganivets per anticipar la seva arribada.