La millor versió d’un mateix
Des del seu privilegiat despatx al número 14 de Wall Street, Lluís Soldevila (Barcelona, 1976) va veure davant els seus ulls com s’enfonsava el sistema financer. Era el 2007 i llavors era el responsable de l’obertura a Nova York de CFT, la filial tecnològica de Deutsche Bank. “Havia d’implantar l’empresa a la ciutat i vendre els serveis a la gran banca d’inversió. Missió impossible. El sector financer se n’anava a l’aigua i la pressió des d’Europa per complir els objectius no cedia. Estava sol i, després d’un any d’intentarho, l’estrès va poder amb mi. Una ambulància em va portar a l’hospital per tranquil·litzarme. Em vaig recuperar però vaig tenir clar que havia de deixar-ho”.
El 2008, Soldevila va tornar a Barcelona, va abandonar Deutsche Bank i es va buscar la vida en empreses tecnològiques. Havia estudiat enginyeria informàtica a la UPC i tenia 10 anys d’experiència a la banca. Va fitxar com a consultor a GEC i, al cap d’un any, com a responsable d’expansió internacional a Aventia. Però la crisi també havia arribat a Barcelona i al cap de dos anys es va quedar sense feina. L’atur va ser, tot i això, un revulsiu per a Soldevila: “Vaig decidir fer el salt definitiu cap al que sempre m’havia agradat: la formació i la consultoria de persones”.
De fet, des de final dels 90, Soldevila compaginava la seva feina amb la impartició de classes a Esade sobre estratègies de sistemes d’informació. A més, explica que dins de l’empresa, sempre li havia interessat més el vessant relacional que no la tècnica. “En el meu temps lliure llegia llibres sobre les relacions humanes a l’empresa... El que en la cultura dels Estats Units es coneix com a soft skills: l’actitud, el caràcter, el saber afrontar situacions crítiques... I què podia aportar un enginyer informàtic a aquest sector? Doncs mètode i pràctica. M’agraden les fórmules, els principis, els teoremes. Així que vaig decidir escriure un llibre amb les meves tècniques de motivació”. El director general d’Aventia li va cedir el despatx i mentrestant, es mantenia amb les classes que impartia sobre informàtica. El 2011, assegura que va fer les primeres conferències però sense treure’n grans rendiments. Tot i això, el terroritzava la idea de tornar a treballar com abans; així que es va donar una segona oportunitat.
No va ser fins tres anys més tard que va sortir publicat el primer llibre: Éxito se escribe con A. En ell, Soldevila desenvolupa el seu DAFO personal (debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats) i explica la seva tècnica estrella: la llei de l’acció, un mètode per aconseguir l’alt rendiment personal basat en les seves tres a: l’autoconeixement, l’actitud i l’acció.
Als que pensen que el que ensenya és fum, Soldevila afirma que proporciona tècniques per al dia a dia. “No sóc naïf. Sóc conscient que cadascú té els seus límits però hi ha un marge d’actuació en què un sempre pot ser millor. Porto els meus clients d’excursió, al mar o a la muntanya, a viure situacions límit. També pintem, cuinem... Els sacsejo per dins i els ensenyo tècniques replicables per motivar-se a la feina. Per ser la millor versió de si mateixos”.
Soldevila explica que gràcies a l’aval d’Esade (que li permet fer conferències a antics alumnes) el seu discurs ha arribat a grans companyies. “He treballat per a Banc Sabadell, Rosa Clará, Barceló, Baker&McKenzie... En total, per a unes 200 empreses. També col·laboro en mitjans de comunicació (RAC1, TV3, i ara La2) i, des de fa un any, sóc goal xerpa per a aquells que necessiten orientació a l’hora d’aconseguir les seves metes”. Aquest any, Soldevila també ha publicat el seu segon llibre: Morder el
hielo. Parla de com de positius són els canvis. Com el que ell va fer fa sis anys. “Em vaig arriscar quan tothom em prenia per boig. I més fins i tot als meus 40 anys. A Deutsche Bank havia arribat a tenir més de 100 persones al meu càrrec, un bon sou a final de mes... Però crec que el pitjor error hauria estat no intentarho”. La jugada li va sortir bé. En dos anys, Soldevila va rendibilitzar la seva situació i, des d’aleshores, assegura que els seus ingressos creixen al doble dígit. L’únic que troba a faltar, diu, és tenir un cap a qui consultar els seus dubtes. “Ara només puc seguir la meva intuïció. Com en el repte que comparteixo des de l’any passat amb la meva dona: els nostres tres fills trigèmins. Un altre canvi a la vida, i quin canvi!
En el seu temps lliure, Soldevila fa esport, però té el cap constantment a la feina. És el que més l’entusiasma. Ja està pensant a treure un llibre el 2018 relacionat amb una quarta a. Sens dubte, ara, és la millor versió de si mateix.
“Sóc conscient que cadascú té els seus límits però hi ha un marge d’actuació en què un pot ser millor”