Havia de ser Sergio Ramos
El central sevillà torna a marcar un gol salvador per al Madrid als últims minuts
Centrada de Luka Modric i cop de cap de Sergio Ramos. Gol salvador per al Madrid. Va passar a la final de la Champions de Lisboa el 2014 al minut 93 i va passar ahir al Camp Nou per empatar el clàssic al 90. No es pot dir que el Barcelona no estigués avisat. També ho estaven i tampoc no van poder fer res per impedir-ho el mateix Atlètic a la final de la Champions d’aquest any a Milà (encara que la centrada vingués aquesta vegada de Kroos), ni en la Supercopa d’Europa de Trondheim (Noruega) contra el Sevilla, empatada per Ramos el 93 després d’una centrada de Lucas Vázquez.
Capità del Madrid des que Florentino Pérez va obrir la porta de sortida a Iker Casillas fa dues temporades, geni i figura, Ramos creix en els grans escenaris i sobretot en les grans cites, on treu a passejar un gen competitiu que fa que es negui a acceptar la derrota.
Home de temperament, el primer jugador espanyol firmat per Florentino Pérez, l’estiu del 2005, amb tot just 19 anys, Ramos va estar a punt d’abandonar el club deu anys després, després d’un estiu en que el seu germà i representant René va negociar obertament amb el Manchester United. Finalment, Florentino va accedir a les seves elevades pretensions econòmiques (uns nou milions per temporada, el tercer salari de la plantilla després de Cristiano i Bale) i l’acord de renovació fins al 2020 es va fer públic el 17 d’agost de l’any passat.
Aquesta temporada no ha estat pas fàcil per a Ramos, lesionat d’un esquinç de segon grau al lligament col·lateral del genoll dret en l’Espanya-Albània del 9 d’octubre. Va estar absent quaranta dies dels terrenys de joc. L’absència li va anar bé al seu equip perquè Ramos havia començat l’any molt descentrat i cada partit feia un penal o tenia una acció molt desafortunada. La seva baixa i la de Pepe van ser perfectament cobertes per Nacho i Varane i el debat sobre qui havia de ser la parella de centrals es va instal·lar en l’afició. No és així per Zinédine Zidane, que considera que Ramos i Pepe han de ser els titulars. Fins a la seva actuació d’ahir al Camp Nou Sergio Ramos havia jugat mil minuts repartits en onze partits, set de la Lliga, i havia marcat tres gols i fet una assistència.
El jugador també arrossega la seva llegenda negra. És el que ha estat més vegades expulsat de la història del Madrid (21 vermelles) i fins i tot el més expulsat dels clàssics (amb quatre vermelles, l’última precisament la temporada passada).
Amic de toreros, molt sevillà (té una finca a la província on cria toros), habitual de les revistes del paper cuixé sobretot des del seu matrimoni amb Pilar Rubio, amb qui té dos fills, Ramos va ser molt actiu fins fa poc a les xarxes socials, afició que ha anat deixant de banda els últims mesos.
Líder del vestidor amb Cristiano, Ramos, com el portuguès, tampoc no té una relació gaire fluïda amb Florentino Pérez. És dels pocs jugadors que quan el Madrid perd apareix per les zones mixtes per donar la cara. Entrevistat per les càmeres de Movistar+ , es va mostrar bastant contingut, excepte per felicitar Modric: “Ha estat una bona centrada d’en Luka, per variar”. La reflexió de Ramos va coincidir amb la de Zidane a l’hora de donar per bo l’empat: “El punt ens permet seguir sumant, que és el més important. Segons la meva opinió, no hauria estat justa una victòria del Barcelona, perquè el partit havia estat molt igualat”.
Per Ramos, “tots dos equips han volgut mantenir la possessió: la primera part hem tingut més ocasions, però ens ha faltat eficàcia. Però la feina t’acaba donant recompensa. Continuem mantenint la diferència”. Tampoc no la veu definitiva: “L’avantatge és ampli, però poden passar moltes coses”.
Als vestidors Ramos va fer diversos tuits. Va dedicar el punt i el gol a les famílies del Chapecoense i va acabar amb un “fins al final!”, amb majúscules. Ell, sempre fins al final.
ELS ANTECEDENTS Ramos ja va marcar un gol decisiu als darrers minuts a Lisboa el 2014 i a la Supercopa d’Europa EL CAPITÀ Líder del vestidor, juntament amb Cristiano, el capità va estar a punt de fitxar pel United l’estiu del 2015