Esperançant

Reflexionava sobre el fet que la setmana passada vaig celebrar el Thanksgiving, la festa d’Acció de Gràcies nord-americana, perquè vaig ser convidat per uns americans rellevants que viuen a Barcelona a sopar a casa seva el menjar típic: gall dindi. El curiós és que divendres passat va ser el black friday una altra celebració nord-americana en què la gent es compra regals, i jo crec que aquí es va parlar més del black friday que als Estats Units. Esclar que algú em va comentar, no sé si era una broma, que va entrar en una botiga, es va comprar una ampolla de bon vi i una altra de bon xampany, va anar a pagar amb la seva targeta i el botiguer li va dir, molt seriós: “Avui és black friday, s’ha de pagar en negre, en bitllets”.

És sorprenent la influència dels Estats Units en el món. La cultura nord-americana entra en cultures que tenen milers d’anys i pren posicions fortes. Hi ha molts xinesos pel món, que mantenen entre ells la seva cultura i els seus costums, celebren l’any nou xinès, per exemple, però no entren en altres cultures. Els Estats Units són conscients que són el primer país del món, no només perquè tenen l’exèrcit més potent, les bombes més destructives, els coets que les poden portar on decideixin, bases militars al voltant del món i armes a gairebé totes les cases. També tenen les millors universitats, que lideren especialitats en tots els camps, i els millors hospitals, que treballen amb les universitats i amb les companyies mèdiques i farmacèutiques. El somni de molts pares amb una bona posició econòmica als països en desenvolupament, a l’Àfrica, a l’Índia, a la Xina, és enviar els seus fills a estudiar a l’Amèrica del Nord. Passa des de fa molts anys i aquests estudiants, quan tornen al seu país i es fan grans, recorden Amèrica del Nord amb afecte i el seu desig és enviar allà els seus fills també.

La gran sorpresa és que els americans hagin elegit Donald Trump. Però hem de pensar que encara no l’hem vist actuar com a president i que la premsa internacional està creant una imatge negativa d’ell sobre la base d’assumir que transformarà en accions els seus comentaris. Pensem que de vegades quan parlem utilitzem paraules, exemples amb què volem fer somriure els nostres interlocutors. Però, si algú tria un d’aquells comentaris i el difon com si tota la nostra conversa fos així, ens pot deixar en ridícul. Nosaltres utilitzem refranys. Si a un polític li pregunten si resoldrà l’atur i contesta: “Tenim idees, hem de portar l’aigua al nostre molí i guanyar el capítol”, podríem entendre que vol convèncer els altres que les seves idees són les bones i que vol aplicar-les per solucionar el problema. Però, si el tradueixi a l’anglès un periodista americà, el deixarà en ridícul.

Trump és un empresari immobiliari que s’ha enriquit en un entorn difícil. Ha de saber identificar l’oportunitat, negociar bé, i elegir col·laboradors que li resolguin una gran quantitat de problemes. Donem-li una oportunitat i pensem què hi ha darrere de les seves frases còmiques. La muralla de Mèxic... quin país vol tenir descontrolat l’accés a immigrants? Una muralla pot tenir portes.

Donem una oportunitat a Trump, encara no l’hem vist com a president