Els canvis de temps i l’efecte en l’estat d’ànim
L’ésser humà és capaç d’adaptar-se a les condicions més adverses
Els canvis bruscos de temperatura, com el que s’anuncia aquesta setmana a Catalunya, afecten els estats d’ànim dels éssers humans. La boira persistent pot provocar desànim, mentre que el fred consumeix més energia de la que s’aconsegueix exposant-se al sol.
Comença la que s’augura que serà la setmana més gèlida del que portem d’hivern. Un descens brusc dels termòmetres i nevades generalitzades que afectaran comportaments humans. Diversos treballs científics coincideixen en assenyalar que els canvis accentuats del clima repercuteixen en l’estat anímic o en la salut mental de les persones. L’ésser humà tendeix a buscar, per naturalesa, el confort climàtic. Així que una accentuada baixada de les temperatures, com l’esperada per a aquests dies, causarà en algunes persones
estrès meteorològic i posarà a prova els seus mecanismes d’adaptació, tant física com psicològica, a les inclemències del temps. Seqüeles que a més d’aparèixer en dies de fred extrem també passen durant les onades de calor, les jornades grises, els dies de pluja, els episodis de vent fort o la boira persistent. Cada episodi meteorològic té, tot i això, les seves conseqüències particulars en els estats d’ànim.
“És un fet que el fred, la calor, la pluja o la humitat sobtades tendeixen a influir en l’ansietat mentre que els canvis estacionals estan més relacionats amb els trastorns afectius com la depressió, que pot disparar-se a l’hivern o per la reducció de les hores de llum quan els dies són més curts. És igualment possible que la foscor hivernal predisposi no només a la tristesa i a la malenconia sinó també l’ansietat, a causa que en aquesta època de l’any és més gran la tendència a la percepció subjectiva de perill”, afirma Clotilde Sarrió, psicòloga experta en la teràpia Gestalt.
Aquestes últimes setmanes han estat notícia les boires persistents que han deixat sense sol milers de persones (la plana de Lleida és una de les àrees més afectades) durant més de trenta dies seguits. Aquesta prolongada inclemència meteorològica ha pogut passar factura en persones que el psiquiatre Alberto Soler Montagud defineix com a “individus meteorosensibles”. Encara que, en contra del que caldria pensar, “un mes sense sol –apunta Clotilde Sarrió– és molt poc temps per poder afirmar que aquella situació hagi pogut provocar un problema generalitzat de salut. Encara que sí que han pogut veure alterat el seu estat d’ànim, per tants dies grisos i freds, aquelles persones que ja presentaven una predisposició al desànim o la depressió. La falta de sol en tindria bona part de la culpa.
Com afirma Miquel Ángel Rizaldos, especialista en psicologia clínica, “diversos estudis conclouen que la temperatura o l’absència de la llum del sol no tenen una influència determinant en l’estat d’ànim positiu, però són factors que sí que influeixen sobre els estats d’ànims negatius”. O dit d’una altra manera, deprimeix més un clima advers que anima un temps agradable i assolellat.
En el cas de la boira l’explicació que pot portar a algunes persones a deprimir-se cal buscar-la en els sistemes hormonals. “Existeix una mono amina neurotransmissor a del sistema nerviós central anomenada serotonina –afegeix Rizaldos– que està condicionada per la llum solar”. Si hi ha molt poques hores de llum el nivell de serotonina baixa i això farà que ens sentim més tristos, apàtics i enfadats”, afirma aquest psicòleg. Amb més sol, la conseqüència al cos humà és la inversa: augmenta l’alegria i l’eufòria.
El consol per a aquelles persones que viuen en un clima mediterrani i l’estat d’ànim de les quals decau amb els episodis de boira o fred passa per mirar com se sobreviu als dies gèlids i grisos als països nòrdics. La situació dels primers és passatgera, mentre que la dels segons és gairebé una condemna a perpetuïtat. “Evidentment, no és el mateix suportar unes quantes setmanes d’absència de sol que viure mesos
METEOROSENSIBLES Són persones que veuen alterat el seu organisme davant el mínim canvi de la meteorologia
RAJOS DE SOL
La boira persistent d’aquest hivern pot causar desànim per la falta d’hores de llum
seguits en permanent foscor com succeeix als països nòrdics”, afirma Alberto Soler. Però l’ésser humà –continua Clotilde Sarrió– igual com succeeix amb els animals i també amb les plantes disposa d’uns mecanismes d’adaptació que li permeten acomodarse al seu hàbitat. Així que la majoria dels ciutadans nòrdics s’han hagut d’acostumar a viure, sense alts i baixos en el seu estat d’ànim, mig any de dia i mig any de nit”.
En l’extrem oposat, quan arriben les onades de calor i la temperatura es dispara de forma brusca al termòmetre, l’estat d’ànim de les persones també es veu afectat. “Una calor exagerada predisposa a la irritabilitat i l’agressivitat i en persones sensibles a aquests canvis climàtics es dispara també l’ansietat a l’interpretar la calor extrema com una alarma”, indica el psiquiatre Alberto Soler.
Els mals causats per la meteorologia tenen nom. És el que es coneix com a trastorn afectiu estacional, “un tipus de depressió que es presenta en general durant l’hivern i arriba a afectar a un quinze per cent de la població”, afirma Clotilde Sarrió. Aquesta síndrome sol manifestar-se ja en l’adolescència, afecta més les dones i té més incidència en els països nòrdics amb les seves llargues nits d’hivern. “Els símptomes –afegeix aquesta psicòloga– comencen a manifestar-se a finals de la tardor i venen a ser els mateixos que en la resta de les depressions: desesperança, augment de son, tristesa...”.
Aquests experts tiren, d’altra banda, per terra algunes teories centrades en els països nòrdics que relacionen dies grisos, fred o falta de llum solar amb suïcidis. “Independent que la falta de llum solar predisposi a la depressió i que la taxa de trastorns depressius als països nòrdics sigui elevada, ens trobem davant una paradoxa ratificada estadísticament que confirma que els països més pròspers i feliços (alt poder adquisitiu, accés al lleure, casa pròpia, bons aliments...) són els que presenten una taxa de suïcidis més alta sense que el clima tingui res a veure amb aquelles decisions”, recalquen Sarrió i Soler. Miguel Ángel Rizaldos aporta sobre això una altra dada que desmunta també aquelles teories: “La primavera i l’inici de l’estiu és avui l’època en què es produeixen més suïcidis”.
ACOMODAR-SE A L’HÀBITAT L’ésser humà té capacitat per adaptar-se als climes més adversos
ALEGRES I DEPRIMITS
Es perd més energia un dia gris que la guanyada durant una jornada assolellada