López defensa que el PSC participi en les primàries
El candidat rebutja que la gestora defineixi la relació amb els socialistes catalans
El polític basc postula un socialisme sense “complexos ni terceres vies”
“Avui he decidit venir sol”, va ressaltar Patxi López a l’hora d’anunciar públicament que presentarà la seva candidatura al lideratge del PSOE. Sense exhibir suports orgànics ni suports llampants, l’exlehendakari i expresident del Congrés va arribar i se’n va anar de l’acte que va convocar a Madrid per formalitzar la bona nova amb la seva dona, Begoña Gil, i només acompanyat pel nucli dur de la seva campanya cap a les primàries del maig: Rodolfo Ares i Óscar López. “Avui he començat sol, però vull arribar al final amb milers i milers de companys darrere. I estic convençut de poder-ho fer!”, va assegurar. El seu primer acte amb militants serà el pròxim cap de setmana a la seva ciutat natal, Portugalete.
“Si s’hi ha llançat és perquè té bons números”, diuen al PSOE. “No aixeca passions”, adverteixen uns. “Però no desperta odis”, matisen d’altres. I aquesta serà la seva millor bandera, tenir en compte les fílies però també les molt agudes fòbies que generen tant Susana Díaz com Pedro Sánchez, als quals alguns veuen “carbonitzats” després de la cruenta batalla campal que van protagonitzar al comitè federal de l’1 d’octubre passat que va culminar amb l’enderrocament del segon. “Ningú no vol cap altra guerra”, conclouen.
Patxi López es va presentar així, “amb humilitat i sense dramatismes”, com el líder capaç d’enterrar la destral de guerra. “La meva prioritat serà recuperar la unitat: no podem sortir del congrés vencedors ni vençuts”. Ni pretén pactar amb Díaz ni frenar Sánchez, va dir. Van ser constants les seves apel·lacions a la unitat, a la cohesió i a tornar a construir el partit amb una pau duradora. Només així es podrà aconseguir el gran objectiu: “Derrotar la dreta”. “Em sento amb forces per intentar reconstruir el PSOE i tornar a unir tothom en el mateix projecte”, va assegurar.
Com a veterà en el que a l’organització anomenen “cultura de partit” –una mancança que li van retreure a Sánchez–, Patxi López va assumir “tot el llegat” del PSOE, “tant els encerts com els errors”, el de tots els exsecretaris generals –ja es diguin Felipe González, Zapatero, Rubalcaba o Sánchez–, a qui la vigília va telefonar per avançar-los el seu propòsit, així com als presidents autonòmics i líders territorials socialistes –inclosa Susana Díaz–, cosa que per a molts demostra la seva voluntat de posar fi als enfrontaments caïnites que des de fa anys dessagnen al PSOE.
I sense exclusions: “No podem i no prescindirem absolutament de ningú”. Ni de bon tros del PSC, que segons el seu parer ha de continuar sent carn i ungla amb el PSOE. Patxi López va exigir que els més de 17.000 militants del PSC puguin votar a les primàries del PSOE: “No entendria que el secretari general del PSOE pugui ser escollit sense el PSC”. I va confiar que ningú no estigui pensant a excloure de la votació els militants catalans. “Seria un error majúscul; jo m’hi oposaré radicalment si algú ho planteja”, va afegir. És més, també va rebutjar que la gestora de Ferraz, quan culmini la negociació de la comissió bilateral entre el PSOE i el PSC, decideixi com es revisarà el protocol de relació que els dos partits tenen subscrit des del 1978. “No correspon adoptar cap decisió abans del
congrés del PSOE”, va concloure. I el seu model territorial, amb “Espanya com casa comuna de tots”, també dista del model “jacobí” que representa Díaz.
A més, Patxi López va traçar a grans trets el seu projecte polític, que és molt senzill d’enunciar: “Tornar al socialisme, als seus principis clàssics”. “Una socialdemocràcia sense matisos”, “sense complexos” i sense “terceres vies”, que només són excuses, va dir, “per fer polítiques de dretes”. “Hem de ser una esquerra exigent. No una esquerra que actua com a analgèsic temperador de les polítiques de la dreta”, va destacar. I va posar un exemple que marca una diferència amb el rumb actual del PSOE en mans de la gestora de Ferraz: la seva proposta no seria intentar descafeïnar o modular la reforma laboral del PP, sinó derogar-la.
El primer aspirant a les primàries va voler començar a capitalitzar el descontentament de la militància socialista després d’haver facilitat la investidura de Mariano Rajoy, que fins ara acumulava Pedro Sánchez. “Va ser un error abstenirse per donar el Govern a Rajoy. No vaig compartir aquesta decisió, però la vaig respectar”. La va acatar, però, tot i que va rebutjar que el PSOE presenti ara una moció de censura contra Rajoy i va defensar els espais d’entesa amb el PP, va esgrimir “un projecte clarament progressista i d’esquerres”. I sense cap por de Podem.
Pot ser que, com assenyalen alguns, el vent bufi a favor de Susana Díaz en aquesta contesa. Però res no està escrit: “Això és el PSOE”, adverteixen.