May amenaça la UE de convertir el Regne Unit en un paradís fiscal
El Regne Unit podria canviar el model econòmic per competir amb la UE
Ja ho va dir tan bon punt va prendre possessió del càrrec com a primera ministra britànica: “Brexit vol dir Brexit”. I és que Theresa May va voler deixar clar des d’un bon principi que seguirà el que els ciutadans van votar en referèndum. Ara s’ha sabut fins a quin punt està disposada a arribar, i tot indica que estaria a favor que el Regne Unit deixés la unió duanera i el mercat comú europeu, cosa que implicaria també canviar el model econòmic del Regne Unit per competir directament amb la UE.
Així ho va assegurar ahir el diari The Sunday Telegraph, que ha tingut accés al discurs que la primera ministra pronunciarà demà, posant sobre la taula les condicions britàniques per negociar la sortida de la UE.
Aquesta línia dura també és la que ha deixat entreveure el ministre d’Economia, Philip Hammond, en una entrevista al diari alemany Welt am Sonntag . El canceller de l’Exchequer va dir que el Regne Unit es podria convertir en una espècie de paradís per a les companyies, a les quals se’ls rebaixaria l’impost sobre societats per atreure inversions. “Si el Regne Unit deixa la Unió Europea sense un acord d’accés al mercat únic, llavors podríem patir un dany econòmic, almenys a curt termini.”
I com que això és una cosa que, sens dubte, no pensa permetre, “estaríem forçats a canviar el nostre model econòmic. Hauríem de canviar-lo per guanyar competitivitat, i poden estar segurs que farem el que calgui”. “Els britànics –va afegir– no ens quedarem pas quiets ni direm: mala sort, estem ferits. Canviarem el nostre model i serem competitius”.
Hammond va explicar que la majoria dels que han votat a favor de la Unió Europea voldrien una “economia amb l’estil de taxació europea”. “Personalment, espero que puguem continuar en la línia econòmica i de pensament social d’Europa, però si ens veiem forçats a ser una cosa diferent, llavors haurem de convertir-nos en una cosa diferent”.
El ministre va rebutjar les critiques dels que suggereixen que tant el Regne Unit com els Estats Units, que tradicionalment han liderat el capitalisme i el lliure comerç, estiguin donant l’esquena al món. “No puc parlar sobre el que passa als Estats Units però segons la meva opinió seria un error interpretar que el vot del Brexit està relacionat amb el mateix corrent de pensament que hi ha a Amèrica”, va indicar
Per la seva banda, la primera ministra plantejarà demà que el Regne Unit ha d’estar preparat per abandonar la unió duanera i assegurar-se acords comercials amb diferents parts del món.
De fet, May ja va anunciar la setmana passada la intenció de firmar un nou acord comercial amb Nova Zelanda. Les relacions amb els Estats Units s’estan cuidant al màxim, ja que s’esperen acords similars amb Washington o amb altres nacions com, per exemple, l’Índia.
A més a més, vol que hi hagi un control fronterer complet, encara que això signifiqui quedar fora del mercat comú. May espera negociar un nou tractat fronterer que preservi els beneficis de la Unió, especialment per evitar que els britànics hagin de patir interminables cues d’espera quan hagin de passar controls a
Si surt del mercat únic, Londres atraurà empreses des del continent amb incentius fiscals
les fronteres, ja que fins ara els ciutadans del Regne Unit estaven acostumats a moure’s sense barreres per l’espai Schengen.
Un dels aspectes que més preocupa els britànics és el control sobre les seves pròpies decisions i lleis. La líder dels conservadors advoca també per deslligar-se de les regles del Tribunal Europeu de Justícia, cosa que suposaria molta més llibertat per controlar la immigració.
May parlarà a Lancaster House, un edifici emblemàtic del segle XIX que representa el passat imperial del Regne Unit. Allà llançarà també un missatge d’unitat als britànics per superar les fortes divisions que ha causat el referèndum del Brexit.
La primera ministra explicarà que “una de les raons per les quals la democràcia britànica ha tingut tant èxit durant tants anys és la força de la nostra identitat com a nació, el respecte que mostrem els uns pels altres com a ciutadans i la importància que donem a les nostres institucions, cosa que significa que quan es vota alguna cosa respectem completament el resultat”.
Però aquesta actitud pot generar malestar, tant a dins del seu partit com en part de l’oposició, ja que alguns sectors consideren que la seva elecció pot estar en contra dels interessos econòmics del país perquè pot allunyar la inversió i debilitar la City de Londres, que en l’actualitat és el centre financer d’Europa.
El líder de l’oposició, el laborista Jeremy Corbyn, va dir després de conèixer les intencions de May que “la primera ministra sembla que porta l’economia en la direcció de les rebaixes de saldo a Europa”. “Perdrem accés a la meitat del nostre mercat d’exportacions”, va indicar, temorós.
“Em sembla una estratègia extremadament arriscada i crec que necessita més diàleg i consultes; a més a més, cal ser conscients que hi ha una cooperació molt pròxima amb la Unió Europea i això és un fet que ha de continuar sent així una vegada estiguem fora de la Unió Europea”, va declarar Corbyn.
En la mateixa línia es van pronuncia rels liberal demòcrates. El seu líder, Tim Farron, va lamentar l’actitud que està veient en un sector del govern i va dir que “un Brexit dur no ha estat l’elecció democràtica dels ciutadans”.
Però el que sembla cada vegada més clar és que el procés serà complicat. El president del comitè parlamentari que controla la política de govern sobre el Brexit, Hilary Benn, va dir que “el govern s’està embarcant en les negociacions més importants des del final de la Segona Guerra Mundial”.
Tot un repte per al qual sembla que hi ha hagut massa improvisació. Almenys així ho pensa l’exrepresentant permanent del Regne Unit davant la UE, Ivan Rogers, que va criticar sense manies el govern conservador perquè no està preparat davant del pitjor escenari possible i va advertir que les negociacions de sortida de la UE poden acabar en dos anys sense que s’arribi a un acord.
Val a dir, segons l’opinió de Rogers, que “el Brexit avança cap a una destrucció mútua assegurada”. Un horitzó, de moment, poc esperançador.