Cristiano, en boca de tots
Les revelacions de Football Leaks inunden les pàgines de la premsa europea
“Quan els aficionats compren un parell de botes Nike CR7 per 325 euros ni s’imaginen que el davanter portuguès ingressa 13 euros a Suïssa, a través d’Irlanda i les Antilles. Ni que els diners, que no tornen com a impost a les arques de l’Estat, no ajudaran a construir estadis de futbol ni els transports que els comunicaran. Ni pagarà els policies que assumeixen la seguretat, ni servirà per construir terrenys de joc per als infants o perquè funcionin els hospitals on es curaran els lesionats”. Amb aquesta cruesa introdueix Mediapart, el mitjà de comunicació que a França ha donat l’exclusiva de Football Leaks, la revelació sobre Ronaldo i altres futbolistes destacats que ha causat commoció en el món del futbol.
A Bèlgica ha estat Le Soir, i, com a Espanya El Mundo, dedica diverses pàgines al cas. Le Soir titula a tota portada: “Els bruts secrets del futbol”, i anuncia tres setmanes de revelacions. De manera semblant han actuat la resta de propietaris de la notícia, amb l’alemany Der Spiegel al capdavant, on s’assenyala: “El fisc espanyol no es va assabentar durant anys dels diners secrets de Cristiano”. El setmanari dedica onze pàgines al tema i aporta claus interessants. Assenyala, per exemple, que si fins ara els clients de Mendes s’havien salvat era “perquè tenien un bomber fiscal, Julio Senn”, exdirector general del Madrid. Igualment, explica Isaac Lluch, Der Spiegel assenyala que hi ha hagut “molta comprensió de l’administració financera de Madrid”.
A Itàlia la informació passa per les mans de L’Espresso. A la Gran Bretanya la té The Sunday Times. Els lectors portuguesos han d’acudir a Expresso; els neerlandesos, a NRC Handelsblad, i els danesos, a Politiken. A Àustria l’exclusiva la té Falter, a Sèrbia és de Newsweek, i a Romania corre a càrrec de RCIJ. Tots coincideixen a situar l’agent portuguès Jorge Mendes al centre de la trama, i recorden que els beneficiaris són gent del seu entorn futbolístic, no només Cristiano, sinó també Özil, Mourinho, Falcao, Carvalho, Coentrão, Pepe i James. A les pàgines de Le Soir incideixen especialment en Carvalho, jugador blanc entre els anys 2010 i 2013, de qui expliquen que la seva estratègia jurídica passa per demostrar que no ha tocat mai ni un euro del que ha percebut per drets d’imatge i que les quantitats estan en un lloc segur... com a garantia per a la seva jubilació. Un pla de pensions amb tota mena de luxes. Carvalho ha jugat al Mònaco els últims temps, però actualment és un agent lliure sense contracte. Li interessa no reconèixer que ha arribat el moment de la jubilació.
Per la seva part, els dos grans diaris esportius europeus, L’Équipe i La Gazzetta dello Sport (tots dos aliens a l’exclusiva) han reaccionat de maneres diferents. A la Gazzetta d’ahir no apareixia ni una línia sobre el cas. Res. S’han de prendre el seu temps en un país que no acostuma a alterar-se pels escàndols paraesportius, com els del Totonero i el Calciopoli, i on han estat capaços d’enviar a segona el Juventus i el Milan.
A L’Équipe, malgrat tot, el cas Cristiano ahir ja era a la portada: “Evasió fiscal, un clàssic amb rerefons d’escàndol”. En pàgines interiors
“El fisc espanyol no es va assabentar durant anys dels diners secrets de Cristiano”
reprodueixen les informacions bàsiques i afegeixen una entrevista amb Fabrice Arfi, un responsable de Mediapart que avisa que hi haurà novetats sobre el futbol francès i assenyala que aquestes revelacions “exposen la cara negra de la indústria del futbol i apareix un immens àmbit de blanqueig, de corrupció i de derives de tota mena com en el món de les armes o el petroli”. És L’Équipe també qui destaca que les autoritats espanyoles van fer un control fiscal a Cristiano el 2015 però que “no va revelar cap irregularitat”.
De tots els mitjans d’informació que han divulgat les revelacions de Football Leaks només un denuncia problemes. Es tracta d’El Mundo, que en la seva edició d’ahir indica que el jutge de Madrid Arturo Zamarriego “ha prohibit” al director del diari la publicació de les informacions i l’ha amenaçat amb “penes de fins a cinc anys de presó”.